Aquesta és una de les principals conclusions que s'extreu de l’enquesta que ha realitzat el subgrup de Sensibilització de la Comissió de Supervisió del Col·legi entre totes les col·legiades i col·legiats. Un total de 500 persones, un 10% de la col·legiatura, han respost aquest qüestionari, que tenia com a objectiu conèixer l’estat de la supervisió i com la valoren les professionals.
[[{"fid":"13124","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"style":"float: right;","class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]
D'entre les dades més rellevants, l’enquesta revela que un 66% de les col·legiades ha realitzat supervisió al llarg de la seva vida laboral, mentre que un 34% no s’ha supervisat mai. Els motius principals que han indicat les enquestades per supervisar-se han estat la millora professional i l’aprenentatge, la millora de la qualitat de la feina, l’autocura professional, compartir dificultats amb d’altres professionals o l'exercici de responsabilitat cap als usuaris
Un espai positiu
La coincidència a l'hora de valorar la supervisió és total. El 95% de les enquestades el consideren un espai positiu i satisfactori p
er a la seva pràctica professional. Sobretot perquè el veuen com un espai de reflexió i que millora la qualitat de la intervenció.
Què es pot millorar?
El tipus més freqüent de supervisió és la grupal, ja sigui amb el propi equip de treball o amb d’altres professionals, mentre que la individual no arriba al 15%. En relació als punts de millora, el 41% milloraria la metodologia de les sessions de treball per fer-les més dinàmiques i innovadores, i el 39% milloraria la participació de les assistents.
