Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya valorem positivament que el Govern de la Generalitat situï la dependència com una prioritat de país i impulsi mesures orientades a reduir les llistes d’espera, simplificar els tràmits i fer més accessible el dret a l’atenció a les persones en situació de dependència.
Com a Col·legi professional, sempre hem defensat que l’accés a la Llei de dependència ha de ser àgil, comprensible i proper a la ciutadania. Les persones i les famílies no poden continuar assumint els costos humans, socials i econòmics d’uns procediments excessivament llargs, fragmentats o difícils d’entendre. La rapidesa en la resposta administrativa és imprescindible quan parlem de drets subjectius, de cura, de fragilitat i de projectes de vida.
Ara bé, aquesta necessària agilització no pot comportar una pèrdua de qualitat, de garanties professionals ni de mirada social. La dependència no és només una realitat funcional o clínica; és també una situació profundament vinculada a les condicions de vida, a les xarxes de suport, a l’habitatge, als recursos econòmics, a l’entorn familiar i comunitari, i a les desigualtats socials i territorials.
Per aquest motiu, considerem imprescindible que qualsevol reforma del sistema garanteixi el paper central del treball social en la valoració, orientació, acompanyament i elaboració del Programa Individual d’Atenció. El PIA no pot reduir-se a un tràmit administratiu ni a una resposta estandarditzada. Ha de continuar sent un instrument professional que permeti escoltar la persona, identificar necessitats, valorar alternatives, incorporar la seva voluntat i construir una resposta adequada, viable i ajustada al seu context.
També volem subratllar la importància de preservar l’equitat territorial. La simplificació dels circuits ha d’assegurar que totes les persones, visquin on visquin, tinguin les mateixes oportunitats d’accés, la mateixa qualitat en la valoració i el mateix acompanyament professional. Cal evitar que les diferències entre territoris, municipis o equips acabin generant desigualtats en l’accés als drets.
Des del Col·legi defensem que la millora del sistema de dependència ha d’anar acompanyada de recursos suficients, reforç dels equips professionals, coordinació real entre salut i serveis socials, criteris compartits, sistemes d’informació interoperables i espais de participació dels professionals que coneixen de prop la realitat de les persones i les famílies.
Així mateix, alertem que l’ús de procediments més ràpids, eines digitals o valoracions basades en informació clínica ha d’incorporar sempre la mirada social i comunitària. L’agilitat no pot substituir el diagnòstic social, ni la tecnologia pot invisibilitzar situacions de vulnerabilitat que sovint no apareixen en els registres administratius o sanitaris.
El Col·legi es posa a disposició del Govern per contribuir, des del coneixement professional i l’experiència del treball social, a desplegar un model més ràpid, més just i més garantista. Compartim l’objectiu de reduir les esperes i millorar l’accés a la dependència, però reclamem que aquesta transformació es faci amb rigor professional, amb equitat territorial i amb una mirada integral centrada en les persones.
La dependència és un dret. I garantir-lo exigeix agilitat, sí, però també
