La situació que planteja l’informe de la Plataforma d'Infància de Cataluntya (Pincat), presentat aqueta setmana, planteja que existeix un empitjorament global dels drets de la infància a Catalunya. Aquesta situació confirma una realitat que els professionals del treball social fa anys que constatem: la pobresa infantil és un fenomen estructural i no circumstancial, que afecta directament el desenvolupament, la salut mental i les oportunitats educatives d’infants i adolescents. Quan un de cada tres infants viu en risc d’exclusió i les famílies no poden assumir el cost real de la criança, no parlem només d’indicadors econòmics, sinó d’un dany social acumulatiu que es transmet generacionalment.
Des del Treball Social, és imprescindible recordar que la intervenció professional no pot compensar allò que les polítiques públiques no garanteixen. Cal desplegar una estratègia integral de rendes, amb prestacions universals i compatibles, que asseguri a totes les famílies els mínims per a una criança digna. També és necessari reforçar els serveis socials i les polítiques comunitàries perquè puguin treballar amb les famílies des de la prevenció, la corresponsabilitat i el seu protagonisme. També les polítiques d’habitatge, que permeti als infants i adolescents disposar d’entorns adequats, amb condicions d’habitabilitat suficients que garanteixin espais adequats a les seves necessitats, privats i que suposin un espai segur que fomenti un adequat desenvolupament.
Així, el TSCAT reafirmem que la lluita contra la pobresa infantil és una responsabilitat de país que requereix més inversió, més coordinació interdepartamental i un compromís ferm amb els drets dels infants, especialment aquells en situacions de major vulnerabilitat, que no poden esperar més.
Aquest informe, també planteja com les diferents formes de violències que afecten la infància i l’adolescència han augment significativament en els últims temps. Aquesta situació suposa un escenari colpidor i que interpel·la als professionals i les administracions i organitzacions a que treballin en respostes integrals que garanteixin la prevenció i la protecció d’infants i adolescents de qualsevol forma de violència. Des del treball social plantegem la necessitat de pensar en estratègies de prevenció i de minimització de les diferents formes de violències, amb tots els agents i àmbits implicats. La formació i la sensibilització a la societat és clau en l’abordatge d’aquesta problemàtica, com també ho és l’exigència de majors recursos professionals que permetin l’acompanyament a infants, adolescents i llurs famílies en aquestes situacions.
L’informe de la PINCat és clar: la situació de la infància i adolescència a Catalunya requereix decisions polítiques immediates i valentes.
Des del TSCAT, recordem que la garantia de drets només és possible amb polítiques públiques robustes, una acció coordinada entre sistemes i el reconeixement del treball social com a peça imprescindible en la prevenció, la detecció, l’acompanyament i la incidència comunitària.
