Unes 50 persones es van reunir ahir al Casino de Manresa per assistir a la presentació del Monogràfic número 4 de la col·lecció Història del Treball Social, «Les escoles de treball social a Catalunya (1932-2009), un viatge a través de la formació», publicat pel Col·legi de Treball Social de Catalunya (TSCAT).
La degana del TSCAT, Laura Morro, ha estat l'encarregada d’obrir un acte que ha reunit les autores del llibre, les integrants del Seminari Permanent d’Història del Treball Social —impulsores del monogràfic—, les membres de l’Assessoria de Publicacions no Periòdiques del Col·legi, així com docents i persones vinculades a les diferents escoles de treball social de Manresa. Morro ha subratllat la importància de la ciutat per a la professió, destacant que “Manresa és una ciutat amb una petjada profunda en la història del Treball Social al nostre país”.
Segons Morro, el llibre és “un viatge a través de la formació que ens ofereix una mirada rigorosa i necessària sobre els orígens i l’evolució de la formació en Treball Social, des dels inicis fins a la consolidació del grau universitari, els màsters i els doctorats”. La degana ha remarcat que les escoles de Treball Social han estat “molt més que espais de docència: han estat espais d’innovació pedagògica, de reflexió crítica, de compromís social i, sovint, de resistència, especialment en contextos sociopolítics adversos”. I ha posat en valor que “sense aquestes escoles i sense les persones que les van sostenir, avui no tindríem la professió reconeguda que tenim”.
Per la seva banda, Mariona Homs, segona tinenta d’alcalde i regidora delegada de Presidència i de Drets Socials i Persones Grans de l’Ajuntament de Manresa, ha posat en relleu la importància de preservar i valorar el llegat professional: “Conèixer i reconèixer el nostre llegat és una manera de resignificar la professió i d’honorar totes les persones que ens han precedit. Un llegat que ens recorda que el Treball Social és una eina poderosa per garantir drets, transformar vides i millorar les condicions de vida de la ciutadania”.
Homs també ha reivindicat la necessitat de superar la visió limitada que sovint s’ha tingut de la professió: “Durant anys heu quedat encasellades en el rol d’acreditadores de la pobresa, d’aquelles que només posen nom o paper a situacions de necessitat. Però aquest no és ni ha de ser el nostre lloc. Hem de deixar enrere aquesta mirada reduccionista i situar-nos allà on sempre hauríem d’haver estat: intervenint, transformant i modificant les situacions de vulnerabilitat que afecten les persones”.
En aquest sentit, la vicedegana del TSCAT a Manresa, Lara Olvera, ha subratllat la implicació del professorat de l’Escola d’Assistents Socials de la ciutat, que al llarg dels anys “ha despertat la vocació de nombroses professionals del sector”.
La coordinadora del Monogràfic, Carme Fernández, ha remarcat que “la recerca per elaborar aquest llibre ha comportat anys de dedicació, un gran esforç de síntesi i una anàlisi rigorosa”. Al seu torn, Montse Mestres, de l’Assessoria de Publicacions no Periòdiques, ha destacat que es tracta “d’un molt bon llibre que recull una part molt important de la història de la professió”, i que ho fa “de manera molt ben referenciada i contextualitzada segons les circumstàncies polítiques i socials de cada moment”
