El passat 19 de novembre, la Comissió de Gènere del TSCAT va celebrar la taula rodona "Violències masclistes digitals en la infància i l'adolescència", un acte emmarcat en la commemoració del 25N Dia Internacional per l'erradicació de les violències vers les dones.
La vocal de la Junta i membre de la Comissió de Gènere, Mònica Pujadas, va obrir la taula presentant l'objectiu de la jornada i a les ponents. "Les violències digitals constitueixen un fenomen creixent i complex que planteja nous reptes professionals per als equips que treballen amb infants i adolescents. I aquesta nova realitat demana espais de reflexió compartida com aquest", va explicar.
La primera a intervenir va ser Núria Vergés i Bosch, professora agregada del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i co-coordinadora del màster en estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, que va fer una introducció a les violències digitals des del punt de vista de gènere, el marc normatiu i les polítiques públiques actuals.
"Una de les principals problemàtiques que pateixen les dones d'avui en dia són les violències masclistes, i les violències digitals ja no es poden entendre de forma separada", va assegurar. Malgrat que encara hi ha pocs estudis sobre aquest tipus de violències, Vergés va aportar una dada: ja el 2014 l'11% de les dones de la Unió Europea havien patit algun tipus de violència masclista digital. Ara, va continuar, "podríem estar parlant d'entre un 20 i un 60%". Vergés també va apuntar que les violències online i offline no van per lliure, estan molt relacionades". "Escriure un WhastApp també és trencar una ordre d'allunyament, però cal identificar i tenir clar que això també és part de la violència masclista", va concloure.
Tot seguit, posant la mirada en la intervenció concreta i en el dia a dia com a professionals que acompanyen víctimes, van participar en la taula rodona Marta Yela González, treballadora social i educadora social, que actualment treballa amb víctimes de violència sexual en la infància des del programa Barnahus; i Xènia Morgado Fernández, treballadora social, integradora social i tècnica en igualtat de gènere.
Totes dues van compartir la seva experiència directa amb casos reals. Van explicar les formes més freqüents de violència digital i la manera com s’hi manifesta el masclisme en elles. "Hi ha molts tipus de violències digitals, però les que es repeteixen de forma més habitual són la difusió d'imatges íntimes sense consentiment, molt habitual entre adolescents; l'amenaça i xantantge emocional a través de fotografies i vídeos, i el control digital", Indicava Morgado.
Yela també va posar exemples de casos de relacions adolescents on es donen situacions de control digital sobre les noies, com compartir contrasenyes, perfils personals o ubicació. "El més greu de tot plegat és que moltes vegades elles no ho perceben com una relació de control sinó de confiança", apuntava.
Les treballadores socials també van explicar els impactes emocionals, socials i familiars que generen aquestes violències entre en els i les menors, i finalment com es pot treballar la reparació i l’empoderament digital des de la professió.
