Ja tenim les guanyadores de la Medalla d'Or 2024 que otorga el Col·legi. Gràcies als vostres vots, la col·legiada Cristina Rimbau ha estat escollida en la categoria de Trajectòria professional, mentre que la col·legiada, Montse Mas ha resultat la guanyadora en la categoria de Significació del Treball Social en el moment actual.
La nostra enhorabona a aquestes dues treballadores socials per haver estat les seleccionades per rebre aquest guardó. Podeu consultar el resultat de les votacions entre les 5 candidates proposades per les Delegacions del Col·legi, les Comissions, la RTS, el Seminari Permanent d’Història, el Consell de Deontologia, l'Equip ‘65 i l'Assessoria de Publicacions No Periòdiques.
També podem anunciar la tercera Medalla d'Or que, des de fa uns anys, concedeix la Junta de Govern a una entitat que es distingeix per la seva defensa dels drets socials. En aquesta edició, s'han escollit dues entitats: Pallassos sense fronteres i Ponts per la Pau.
A continuació teniu un breu resum de la trajectòria i activitat de les guardonades. Properament us donarem tots els detalls de l'acte de lliurament de les Medalles d'Or!
Trajectòria professional
Cristina Rimbau Andreu
Estudis d’Assistent social (1966-1969). Diplomada en Treball Social (1991), Llicenciada en Psicologia (1976), i màster en Recerca Sociològica per la UB (2010). He treballat en els Centre de Diagnòstic i Orientació terapèutica de la Càtedra de Psiquiatria de l’Hospital Clínic (1969-1970) i en el Centre Municipal Fonoaudiològic de Barcelona (1970-1977).
Del 1975 al 2013, he sigut docent de Treball social, Serveis socials i Política social a l’EUTS de la UB, sent-ne professora titular de Treball Social (2000). Directora de l’Escola Superior de Treball social (1976-1985) i Cap d’Estudis de Treball social de la UB (2005-2012). Docent en diversos cursos de formació continuada i de màsters per a professionals dels serveis socials i de l’àmbit judicial. Des de 2014 i actualment, professora del Màster Universitari de Treball social sanitari de la UOC.
Des de l’any 1973, membre del Servei Tècnic de l’Associació d’Assistents socials de Barcelona i coordinadora durant els anys 1975-1977. Membre de la Junta de govern de l’Associació d’AS de Barcelona (1976-1977). Membre del Comitè Assessor de l’RTS del TSCAT (2006-2014). Des de 2018 i actualment, membre de l’Assessoria de Publicacions no periòdiques i membre del Seminari Permanent d’Història del Col·legi.
Participació, direcció i docència en recerca referent a Treball social, Serveis socials, Polítiques socials, Història del Treball social i àmbit social-judicial. També recerca en l’àmbit Europeu. Cap del Departament de Política social de la Fundació CIREM (1992-1997). Directora d’EUROCCAT 1992-2007. Recerca i supervisió en el Departament de Treball social de l’IRES (1986-1988). Membre de l’Associació IMPULS a l’Acció Social i de l’equip editorial del mateix nom. Actualment, membre del Patronat de la Fundació APIP-ACAM, i del SIPOSO (Seminario de Investigación en Politicas Sociales).
Significació del treball social en el moment actual
Montse Mas Carrillo
Des de 1978, el meu compromís amb el treball social ha estat constant. Vaig començar a l’àmbit sanitari, on vaig veure de primera mà la importància de la intervenció social en moments crítics, com les urgències hospitalàries.
L’any 1982 vaig començar una segona etapa laboral a un Ajuntament, amb la creació del departament de Serveis Socials, on vaig poder establir les bases del departament de Serveis Socials, dissenyant programes innovadors per respondre a les necessitats socials emergents. Finalment, vaig acabar dirigint l’àrea d’atenció de serveis a les persones fins a la meva jubilació, després de 38 anys. Aquest llarg període m’ha permès ser testimoni de l’evolució i de l’impacte dels Serveis Socials en la millora de la justícia socials i dels drets socials.
A partir de 2012, gràcies al suport del TSCAT, vaig començar a formar equips d’intervenció social en emergències a Catalunya, equips que han intervingut en situacions de gran impacte i han establert les bases d’un projecte pioner a Catalunya i arreu de l’estat espanyol. Aquesta experiència m’ha portat a participar en el GEIES a nivell estatal, amb l’objectiu de poder definir vies d’organització interna i coordinació operativa en la intervenció social davant les emergències, conjuntament amb els col·legis professionals del territori espanyol. Actualment, segueixo involucrada en peritatge social i supervisió.
Continuo amb la mateixa passió i un profund agraïment per les oportunitats i pels professionals amb qui he treballat, convençuda que, junts, hem pogut contribuir a millorar la vida de moltes persones i a fer dels drets socials una realitat.
Entitats en defensa dels Drets Socials
Fundat el 1993 per Tortell Poltrona, la missió de PSF és millorar la situació emocional de la infància que pateix les conseqüències de conflictes armats, guerres o catàstrofes naturals; i ho fan mitjançant espectacles còmics realitzats per pallassos i pallasses professionals voluntaris.
Pallassos Sense Fronteres desenvolupa la seva actuació tant a nivell nacional a favor de la infància més desfavorida a l'estat espanyol, com a nivell internacional per a la infància refugiada i desplaçada afectada per conflictes armats i desastres naturals.
És una associació voluntària, no confessional i sense ànim de lucre fundada per la Nadia Ghulam Dastgir, una activista afganesa, i que promou l'educació com a base per a la pau.
En els últims temps el tema de la guerra és molt present i les experiències que comparteix la Nadia com a dona que ha viscut la guerra, l'ocupació i la privació de serveis bàsics, i la defensa que fa de l'educació com a base per a la pau des de la seva Associació mereix un reconeixement a la seva tasca.
