La degana del TSCAT, Laura Morro, ha participat aquest dimarts, 8 d’abril, en l’acte Una llei per emparar les persones sense llar, celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), on s’ha presentat la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme.
La trobada ha reunit experts acadèmics, entitats socials i representants institucionals amb l’objectiu de defensar la necessitat d’un marc legal específic que garanteixi un recurs residencial digne i permeti avançar cap a l’erradicació del sensellarisme. La iniciativa ha estat impulsada, sota la direcció d’Antoni Milian, catedràtic honorari de dret administratiu de la UAB, conjuntament amb cinc entitats socials.
L’acte ha estat obert per la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, que ha remarcat que qualsevol vulneració de la dignitat humana interpel·la el conjunt de la societat. Tot seguit, Begoña Román, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, ha posat l’accent en el valor moral dels drets i en la lluita contra l’estigmatització i l’aporofòbia.
Per la seva banda, Antoni Milian ha denunciat diverses actuacions administratives que contribueixen a la persecució de les persones sense llar i ha defensat la necessitat d’una llei davant la manca de protecció legal específica. El text proposa acabar amb la vida al carrer, reduir la vulnerabilitat del col·lectiu i promoure recursos residencials adequats.
La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, ha defensat la llei com un instrument operatiu amb criteris comuns per als municipis, mentre que el president del Parlament, Josep Rull, ha apel·lat a la responsabilitat dels poders públics i ha reivindicat una Catalunya on ningú no sigui invisible.
La proposició de llei aspira a omplir un buit legal en un àmbit on la dignitat humana es veu greument vulnerada, amb mesures com el reconeixement del dret a un espai residencial digne, la garantia d’assistència sanitària i la lluita contra l’aporofòbia.
En aquest context, Laura Morro posa en relleu el compromís del Treball Social amb la defensa dels drets humans i la justícia social, i remarca que el sensellarisme és una expressió extrema de l’exclusió social que requereix respostes integrals, estructurals i coordinades. En línia amb el posicionament del TSCAT, subratlla el paper clau dels i les professionals del treball social en l’atenció, l’acompanyament i la restitució de drets de les persones sense llar, així com en la incidència per impulsar polítiques públiques basades en la dignitat, la prevenció i l’accés efectiu a l’habitatge.
