El Col·legi de Treball Social de Catalunya va acollir l’acte «Transformació de la convivència escolar: el treball social com a motor», una jornada de reflexió i intercanvi d’experiències que va posar en valor el paper estratègic del treball social en l’àmbit educatiu. Al llarg de les dues taules, professionals expertes van compartir marcs teòrics, programes i pràctiques d’intervenció que situen la convivència, la prevenció i la protecció de la infància al centre de l’acció educativa.
El treball social educatiu: dimensió pedagògica i comunitària
La ponència marc, a càrrec de María José Aguilar, experta en treball social educatiu, va destacar la dimensió educativa intrínseca del treball social, recordant la seva tradició com a professió amb una clara vocació promotora i emancipadora. L’escola es va definir com un espai clau de cura, protecció i garantia de drets, on el treball social educatiu contribueix a prevenir, intervenir, acompanyar i restaurar situacions de conflicte i vulnerabilitat.
Es va subratllar la necessitat d’una mirada comunitària, que vagi més enllà de la derivació de casos i que aposti pel treball conjunt entre professorat, alumnat, famílies i territori. En aquest sentit, el treball social actua com a facilitador del diàleg crític-transformador, ajudant a comprendre els conflictes en lloc de limitar-se a diagnosticar-los.
Prevenció, detecció i intervenció davant el maltractament infantil
La primera taula, amb les aportacions de Natividad Ruiz i Enrique Navarrete va aprofundir en el paper del treball social dels EAP com a eix vertebrador en l’abordatge del maltractament infantil, des d’una mirada sistèmica i integral. A partir del protocol vigent a Catalunya, es van analitzar les tres fases clau: prevenció, detecció i intervenció, amb especial èmfasi en la tasca del treball social com a nexe entre el centre educatiu i la xarxa de protecció.
Es va destacar la importància de la detecció precoç com a deure ètic i legal, així com el valor del treball social en la traducció de percepcions docents en indicadors tècnics objectivables. En la fase d’intervenció, es va posar l’accent en l’acompanyament sistèmic, la coordinació interprofessional i la necessitat d’evitar la victimització secundària, mantenint sempre l’interès superior de l’infant com a principi rector.
Programes de convivència i enfocament restauratiu
La segona taula, a càrrec de Montse Pedret i Cari Villar, va posar el focus en els programes d’innovació impulsats pel Departament d’Educació, especialment l’#aquíproubullying i l’Enfocament Restauratiu Global. Es va destacar el valor afegit del treball social en aquests programes gràcies a la seva expertesa en comunicació, observació del clima emocional, detecció de necessitats i acompanyament dels processos de canvi.
L’enfocament restauratiu es va presentar com un canvi de mirada profund, centrat en la persona i no només en el conflicte, que promou una cultura de centre basada en el diàleg, la comunicació no violenta i la responsabilitat compartida. Les pràctiques restauratives —mediació, reunions i cercles restauratius— esdevenen eines clau per reforçar les relacions, activar el grup classe i reparar el dany, posant l’accent en les necessitats de totes les parts implicades.
El treball social com a motor de canvi
La jornada va concloure amb una idea compartida: el treball social no només detecta el patiment, sinó que crea les condicions perquè aquest no es produeixi. Tant des de l’àmbit educatiu com comunitari, el treball social es consolida com un agent clau per transformar la convivència escolar, enfortir els centres educatius com a espais segurs i garantir els drets i el benestar d’infants i adolescents.
