Han estat 8 anys al capdavant del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, quin balanç fas del teu mandat?
Ha estat un esforç obrir el Col·legi a tenir un compromís amb la societat i entendre que el Col·legi té una doble missió de servei a la col·legiatura i a la ciutadania que estem atenent. Aquest esforç d’obertura ens ha permès fer aliances amb altres professions, universitats, institucions públiques i moviments socials perquè hem entès que soles era una tasca impossible. Hem aprés i hem pogut experimentar el que són els projectes col·laboratius.
Principalment aquests 8 anys han anat encaminats a empoderar la nostra professió i, per tant, a totes nosaltres. Per a fer-ho possible hem invertit en formació i en tenir influència política, en estar pendents de la necessitat de la població i tenir posicionament polític i tècnic.
Tot això ha estat possible perquè hi ha hagut un gran equip: el de la pròpia Junta, el de les Comissions i la pròpia Revista del Col·legi, així com companyes que han estat rellevants en el treball social i que segueixen compromeses amb el Col·legi, com és el Seminari d'Història, l'Equip de l'Assessoria de Publicacions No Periòdiques i l'Equip 65, implicat tant amb el Col·legi com amb la professió, que ens ha permès poder aconseguir juntes el projecte del que en faig balanç ara.
De què n’estàs més orgullosa?
Del que estic més orgullosa és del fet que hem aconseguit fer-nos visibles. Ho havíem de fer perquè davant una situació de molt d’estrès i de molt patiment de la població a la que acompanyem, era necessari que es fes visible la nostra professió, justament per poder explicar que estem al servei de la ciutadania i mostrar també les seves necessitats i els seus drets. Per tant, aquesta visibilització durant aquest període ha estat molt alta. Per fer-ho, vull destacar especialment el projecte de ‘Les veus del TSCAT’, que consta al voltant de 100 professionals disposades a poder parlar en nom del col·legi de tot allò que des de la nostra pràctica professional podem aportar.
La segona cosa del que em sento més orgullosa és que hem comprés la importància que tenen els territoris i per tant, les delegacions territorials. Vull afirmar ben alt que les delegacions ens permeten estar a prop de la realitat més quotidiana de les col·legiades i col·legiats, que en el futur tindran un paper més rellevant.
També em fa il·lusió dir que la gent jove ha entrat a formar part del Col·legi, participant en la majoria de les comissions tot donant lloc a una base associativa i a un lideratge fort i jove.
Finalment, destacar l’estructura tècnica que hi ha en l’organització, que és el que ens ha permès mitjançant les juntes polítiques arribar fins on som aquí i ara.
T’ha quedat alguna proposta del pla d’actuació per realitzar?
El que podria quedar per fer en aquest moment es fer créixer el nombre de col·legiades i col·legiats perquè al voltant del món del treball social, hi ha molts companys i companyes que tenen relació amb el Col·legi, però que no totes estan col·legiades. Hem de poder explicar bé que quantes més treballadores socials vinculades al Col·legi hi hagi, tindrem més força, més capacitat d’influir i més capacitat de fer més accions que ens permetran poder defensar més la nostra professió.
Ens queda també, segurament, avançar en la cura i l’atenció de les i els professionals. De ben segur que el projecte de SuporTS i el de supervisió, solament són una mostra de que el Col·legi pot seguir creixent donant suport a la col·legiatura.
Algun consell per a la propera Degana?
Abans de tot, agrair la seva voluntat i la seva valentia de ser-hi. Vull mostrar-li la meva satisfacció d’haver pogut estat durant 8 anys servint al treball social. Estic segura que per ella també serà un repte i una il·lusió estar al costat d’aquesta professió que tant estimem.
Dir-li que sigui com és: valenta, generosa; una dona que estima la seva professió. Sent com és, millorarà el nostre Col·legi. Que segueixi amb el compromís amb la societat, com ja estava estipulat en el seu programa, i que per a mi és un honor que sigui així. Li diria que el més important és escoltar a la gent, tant amb els que interactues a l’entorn del Col·legi com amb les pròpies col·legiades, ja que l’acció del Col·legi permet fer un projecte d’aprenentatge en la definició de la professió.
I ara què?
En el terreny més personal, primerament, vull passar uns dies de descans. Però és molt probable i seria el meu desig, seguir estant amb projectes enfocats cap al bé comú, ja que ha estat el que m’ha acompanyat tota la vida. Segurament, seguiré estant en espais on pugui col·laborar amb aquesta fita i per descomptat, seguiré estant al servei del treball social allà on estigui i col·laborant en el que sigui necessari pel Col·legi.
Per Marta Ribas
