Dijous 18 de maig la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), juntament amb el Departament de Salut, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, la Societat Catalana de Medicina Física i Rehabilitació, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), la Societat Catalana de Neurologia i la Sociedad Española de Rehabilitación y Medicina Física, van presentar un document conjunt amb l’objectiu de donar a conèixer l’adequat seguiment del pacient post ictus amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn.
Es tracta, doncs, del resultat d’un treball multidisciplinar. “Des del Col·legi defensem continuar treballant per a poder seguir tenint una visió àmplia de la praxis de cada un dels professionals que intervenen en un pacient amb altes necessitats clíniques, rehabilitadores i psicosocials. Aquesta visió amplia que s´inicia en l´atenció primària significa el primer esglaó de l´atenció integral a la persona” comentava Elena Sánchez, membre de la Comissió de Salut del TSCAT.
Sánchez afegia que “el conjunt de professionals que intervindran amb un pacient que ha patit un ictus realitzaran un acompanyament no solament a la persona afectada, sinó també als seus familiars. Poder disposar d’aquest treball és una eina indispensable per a poder realitzar dia a dia la nostra tasca basada en unes directrius”.
[[{"fid":"5429","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"link_text":null,"attributes":{"height":"281","width":"500","class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]
Aquest Consens Català sobre avaluació i tractament del pacient post ictus, ha de servir per donar pautes de bon seguiment i tractament dels pacients que han patit un ictus i que son visitats a l’Atenció Primària. Se sap que aquests pacients un cop són donats d’alta de l’hospital, requereixen d’acompanyament i rehabilitació per recuperar una òptima qualitat de vida. I aquest seguiment es realitza en l’àmbit de l’atenció primària.
És en aquest context, que les diferents societats científiques catalanes involucrades han creat un Grup de Treball que ha elaborat aquest document, “Consens català sobre avaluació i tractament del pacient post ictus”, amb recomanacions per al seguiment adequat i criteris de derivació entre els diferents nivells assistencials del pacient post ictus.
El text analitza en diferents apartats els principals problemes post ictus i com tractar-los adequadament. Així es revisen problemes com: canvis en la funcionalitat, canvis en la mobilitat, espasticitat, dolor, canvis en la comunicació, disfàgia, incontinència, trastorns de l’ànim, deteriorament cognitiu, família, cuidadors, conducció de vehicles i funció sexual.
Al llarg del document es defineix també el paper de la infermeria (bàsicament en l’educació per a la modificació dels estils de vida), així com del treball social (analitzant el suport social necessari, els recursos disponibles, la tornada a casa...). El document també analitza els criteris de derivació a especialistes des de l’Atenció Primària.
Pels autors del document, l’objectiu principal ha estat “ donar a conèixer l’adequat seguiment del pacient post ictus amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i la del seu entorn. Però alhora també vol millorar el control de factors de risc (prevenció secundària), facilitar el coneixement dels principals problemes post ictus i el seu tractament (prevenció terciària), definir els adequats criteris de derivació del pacient als serveis de Rehabilitació, i difondre el paper de la infermeria i del treball social a professionals, pacients i familiars”.
Alguns aspectes post ictus analitzats al document
Els canvis en la funcionalitat es produeix en els tres primers mesos després de l’ictus i, per tant, és en aquest període on es concentren la major part d’esforços terapèutics rehabilitadors. Passat aquest temps, poden continuar millores funcionals en alguns pacients, en especial durant el primer any, sobretot en pacients amb dany cerebral més extens.
Respecte a la mobilitat, una cinquena part dels pacients experimenten un deteriorament de la mobilitat en la fase crònica, entre el primer i el tercer any post ictus. La presència de fatiga, problemes cognitius, depressió i inactivitat en el primer any de l’ictus són predictors de deteriorament en la mobilitat més endavant. Aquest deteriorament pot limitar les activitats bàsiques de la vida diària i restringir la participació social.
Altres aspectes que es posen de relleu en el document, que ha estat finançat per Allergan, i que permeten definir les actuacions necessàries per a un bon seguiment, són, per exemple, que més del 50% dels pacients presenta disfàgia (dificultat per tragar) després d’un ictus, o que fins un 80% de pacients presenten símptomes urinaris durant el primer any després de l’ictus, com incontinència urinària.
Accés al document aquí
