L’accés a l’habitatge continua sent una de les principals fonts de desigualtat, especialment per a les dones i per a les mares monomarentals. Carla Castillejo i Viridiana Costa, treballadores socials, expliquen com la perspectiva de gènere travessa l’exclusió residencial i les mancances del sistema públic.
Les dues treballadores socials destaquen que les dones representen la majoria d’usuàries dels serveis socials, i concentren bona part de les demandes lligades a la pèrdua o dificultat d’accedir a un habitatge. Això respon a desigualtats estructurals i al fet que la professió i les cures continuen fortament feminitzades.
La precarietat residencial: una càrrega desigual
Segons Castillejo i Costa, l’exclusió residencial és avui la problemàtica amb més impacte emocional en les persones ateses. Les dones, responsables principals de les cures, afronten més dificultats de conciliació i menys oportunitats laborals, fet que agreuja la manca d’autonomia econòmica.
Quan la precarietat s’afegeix a situacions de violència masclista, el procés és encara més dur. Deixar la llar implica canvis profunds per als infants, sentiments de culpa i un pas per recursos d’emergència sovint inadequats. Les autores reclamen un acompanyament estable i especialitzat, especialment en els primers moments.
Polítiques públiques insuficients
Les treballadores socials consideren que les polítiques actuals continuen sent assistencialistes i no afronten l’arrel del problema: la manca estructural d’habitatge social. També alerten de la fragmentació dels recursos, que dificulta la coordinació i converteix moltes derivacions en simples tràmits sense continuïtat.
Al territori s’impulsen iniciatives com habitatges compartits per a mares monomarentals, que busquen crear xarxes de suport i millorar la conciliació, però encara són projectes inicials. Pel que fa als desnonaments, tot i que els serveis socials poden acreditar vulnerabilitat, la manca de parc públic fa que moltes famílies continuïn sense alternativa real.
Castillejo i Costa reivindiquen el rol del treball social en la incidència política i la defensa dels drets socials. Tot i la pressió burocràtica i les limitacions institucionals, animen les noves professionals a preservar la mirada crítica i transformadora: “El treball social és més que tramitar; és denunciar desigualtats, acompanyar processos i generar canvi social”.
Aquestes reflexions formen part de la intervenció que la Carla Castillejo va compartir al podcast del Consejo General de Trabajo Social que pots veure clicant a l'enllaç.
