El 17 de desembre, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) va publicar els resultats definitius de l'Estadística de defunciones según la causa de muerte. Segons les dades, al llarg de 2024 van morir per suïcidi 3.593 persones a Espanya, 2.902 homes i 1.051 dones. Tot i la duresa de la xifra, s’observa una lleugera tendència a la baixa respecte als anys anteriors (4.069 el 2023 i 4.262 el 2022).
Des del Col·legi hem volgut analitzar i valorar aquestes dades a través del treballador social i membre de la Comissió de Salut Mental, Agustí Bonifacio. Segons Bonifacio, “l’estadística és com un bikini, mostra molt però oculta allò essencial”. Les dades no contemplen la paradoxa del suïcidi: hi ha més morts per suïcidi d’homes, malgrat que els majors nivells de malestar emocional, d’ideació de mort i de gests autolítics es donen entre les dones.
Les dades tampoc reflecteixen, com apunta el treballador social, la interseccionalitat d’aquestes persones que han mort per suïcidi. Quantes eren migrades o racialitzades? Quantes eren LGBTIQA+? Quin era el seu nivell socioeconòmic? Quantes tenien por a perdre el seu habitatge? Quantes rebien assetjament? O, per exemple, quantes experimentaven un dels majors mals dels nostres temps: la soledat no desitjada i l’aïllament?
Tal i com explica Bonifacio, l'estadística no ens diu qui eren aquestes persones, però "sabem per notícies i altres estadístiques que hi ha determinats col·lectius que ho estan passant pitjor". I és que el preu de l’habitatge s’ha tornat a disparar, marcant el major creixement interanual en 18 anys, els desnonaments hipotecaris han incrementat un 19% (afectant unes 2066 famílies), o la pobresa continua creixent (com a exemple, un 34’7% dels infants a Catalunya es trobaria actualment en risc de pobresa).
Davant d'aquestes dades, el membre de la Comissió de Salut Mental reforça el rol i coneixement del treball social en l'abordatge aquesta realitat:
- El 80% dels determinats de la salut mental es troben fora del sistema sanitari (només els factors socio-econòmics ja suposarien un 40%)
- Els vincles salven vides: les persones amb vincles socials forts viuen més i millor
- La presencialitat sí té un efecte sobre la soledat no desitjada, mentre les pantalles no
Des del treball social no desistirem en promoure una transformació més equitativa de la societat, una societat de cures, amb una major coresponsabilitat de tota la ciutadania. I també, continuarem promovent un canvi de les condicions de vida perquè la vida tingui sentit.
