La Conselleria de Drets Socials ha anunciat un conjunt de mesures orientades a la reforma del sistema de protecció a la infància i l’adolescència (DGPPIA). Aquest paquet d’actuacions, presentat per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, a la seu del Col·legi d’Advocacia de Barcelona, situa la revisió del sistema en l’agenda pública. A més, apunta, en termes generals, cap a línies compartides pel sector: el reforç de la prevenció, un major treball amb les famílies, l’ampliació de garanties jurídiques i la voluntat de reduir la institucionalització.
Des del Col·legi valorem positivament aquest enfocament general i la voluntat de millora que expressa el Departament, en línia amb posicionaments històrics defensats pels col·legis professionals i altres agents. Situar el debat sobre la protecció a la infància al centre de les polítiques públiques és un pas necessari i rellevant.
Tanmateix, una anàlisi més detallada de les mesures anunciades posa de manifest algunes tensions i riscos que, des d’una mirada professional, cal abordar amb prudència i rigor. En primer lloc, preocupa la possible introducció de mecanismes que transmetin una certa desconfiança cap al criteri tècnic dels equips professionals. Propostes com la creació de comissions de tutela amb funcions de revisió externa o la gravació de sessions amb famílies poden situar la intervenció socioeducativa en una lògica de control constant, amb impactes potencialment negatius en la relació de confiança amb les famílies i en el posicionament professional dels equips.
En aquesta mateixa línia, el TSCAT alerta del risc de duplicitats i burocratització derivat de la incorporació de noves figures i dispositius garantistes que no s’articulin adequadament amb els mecanismes ja existents. La cohesió del sistema requereix claredat de rols i una organització que eviti fragmentacions innecessàries.
D’altra banda, es detecta també el risc d’una psicologització del sistema de protecció. Algunes mesures poden reforçar una lectura de les situacions de risc centrada principalment en dèficits individuals, en detriment d’una mirada integral que incorpori els factors socials, educatius, econòmics i comunitaris. Sense negar la importància de la intervenció terapèutica, el TSCAT reivindica el valor propi de la intervenció socioeducativa sostinguda en el temps, basada en el vincle i l’acompanyament.
Tot i els avenços anunciats, es troben a faltar mesures estructurals que incideixin en elements clau del sistema, com les ràtios professionals, les condicions laborals, l’estabilitat dels equips i l’adequació dels recursos als perfils d’alta complexitat. Sense aquests canvis de base, existeix el risc que la reforma quedi limitada a ajustos procedimentals, amb un impacte reduït en la qualitat de l’atenció.
Finalment, el TSCAT considera imprescindible que el procés de transformació es construeixi de manera realment compartida amb el conjunt d’agents implicats, reforçant els espais de participació, deliberació i treball conjunt. Avançar cap a un sistema de protecció més just, preventiu i respectuós amb els drets dels infants només serà possible si es reconeix i es posa al centre la tasca dels equips professionals, com a principal actiu del sistema.
