Entrevista a Maria Isabel Escuder Magaña i Xavier Miranda Ruche, guanyadora i guanyador del Premi Dolors Arteman en la categoria Millor Proposta de Recerca a Realitzar
1. Primer de tot, moltes felicitats! Com se senten després de saber-se guanyadora i guanyador d’aquest premi?
(Isabel) Moltíssimes gràcies! Estem molt contents i il·lusionats. És un orgull per a nosaltres rebre aquest reconeixement per part del Col·legi. Esperem i desitgem que la recerca pugui aportar coneixement i enriquir la nostra professió.
2. Vostè, Xavier, ja es “repetidor” en això de guanyar un Premi Dolors Arteman. En aquesta ocasió, que els va portar, a vostè i a la Maria Isabel, a presentar-s’hi?
(Xavier) Fa temps que veníem parlant sobre la possibilitat d’establir un projecte de recerca comú que pogués integrar l’àmbit acadèmic i el professional. No resulta fàcil unir aquests dos àmbits, perquè si bé existeixen interessos comuns, de vegades les lògiques que tenim ens porten, malauradament, per camins diferents. En aquest cas, teníem una temàtica d’interès comuna, que és el treball social en salut mental, i vàrem poder articular una estratègia de col·laboració que ens permetés tirar endavant l’estudi.
3. Expliqueu-nos sobre què tractarà la vostra recerca?
(Xavier) La recerca planteja un canvi de mirada i, lluny de continuar aprofundint en les dificultats i problemàtiques existents associades als diagnòstics mentals més greus, hem optat per focalitzar-nos en una línia de treball que ens aporti una informació addicional, basada en l’experiència vital de persones que presenten un procés de recuperació consolidat. Des de l’àmbit professional i acadèmic, coneixem relativament poc sobre aquests processos que funcionen bé. En aquest sentit, ens focalitzarem en un estudi qualitatiu de deu persones que presenten aquestes característiques.
4. Darrerament se’n parla molt més de la salut mental. Sembla que hi ha més interès per aquest tema. Per què heu escollit aquest temàtica per al vostre projecte? I quin enfoc o mirada heu escollit per tractar aquest tema?
(Xavier) En el nostre cas, l’interès ens ve de lluny, donat que tots dos ens vàrem iniciar professionalment en aquest àmbit i a dia d’avui encara hi continuem. La motivació per continuar passa precisament per trobar metodologies més eficaces per acompanyar a les persones afectades a construir un projecte de vida amb sentit, tot i la presència d’un trastorn mental greu.
5. Què creieu que pot aportar la vostra recerca, un cop estigui finalitzada, a la pràctica i al coneixement científic de la professió?
(Isabel) Desitgem que aporti valor i que pugui ser útil per al dia a dia del treball social en salut mental. Ens agradaria poder contribuir en l'anàlisi dels determinants que faciliten processos de recuperació positius en salut mental i com, des del treball social, els podem potenciar. Pensem, però, que segurament l’estudi serà un punt de partida, l'inici d'una línia de treball sobre la qual haurem de seguir aprofundint i en la què necessitarem la complicitat d’altres professionals per continuar-la.
6. A totes i tots els i les professionals del treball social, que els diríeu perquè s’animessin a pensar i proposar un treball de recerca com el vostre?
(Isabel) Sabem que hi ha idees molt interessants i que hi ha companyes i companys que podríem aportar molt coneixement a la nostra professió. De vegades, les pors i/o la voràgine del dia a dia, ens dificulten per fer el pas, però hem d'apostar per un treball social innovador, de qualitat i que estigui en constant evolució. Això, només ho podem aconseguir entre totes i tots, cercant espais per la reflexió, la investigació i la transferència de coneixement.
