“A Catalunya hi ha zones on la valoració de dependència pot tardar fins a deu mesos. Això genera una desigualtat territorial molt greu i condemna moltes famílies a una espera insostenible.” Així ho ha denunciat Alícia Fernández, tresorera de la Junta de Govern del Col·legi de Treball Social de Catalunya, en declaracions a Catalunya Ràdio.
Segons les dades que el Departament de Drets Socials ha facilitat per primera vegada arran d’una petició de transparència, més de 5.000 persones van morir l’any passat a Catalunya mentre completaven els tràmits per accedir a les prestacions per dependència. D’aquestes, 1.500 persones ja tenien un grau reconegut, però encara estaven pendents de rebre una prestació o un servei.
Retards que superen els vuit mesos
Tot i els compromisos del Govern de reduir els terminis, la mitjana continua essent molt elevada. Les dades de 2024 indiquen que:
• La valoració de dependència triga més de vuit mesos de mitjana.
• En zones com les Terres de l’Ebre, el temps pot arribar als 10 mesos, segons ha detallat Alícia Fernández.
• En altres punts de Lleida, l’espera se situa al voltant dels 7 mesos.
• A les zones amb millors resultats, el procés oscil·la entre 4 i 6 mesos, una diferència que des del TSCAT es considera “inacceptable”.
Fernández recorda que aquesta desigualtat territorial provoca que l’accés als drets depengui del codi postal: “Ens estem movent entre franges molt diferents, i això impacta directament en la qualitat de vida de les persones dependents i les seves famílies.”
Retroactivitat limitada i famílies desprotegides
La legislació actual estableix que només es poden cobrar retroactivament les prestacions si la persona tenia el Programa Individual d’Atenció (PIA) aprovat abans de morir. Així ho ha explicat a Catalunya Ràdio Ramon Nicolau, vicepresident de la Taula del Tercer Sector Social: “Tot el temps d’espera prèvia —des de la consulta als serveis socials fins a la valoració i el PIA— és temps perdut. Només es pot reclamar si la persona havia arribat a tenir el PIA aprovat.”
Això deixa fora centenars de persones que han estat mesos o fins i tot més d’un any immerses en el procés, però que no havien arribat al tram final.
El TSCAT coincideix amb la Taula del Tercer Sector en la necessitat d’augmentar els equips de valoració i reforçar els serveis socials bàsics per reduir l’embut administratiu. Nicolau defensa que el procés no hauria de superar els tres mesos en cap territori.
Un “viacrucis emocional” per a les famílies
A més del desgast administratiu, els equips de treball social adverteixen del fort impacte emocional que aquests retards tenen en les famílies. Les persones cuidadores han d’afrontar simultàniament la càrrega de l’atenció diària, les preocupacions pel futur i un procés burocràtic que, segons els professionals, massa sovint es converteix en un laberint.
