Iniciem l'entrevista amb la Rosa Romeu, Medalla d'Or a la trajectòria professional...
1. Com se sent després de rebre un reconeixement com la Medalla d’Or del Col·legi?
Molt contenta i agraïda pel reconeixement per part de les companyes i companys de professió que m’han votat. També em sento orgullosa de formar part d’aquest col·lectiu professional. Alhora ho visc com una oportunitat d’or per, aprofitant aquest guardó, poder expressar la meva visió sobre el treball social en el qual crec i els valors que sempre han d’estar presents en aquest.
2. En la seva llarga trajectòria en el treball social, quin ha estat el seu principal àmbit d’actuació?
He tingut la gran sort de treballar a diferents àmbits i exercir diferents rols, però al llarg de tota la meva trajectòria professional el posicionament comunitari i de treball transversal ha estat una constant. La majoria d’anys de la meva carrera he exercit a diferents nivells de l’Administració local, en diversos barris de la ciutat de Barcelona i, els darrers anys, vaig ampliar la meva mirada encara més des del treball a la Diputació de Barcelona, col·laborant amb el conjunt de municipis de la província. També he exercit la docència durant molts anys i això em va donar l’oportunitat de reflexionar i sistematitzar la meva pràctica per poder-la trametre als alumnes.
3. Suposo que la professió ha canviat molt desde que vostè va començar...
Hi ha molta més preparació teòrica i tècnica. S’han anat ampliant molt els camps de treball i hi ha un major reconeixement públic de la professió. També crec que han canviat molt les realitats socials i els reptes als quals hem de respondre com a professió. El nostre treball avui, igualment, no s’entén fora del context d’equips configurats per col·legues d’altres disciplines.
4. I el paper de les treballadores socials... També ha canviat?
El risc que veig és que ara, amb més serveis i recursos i el pes important que té la gestió, ens oblidem que la clau de la nostra feina és la relació amb l’altre i no fer tràmits. Finalment, també crec que les pràctiques comunitàries encara no estan prou generalitzades ni tenen el paper que haurien de tenir. En altres èpoques teníem molt clar que el principal recurs érem nosaltres mateixos i la relació que establíem amb les persones. Teníem plena consciència de que havia molt per fer i, sense tenir referents ni recursos, impulsàvem moltes noves iniciatives transformadores. Ara continua havent molt per fer i cal continuar inventant, innovant, apostant pel canvi.
5. Amb una trajectòria tan llarga segur que n’ha vist de tots els colors. Però es queda amb algun aprenentatge en especial?
Els meus anys de vida laboral han estat un aprenentatge continuat, especialment enriquidor per la diversitat de rols i responsabilitats, contextos i realitats socials en les quals he treballat. Voldria destacar especialment, el molt que he après, no només de col·legues de la professió o d’altres disciplines, sinó també i molt especialment del ciutadans i ciutadanes, veïns i veïnes, líders comunitaris, etc., amb els quals he treballat. Crec que reconèixer el saber de l’altre, els seus recursos i potencialitats i establir una relació “de tu a tu”, de col·laboració i d’acompanyament és una font inesgotable de vivències humanes i professionals molt enriquidores.
6. Quina ha estat la seva vinculació amb el Col·legi al llarg d'aquests anys?
He estat col·legiada molts anys. Tinc el núm. 422! He participat al Grup/Comissió de treball comunitari i a l’Equip de redacció de la RTS . També he participat a diferents accions formatives i fòrums professionals organitzats pel Col·legi. En l’actualitat, participo i treballo juntament amb d'altres col·legiades al Seminari Permanent d'Història.
7. Des de la seva experiència, quins són els reptes als quals s’enfronta actualment la professió?
Ampliar i adequar la formació universitària, adaptant-la permanentment perquè els professionals puguin donar resposta als nous reptes socials. Penso que caldria tendir més ponts amb altres disciplines de l’àmbit de les ciències socials. El treball social hauria de ser capaç d’aprofitar més tot el saber pràctic que pot generar i que requereix un esforç de reflexió i de sistematització. També caldria obrir nous camps d’intervenció i consolidar la nostra presència en altres. Finalment, crec que hem de ser capaces d’influir molt més amb les nostres aportacions en el disseny i implementació de les polítiques socials.
8. Quin consell donaria a la gent que comença ara el seu camí professional?
Que tinguin molta inquietud i curiositat, ganes de conèixer la realitat social, juntament amb la ciutadania, de ben a prop i amb sensibilitat, fent una immersió real en els entorns socials on treballin. També crec que han de tenir clar que la seva feina no té sentit de veritat si no és des del compromís i la responsabilitat, des de la capacitat de ser crítics i defensar les seves pròpies idees i valors, i una decidida i valenta aposta per al canvi i la justícia social. Han de ser conscients que necessiten aprendre constantment i que el canvi sempre comença per estar disposat a canviar un mateix, a millorar i a innovar. Finalment, considero que han de posar per davant sempre la relació amb l’altre, i no perdre’s en dinàmiques tecnòcrates o burocràtiques.
