El darrer episodi del podcast del TSCAT Treball Social entre bastidors dona veu a cinc treballadores socials que intervenen en alguns dels territoris més dispersos i envellits de Catalunya. Totes coincideixen: la manca de recursos, l’aïllament i la bretxa digital obliguen a assumir tasques que van molt més enllà del rol professional.
En aquest nou capítol, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya posa el focus en una realitat sovint invisible: el treball social en municipis de 100, 50 o fins i tot menys habitants. Cinc professionals —Irene Gardeñes (Alta Ribagorça), Júlia Camps (Maresme ), Damaris Sancho (Terra Alta), Adela Margalef (Priorat) i Rosa Paredes (Anoia)— expliquen com s’organitzen, què afronten i quines mancances estructurals condicionen el dia a dia de les persones que acompanyen.
Distàncies llargues, serveis llunyans
La manca de serveis especialitzats i la distància entre municipis condicionen l’atenció social. Tal com explica Júlia Camps, moltes persones han de recórrer “mitja hora o una hora de trajecte per accedir a un servei bàsic”, una situació especialment greu per a persones grans o sense vehicle.
Irene Gardeñes afegeix que “els recursos es dissenyen pensant en ràtios urbanes, no en realitats rurals; així és impossible garantir igualtat de condicions”.
La bretxa digital dispara la dependència dels serveis socials
La digitalització accelerada s’ha convertit en un mur per a moltes persones que viuen als pobles petits. La Irene explica que sovint reben a la consulta persones “que han rebut un SMS de la Generalitat i no el poden ni obrir”. Aquesta manca d’autonomia fa que, en paraules de Rosa Paredes, “acabem fent gestions que no ens pertoquen, però si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú”. La desaparició d’oficines bancàries i la falta de transport públic agreugen la situació.
Un rol essencial i invisible que cal dignificar
Malgrat les dificultats, les treballadores socials reivindiquen l’essència de la seva feina. Adela Margalef recorda que “no som gestores; acompanyem processos vitals molt durs i som referents de moltes persones”. La Rosa Paredes ho reforça: “Atens amb o sense cita, al carrer, quan faci falta. Som el primer recurs per a molta gent”. I Irene Gardenes conclou que cal “dignificar el món rural i acabar amb la discriminació geogràfica que afecta tant les persones usuàries com les professionals”.
Si vols inspirar-te, reflexionar o simplement conèixer com el treball social pot marcar la diferència en l’àmbit de la salut mental, no et perdis aquest capítol! El tens disponible a Spotify, Apple Podcast i també a la nostra web, a l’apartat Actualitat - Podcast "Treball social entre bastidors".
