1. Quines són les principals tasques de les delegacions?
La principal és apropar el Col·legi a la col·legiatura de cada territori, és a dir, informar, acompanyar, donar servei i ser d’utilitat a les col·legiades i col·legiats. Per això, hem d’estar molt obertes a les demandes, als suggeriments que ens arriben, i també a col·laborar amb institucions, entitats, altres col·legis professionals, establir col·laboracions, signar convenis... En definitiva, crear sinergies i visibilitzar el treball social com a professió compromesa amb la societat.
2. També feu tota mena d’activitats, no?
Sí, tenim la part formativa que té un pes molt important però també promovem el Col·legi com un lloc de trobada, d’intercanvi. Per això intentem crear espais que propiciïn la interrelació, com per exemple, els “Convidem” que es fan a Lleida o els Cafès Tertúlia que es duen a terme a d’altres delegacions. Atès que els espais per parar i pensar són difícils de trobar, com a Col·legi cal potenciar-los per la força que tenim i adquirim quan debatem i dialoguem sobre diferents temes. També posem molt d’èmfasi en els grups de treball, que permeten fer propostes i ens mantenen al dia de l’estat de la professió en diferents àmbits de treball.
3. Quin valor afegit aporteu a la col·legiatura del territori?
La proximitat, sens dubte, i la possibilitat de fer col·laboracions i projectes amb les institucions i entitats del propi territori, això ens permet donar veu i fer propostes des de la vessant del treball social.
4. Creu que les necessitats o dinàmiques de les treballadores socials varien en funció del territori?
Diria que estan més lligades als àmbits de treball. No obstant, és cert que per territoris hi pot haver diferencies en quant a l’existència d’un major o menor grau de determinats serveis. Per exemple, a Lleida tenim presó però no tenim psiquiàtric. També el fet de tenir o no universitat possibilita el tenir una major relació amb estudiants i professorat. També hi pot haver diferències entre zones rurals i zones urbanes, pel tema de la dispersió geogràfica.
5. Com a figura que fa de “portaveu” de les delegacions, expliqui’ns la tasca de les vicedeganes a l’hora de promoure l’intercanvi d’experiències i coneixements entre les delegacions.
Una cosa que està fent molt bé el Col·legi és crear connexions, facilitar l’apropament i la transparència. Això no sempre es fàcil, ja que la feina del Col·legi és un treball afegit a la feina professional. Crec que el realment important és saber-nos a prop, si no físicament, al menys en la possibilitat de connectar-nos, de comentar, d’intercanviar... Jo com disposo de més temps puc facilitar aquests intercanvis.
6. Quins són els grans reptes que tenen per endavant les delegacions?
Crec que les delegacions tenim els mateixos reptes que té la professió en general. Fer-nos fortes en aquests moments difícils, on les demandes que ens cauen al damunt són tantes i tant potents que és fàcil que ens sentim sovint sobrepassades per la feina. Però hem de continuar i continuar, sense deixar lloc al desànim ni la desesperança. També és important fer arribar la disponibilitat, apropar i fer sentir que el Col·legi som totes, però tampoc caure en l’activisme del fer per fer. Ara que he pogut conèixer més “la cuina” del Col·legi, sento que es treballa molt per una presència forta i perquè la visió del treball social no es desvirtuï, per tant ens cal estar sempre molt vigilants. El repte és que des de cada lloc del territori fem aquest esforç de major cohesió, presència i fortalesa.
