En termes generals, quin aprenentatge has tret de la teva experiència professional?
El Treball Social m’ha aportat per una banda bagatge professional i l’expertesa en deficiència visual i ceguesa i per un altre, a nivell personal, m’ha ajudat a evolucionar i a madurar com a persona. En broma jo sempre dic que el treball social és el meu amant. Estic casada, tinc un marit, però a més tinc una relació intensa amb el Treball Social que m’ha aportat molt enriquiment personal.
Com creus que ha evolucionat el Treball Social des que vas començar a treballar fins el dia d’avui?
És impressionant com ha evolucionat. Quan vaig començar no hi havia ordinadors ni mòbils, res de noves tecnologies. Per aquest motiu, els professionals d’ara estan doblement enriquits.
Si miro 30 anys endarrere i analitzo tot el que s’ha fet durant tots aquests anys, veig que s’han creat molts serveis i sobretot molts d’especialitzats, més experts. En aquests últims anys els Serveis Socials estan rebent la demanda d’un nou grup de persones -totes aquelles que s’han vist afectades per la crisi- que abans era inexistent. Per tant, els treballadors socials tenim més volum de demanda actualment.
Tot i així, si hagués de fer una valoració, aquesta és positiva i no només per les noves tecnologies, sinó per la manera en que s’han aplicat oferint serveis i atencions millors i especialitzades.
Què t’ha aportat professionalment i personalment la teva vinculació al Col·legi?
Professionalment he sentit que el Col·legi em donava suport estant contínuament informada, tenint accés a formació especialitzada pel nostre col·lectiu i, tanmateix, m’ha donat l’oportunitat de participar en la Comissió de dependència i discapacitats, així com en el Grup de Suport i d’Ajuda Mútua, Grup de Treball de Formació i Docència, Grup de Treball de l’Alt Penedès, Grup de Treball de Sant Boi i Comissió de Disminuïts. Tots ells m’han aportat molt a nivell professional i personal.
També he impartit docència conjuntament amb la Mercè Darnell en el Taller de casos pràctics que actualment el duen a terme la Carme Hernández, la Marta Arjona i properament la Verònica Gimenez i la Sonia Ezquerra. En d’altres ocasions ja havia estat docent en la Universitat de Barcelona, però no és el mateix impartir docència amb persones que estan formant-se que amb professionals que són iguals que tu i a qui els ensenyes tècniques molt concretes per poder superar una prova d’un cas pràctic. Aquest fet m’ha permès millorar i créixer en la docència com a professional. Tot això és el que m’ha aportat professionalment el Col·legi. A nivell personal m’ha permès conèixer a molts/es professionals meravellosos/es i excel·lents; el Col·legi m’ha enriquit com a persona.
Com t’has sentit en haver rebut la Medalla d’Or en la categoria de Trajectòria Professional?
Em vaig sentir emocionada i feliç. Quan vaig penjar el telèfon després que la Núria Carrera m’ho comuniqués, em vaig posar a plorar, tal com vaig dir el dia de l’entrega dels premis. Estava i estic molt feliç. Es tracta d’un premi que no només és per mi, sinó per a totes les treballadores socials i treballadors socials que cada dia aneu a treballar i exerciu amb excel·lència la nostra professió.
D'igual manera és tracta d'un reconeixement que no només se m'otorgava a mi, sinó a totes les treballadores socials de la ONCE, a totes aquelles professionals que estan lluitant en actiu i a totes aquelles que estan jubilades o amb algun tipus d’invalidesa i que han aportat moltíssim a la nostra professió. Gràcies a ells em pogut arribar al moment en el que estem.
Quin consell els hi donaries a les futures i futurs treballadors socials?
A les meves ex-alumnes en pràctiques els hi dic que els ha d’agradar la seva feina i que quan tingui moments de crisi professional o de sobrecàrrega de feina, per què els tindran al llarg de la seva carrera professional, els hi aconsellaria que es cuidessin professionalment i personalment. Particularment, quan tenia alguna crisi em dedicava a fer alguna formació o curs que m’enriquís i em donés més experiència, més formació per continuar enriquint-me.
A dia d’avui els hi recomanaria que fessin un curs de supervisió, ja que el Col·legi posa al nostre abast supervisors preparats i formats que ens poden donar suport quan ho necessitem professionalment. També els hi recomanaria que busquessin què és allò que els hi agrada fora del món del Treball Social perquè els ajudi a desconnectar del dia a dia del nostre exercici professional.
Què és el que et va portar a dedicar la teva carrera professional al treball individual, familiar i grupal?
A l’hora d’estudiar vaig dubtar molt entre dret o Treball Social, ja que a casa som cinc germans i al meu pare li feia il·lusió que algun dels seus fills estudies dret, però em vaig decantar pel treball social ja que tenia una amiga que ho era i perquè la meva mare era una persona que ajudava a tothom i era un model a seguir, tot i no ser treballadora social.
Com a professional m’encanta la possibilitat d’oferir atenció individual, ja que pots ajudar i realitzar una tasca d’acolliment, d’escolta activa i d'acompanyament a la persona. El treball en grup permet enriquir tant als membres que en formen part com als professionals i per aquest motiu fa més de 25 anys que treballo amb grups d’usuaris. N’hi ha que no han perdurat en el temps, però d’altres si com el Grup de Dones Solidàries de dones cegues i deficients visuals de l’Hospitalet. Considero que treballar en xarxa és clau per la nostra tasca.
Per Marta Ribas
