En els darrers mesos, la presidenta del Consell de Deontologia Professional, Elisa Abellán, en tant que vocal del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya designada pel Col·legi, ha participat en un grup de treball conjunt entre el Comitè de Bioètica de Catalunya i el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya, en una experiència pionera on s'ha debatut sobre la restricció de la llibertat per un problema de salut mental greu.
Ambdós comitès han aprofundit i deliberat sobre el tema de les hospitalitzacions involuntàries en l’atenció a la salut mental dins el marc de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat i l’observació general sobre els ingressos involuntaris. L’anàlisi ha tingut en compte aspectes socials, mèdics, ètics i legals, des d'una perspectiva on la mirada del treball social ha tingut un pes important.
Fruit d’això s’ha elaborat un document de reflexió de contingut ètic, anomenat "Les hospitalitzacions involuntàries en l’atenció a la salut mental" i dirigit a què els i les professionals prenguin consciència de la necessitat de promoure un canvi necessari en les pràctiques assistencials.
Es subratlla com els serveis sanitaris i socials que s’ocupen de l’atenció a les persones amb problemes de salut mental tenen encara un llarg recorregut de millora en aquest àmbit.
El debat, a més, va posar de manifest la rellevància de la realitat que ens envolta; el funcionament del sistema de salut mental, la manca de coneixement dels professionals, la prevalença de les pressions de l’entorn social, la manca de recursos assistencials i la poca prevenció, que poden condicionar el canvi. Es conclou que l’ingrés involuntari pot ser necessari i beneficiós en certes circumstàncies, però sempre com a darrera alternativa assistencial, en qualitat d’excepció al consentiment informat, amb totes les garanties ètiques i jurídiques, i amb el compromís de retornar a la persona la seva plena llibertat de decisió a la major brevetat possible.
