El Col·legi em va comunicar que m’havien proposat. Al principi vaig dubtar, perquè no estava segura que me’l donessin i suposava una decepció. Finalment, em va trucar la consellera de Salut, amb qui havia coincidit en altres etapes laborals. Em va fer especial il·lusió perquè va ser propera i em va transmetre que hi havia unanimitat en el tribunal. Va ser un moment molt emocionant.
Vaig pensar que potser no m’importava, però sí que m’importa. És un reconeixement a la meva feina, que no és baladí. He viscut un gran desgast personal i familiar, simultaniejant càrrecs de direcció amb responsabilitats creixents, dues legislatures al col·legi i, a més, la contribució a la gestió de la Covid. Després vaig pensar en al meva família; tinc molt suport però podria haver trontollat perquè tenia impacte en la meva vida personal tanta dedicació.
Per mi és un reconeixement de la professionalitat, que és un valor fonamental. El treball social és una professió d’ajuda, amb sensibilitat i valors, però des del rigor professional. Sovint hi ha prejudicis: es pensa que som les dolentes que denegem les prestacions o que ajudem des del paternalisme. Però som una disciplina amb metodologia d’intervenció. Per la professió, sobretot en l’àmbit sanitari, és clau perquè tenim una lluita molt clara pel reconeixement com a professió sanitària dins la llei d’ordenació de les professions sanitàries.
No em considero un referent, però sí que m’he format i he intentat aportar la reflexió ètica en la presa de decisions al Treball social. La ètica i la bioètica m’apassiona. És necessari tenir una formació en aquest àmbit; dona perspectiva centrada en la persona per la intervenció del treball social sanitari, igual que la mediació i les eines comunicatives per facilitar el diàleg i la resolució de conflictes. Crec que la mirada social aporta una dimensió que sovint falta en els comitès de bioètica.
Sí, falta reconeixement tant en l’àmbit de la salut com en la societat en general. Som una professió de cura i feminitzada i això influeix en el desprestigi social. Per una qüestió estructural es dona poc valor a aquestes dues dimensions. A més, es relaciona automàticament treball social amb pobresa, i la pobresa és una realitat que la societat amaga. Malgrat això, l’impacte que tenim és molt important, tant sobre col·lectius com sobre els individus. Per això hem de lluitar per posar en valor tot el que fem i, sobretot, per reivindicar la nostra mirada professional, que massa vegades queda oblidada.
Tenim dos grans reptes. El primer és la visibilització de la professió, que s’ha de fer amb corporativisme positiu i amb la feina ben feta i mostrant amb claredat el valor que aportem. El segon són els canvis socials: l’envelliment de la població, que farà trontollar els sistemes de salut i serveis socials. A això s’hi suma un problema creixent: la salut mental, especialment entre la gent jove. Si no es produeixen canvis profunds, aquests sistemes no seran sostenibles. La resposta passa per avançar cap a un model d’atenció integrada, social i sanitària, que ja s’està desenvolupant a Catalunya amb la futura creació de l’Agència d’Atenció Integrada. Tanmateix, implica un gran repte per la professió: establir bé quin es el rol de les treballadores socials sanitàries i delimitar el perímetre de actuació dels Serveis socials bàsic
Va ser una etapa molt enriquidora i intensa. Van ser dues legislatures amb molta entrega i ímpetu. Crec que aquesta dedicació també ha tingut un pes en el reconeixement que ara rebo. Estic molt agraïda al TSCAT i a les companyes en general.
Aquí no em mullaré, però sí crec que el col·legi hauria de presentar cada any algú. Hi ha molta gent potent que mereix visibilització. La decisió ha de ser de la Junta, que té el criteri per valorar-ho. Però jo no tindria cap vergonya en presentar candidats cada any.
La meva família: el meu marit, els meus fills, les meves tietes, amigues mentores i referents professionals. També persones de la direcció de la Fundació Hospitalàries on treballo actualment. És un reconeixement compartit, que reflecteix la meva trajectòria i el suport que he rebut.
