En termes generals, quin aprenentatge has tret de la teva experiència professional?
En el meu cas, els anys que vaig estudiar van influir molt en canviar la mirada que tenia del món. Em van transmetre una nova perspectiva de l’ésser humà, molt més profunda i més complerta. La necessitat de tenir una actitud empàtica, analítica, observadora, per relacionar i entendre les coses, més enllà d’allò que semblava evident i lògic. Vaig descobrir la importància de la subjectivitat, la pròpia i la de l’altre, fos qui fos aquest altre. I amb la subjectivitat, present sempre en el nostre treball, ser conscient també de la complexitat de la vida humana, de la importància de l’entorn, dels afectes, de les xarxes de suport, de les condicions de l’hàbitat, de l’economia, de l’educació i de la cultura, de la salut i els seus estralls quan falta en la vida de persones i famílies.
I vaig aprendre una cosa molt important, que hi som per ajudar a identificar i reconèixer aquells recursos personals, socials i comunitaris que permetin, en la mesura del possible, millorar la vida de les persones amb i des de les persones.
Aquestes idees i aquests valors han estat sempre presents i m’han ajudat a centrar l’objectiu de la professió quan m’he sentit confosa i he tingut la impressió que em perdia.
Apart d’això, he exercit en diversos àmbits, he treballat en equip a moltes institucions amb companys treballadors socials i d’altres professions. Ha estat una molt bona experiència, de la que he pogut aprendre molt i amb la que, tot i haver dificultats, he gaudit molt.
Crec que el treball que he fet, com l’he fet i amb qui l’he fet, m’ha anat configurant una manera de ser i d’estar com persona, com a professional i com ciutadana. N’estic contenta i agraïda.
Què t’ha aportat professionalment i personalment la teva vinculació al Col·legi?
Quan vaig començar a treballar, el Col·legi -aleshores era Associació- va ser un punt de referència professional molt important. Era un punt de trobada per les assistents socials que estàvem treballant, en el meu cas amb les companyes que estàvem als hospitals psiquiàtrics. Punt de trobada des del que compartíem regularment experiències, contrastàvem el nostre treball tenint en compte la realitat dels nostres centres respectius, estàvem al corrent de moviments crítics amb la psiquiatria del moment, participàvem en jornades i congressos. Va ser un espai que em va ajudar a enfortir-me i a guanyar identitat com a professional.
A més, vaig formar part com a vicepresidenta de la darrera junta de l’Associació d’AASS de Portaferrissa -en aquella època a Barcelona hi havia dues associacions- que varen donar pas l’any 1982 al Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.
Quan vàrem presentar la nostra candidatura hi havia una situació preocupant perquè no hi havia companyes amb més experiència disposades a presentar-se. Nosaltres érem molt joves. La Pilar Massana, després presidenta, ens va reunir a uns quants al Zurich i ens va dir que ens havíem de presentar, que si s’arribava a tancar l’Associació, hauríem d’espavilar-nos per crear-ne una altra. Si volíem créixer, necessitàvem disposar d’un espai comú, un espai des del que poder pensar-nos com a professió, des del que poder identificar les nostres necessitats de formació i proveir-nos adequadament de la mateixa. Un espai comú per ocupar un lloc des del que posar de relleu, sols o amb altres, totes aquelles circumstancies que generen desigualtat, pobresa, exclusió i afecten als drets i a la dignitat de les persones. I així ho vàrem fer. I així segueixo veient la funció d’una entitat com la del Col·legi.
Des d’aleshores he seguit connectada quasi sempre a la vida col·legial, participant en activitats diverses. Els darrers vuit anys formant part de l’equip de redacció de la Revista de Treball Social (RTS).
Com creus que ha evolucionat el treball social des que vas començar a treballar fins el dia d’avui? Queda molt per fer?
Ha evolucionat, de la mateixa manera que ha evolucionat la societat en la que estem. Hi ha hagut avenços importants en l’àmbit acadèmic. Ara és un grau de quatre anys amb possibilitat d’accedir a màsters i doctorats. I això obre una porta interessant i necessària a la recerca, un espai en el que ens queda molt per fer.
A nivell laboral, s’han creat moltes places de treball social en quasi tots els serveis de benestar, i això és bo per la professió i també per la ciutadania i les institucions del nostre país, no hi ha cap dubte.
Ens queda molt per fer? Molt! La nostra professió ha de ser dinàmica, no es pot estancar. Ha d’estar en constant moviment, sensible a la realitat social i als constants canvis que la mateixa presenta. Per això és tant important la recerca, per poder conèixer el que està passant i les causes que generen determinats fenòmens socials. Si no hi ha aquesta mirada en termes de necessitats socials, fàcilment els arbres no ens deixaran veure el bosc, i correm el risc de treballar en allò urgent i immediat, sense un bon diagnòstic de situació, incidint amb eines insuficients o inadequades. Això genera desànim en els professionals, molt cansament i a vegades malauradament, també malaltia i/o respostes iatrogèniques
Com t’has sentit en haver rebut la Medalla d’Or en la categoria de Significació del Treball Social en el moment actual?
Molt contenta, no podria viure-ho d’una altra manera! Molt feliç i emocionada per l’afecte i el reconeixement rebut de tants i tantes companyes. Mai podré agrair prou als col·legues, companys i amics molts d’ells, i al Col·legi, l’oportunitat de viure aquest moment. És un autèntic privilegi. Desitjo donar una vegada i una altra, les gràcies pel treball compartit durant tants anys amb grups, equips i professionals que han confiat en mi per pensar conjuntament els reptes d’una feina tan complexa i apassionant com es el treball social. Vagi per cadascun d’elles i ells, un bocí d’aquesta medalla. Sense ells, la meva feina no hagués estat possible.
Enguany la temàtica de la Medalla d’Or va girar entorn a aconseguir una visió global del què és el treball social. Per aquest motiu, et demanen que defineixis amb una paraula i/o una idea què és per a tu el treball social.
M’agrada pensar el treball social com un ofici artesanal, la finalitat del qual es generar vincles. Un treball social compromès amb els drets socials de la ciutadania. Sobretot la d’aquells que són i es senten vulnerables o els que són vulnerats.
Quin consell els hi donaries a les futures i futurs treballadors socials?
Els hi dic que el treball social és una professió apassionant, però complexa i difícil. Treballem amb aspectes fonamentals de la vida de les persones, i això requereix rigor i un respecte exquisit. Per tant, animo als companys a créixer com a professionals mantenint una línia de formació permanent diversa i continua, a mantenir-se al corrent de la bibliografia especialitzada, i a seguir blogs que aborden cada cop més, el nostre àmbit d’actuació des de diferents perspectives.
Em sembla necessari, també, defensar i mantenir espais d’anàlisi, de reflexió, espais per compartir pensament, experiència, bones pràctiques, per construir coneixement col·lectiu i també poder-hi transmetre afectes i emocions. Espais com pot ser la supervisió externa, però també i sobretot, reunions d’equip ben estructurades i processos d’avaluació i programació, que donin compte del treball fet i elements per pensar en el que cal seguir fent. Són sistemes que gratifiquen i donen estructura a la feina.
Tanmateix, m’agradaria suggerir que es mantingui una escolta atenta i una actitud crítica per conèixer i entendre aquells fenòmens polítics, econòmics, legislatius, socials i estats d’opinió d’impacte a través dels mitjans, etc. que ens envolten. Formem part d’un món globalitzat que cal entendre, per poder analitzar com està incidint en nosaltres i en les nostres institucions i amb les persones amb les que treballem dia a dia.
El cinema, el teatre, la literatura, l’art en general, són altres fonts de coneixement i també de plaer, no els desaprofitem!
Finalment, vull acabar recomanant als nous professionals el seu compromís amb les persones mantenint una actitud vigilant i respectuosa amb els valors ètics de la professió i de la justícia social.
Per Marta Ribas
