El dol perinatal i gestacional, un dels processos de pèrdua més invisibilitzats socialment, va centrar la taula rodona celebrada ahir al Teatre Nacional de Catalunya, organitzada pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), en el marc de la representació de l’obra Batecs.
La sessió va reunir professionals dels àmbits social, sanitari i cultural per reivindicar la necessitat de reconèixer, acompanyar i posar paraules a un dol que sovint es viu en silenci, i per destacar el paper clau del treball social en aquest procés. La trobada es va iniciar amb una seqüència del documental Mare Meva, dirigit per Adiva Koenigsberg, que segueix a tres llevadores que lluiten per millorar la salut de les dones a Catalunya.
Donar nom al dolor
La benvinguda, a càrrec de Laura Morro (TSCAT), va posar l’accent en la importància de crear espais de reflexió sobre realitats invisibilitzades i en el dret de dones i famílies a expressar el dolor per una pèrdua gestacional, sigui quin sigui el moment en què es produeix.
La taula va comptar amb Nídia Tusal, coautora de Batecs; Noèlia Navarro Campàs, treballadora social del Servei d’Urgències i Emergències Socials de l’Ajuntament de Barcelona; i Ester Valls Puente, coordinadora de treball social a l’Hospital Clínic i impulsora de la Guia d’acompanyament en el dol perinatal. Les tres van coincidir en una idea clau: cada dol és únic, no es pot estandarditzar, però sí acompanyar amb respecte, temps i formació.
El teatre com a eina de visibilització
Nídia Tusal va explicar com Batecs neix d’una experiència personal de dol perinatal i de la voluntat de donar veu a centenars de testimonis de dones. L’obra, construïda a partir de més de 200 relats reals, fa visible una realitat freqüent —un de cada quatre embarassos no arriba a terme— encara marcada pel tabú.
“El dolor necessita un espai”, va remarcar Tusal, defensant el teatre com un lloc de presència plena per escoltar, reconèixer i compartir experiències relegades sovint a l’àmbit privat.
Acompanyar amb formació i recursos
Des de la pràctica professional, Valls i Navarro van insistir que l’acompanyament ha d’anar més enllà de la sensibilitat i basar-se en formació específica i continuada. Van destacar la importància de respectar les decisions de les famílies, cuidar el llenguatge i facilitar records, rituals i opcions que ajudin a integrar la pèrdua.
Es van posar en valor pràctiques ja presents en molts hospitals, com les capses de record, els bressols freds o el reconeixement del nom de la criatura, així com la necessitat d’incloure la parella, els germans i l’entorn familiar, sovint els grans oblidats del procés.
Reptes pendents
Tot i els avenços, la taula va assenyalar reptes encara vigents: més formació transversal en dol perinatal, millor accés a la formació professional, infraestructures hospitalàries més cuidades i un major reconeixement institucional i social d’aquest dol.
Les participants van defensar que visibilitzar el dol no elimina el dolor, però pot evitar que esdevingui un trauma, i van reivindicar el treball social com una peça imprescindible per acompanyar situacions de gran complexitat emocional.
Amb aquesta iniciativa, el TSCAT reafirma el seu compromís amb la visibilització dels dols invisibles, la defensa dels drets de les dones i les famílies i la promoció d’un treball social format i reconegut.
En acabar la taula vam poder gaudir de Batecs, espectacle teatral sobre dol perinatal dirigit per Lara Díez Quintanilla i coescrit per Nídia Tusal, Alba Florejachs, Ariana Ruglio i Lara Díez Quintanilla i interpretat per Belen Barenys, Alba Florejachs, Cristina Plazas, Bàrbara Roig i Sergi Vallès. L'obra es pot veure fins al 3 de maig a la Sala Tallers.
(Foto de l'obra de ©Clàudia Serrahima)
