Les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) que s’ha publicat recentment mostra que l’excés de temps davant de pantalles és un fenomen vinculat als determinants socials de la salut: els infants de famílies en situació vulnerable hi estan més exposats perquè sovint disposen de menys alternatives de lleure, menys espais segurs i menys oportunitats comunitàries. Des de la Comissió d' Infància del TSCAT considerem que aquesta situació afavoreix formes de soledat no volguda també en la infància, on la pantalla es converteix en una presència constant que substitueix relacions, joc compartit i vinculació emocional. Des del treball social, aquesta realitat s’interpreta no com un hàbit deficitari sinó com una expressió de les repercussions i el dany que generen la pobresa estructural, la precarietat i la càrrega familiar no compartida.
Les eines digitals i les xarxes socials ofereixen oportunitats d’aprenentatge, de connexió i accés a informació que poden ser molt valuoses, especialment per a infants i adolescents amb menys recursos. Però aquesta mateixa disponibilitat permanent pot generar una ambivalència profunda: allò que facilita el contacte també pot acabar substituint els vincles de suport i cura. Quan la interacció virtual ocupa l’espai del temps compartit, del joc, de la conversa o de l’escolta, els llaços familiars —incloent-hi els entre pares i fills— poden quedar debilitats. En contextos de vulnerabilitat, les pantalles arriben fins i tot a funcionar com a mecanisme de regulació emocional o de supervisió, però al preu de segrestar relacions essencials, reduir la presència adulta i erosionar la qualitat del vincle. Aquesta ambivalència evidencia la importància de reforçar la relació educativa i afectiva com a primer factor de protecció.
Per això cal reforçar els espais d’intervenció socioeducativa i comunitària on el treball social ha de ser clau per acompanyar famílies, ampliar i reforçar les capacitats parentals, generar alternatives d’intervenció grupal i comunitàries que prioritzin les relacions per evitar la desafecció emocional. Més quan l’evidència científica ens va mostrant cada vegada més clarament els efectes que té la pèrdua de la interacció social en pro de les pantalles en els nostres infants i adolescents.
Les dades de l’ESCA són un recordatori que, sense una inversió decidida en prevenció i abordatge del risc moderat, augmenta la probabilitat que les dificultats quotidianes s’agreugin fins a situacions que poden derivar en institucionalització. La salut i el benestar dels infants requereixen polítiques estructurals, reforç dels serveis socials i un compromís de país per garantir que infants i adolescents creixin en entorns rics en relacions, oportunitats i cura.
