Vés al contingut

El TSCAT celebra el gir cap als drets i la vida independent, però adverteix que la reforma només serà efectiva amb més finançament als serveis socials

Comunicats
Dependència

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) valorem positivament la reforma de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat i de la Llei de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a la Dependència aprovada pel Govern espanyol, ja que consolida un model d'atenció basat en els drets humans, la vida independent i la inclusió comunitària.

La reforma representa un pas endavant en deixar enrere una visió principalment assistencial per situar les persones al centre de totes les decisions i reconèixer el seu dret a desenvolupar el projecte de vida que desitgin dins la comunitat i amb els suports necessaris. La gran transformació és entendre que les persones no han d'adaptar-se al sistema, sinó que és el sistema qui ha d'adaptar-se a les persones, als seus drets i als seus projectes de vida.

Menys burocràcia, més drets
Entre les novetats més rellevants, destaquem la simplificació dels processos de reconeixement de drets mitjançant l'equiparació entre determinats graus de dependència i percentatges de discapacitat. 

Aquesta mesura permetrà reduir tràmits administratius, agilitzar l'accés als recursos i evitar que moltes persones hagin de recórrer a procediments paral·lels per acreditar situacions que, en la pràctica, ja comportaven necessitats de suport similars. 

La reforma també reforça el dret a la vida independent i aposta per evitar la institucionalització sempre que sigui possible, promovent que les persones puguin continuar vivint al seu domicili i al seu entorn habitual. 

Catalunya ja havia avançat bona part del camí
Recordrem que una part important de les mesures anunciades ja s'apliquen a Catalunya arran dels canvis introduïts l'any 2023 en el sistema d'atenció a la dependència. 

Entre aquestes mesures hi ha la possibilitat que persones de l'entorn relacional exerceixin com a cuidadores no professionals en determinades situacions, l'ampliació de les intensitats del Servei d'Ajuda a Domicili, les compatibilitats entre prestacions i serveis o la incorporació de la teleassistència com a recurs habitual dins dels programes individuals d'atenció.

Per aquest motiu, des de la professió considerem que el principal valor afegit de la reforma no es troba tant en la definició de nous serveis com en la possibilitat de reforçar-ne el finançament.

Sense recursos, no hi ha vida independent
Alertem que el dret a la vida independent només serà real si va acompanyat d'un increment efectiu dels recursos destinats als serveis socials. La previsió que l'Estat arribi a assumir el 50% del finançament del sistema d'atenció a la dependència representa una oportunitat per garantir-ne la sostenibilitat, però des del Col·legi reclamem que aquests recursos arribin realment a les comunitats autònomes i als ens locals, que són les administracions que sostenen bona part dels serveis de proximitat. Si volem evitar la institucionalització, cal garantir serveis suficients als domicilis i als barris. Els drets necessiten pressupost per ser efectius.

Advertim que els municipis petits i rurals continuen suportant importants dificultats per oferir serveis socials amb la mateixa intensitat que les grans ciutats, fet que genera desigualtats territorials que la reforma hauria de contribuir a corregir.

El paper clau del Treball Social
Finalment, reivindiquem el paper essencial del Treball Social en aquesta nova etapa. Les treballadores i treballadors socials no només intervenim en la gestió de prestacions i serveis, sinó que desenvolupem una funció clau en la prevenció de les situacions de dependència, discapacitat i vulnerabilitat, en l'acompanyament dels projectes de vida de les persones i en la defensa efectiva dels seus drets. 

Per al Col·legi, l'èxit de la reforma dependrà de mantenir una mirada centrada en les persones, reforçar els serveis socials de proximitat i garantir els recursos necessaris perquè ningú hagi de renunciar a viure a casa seva i dins la seva comunitat per manca de suports. La millor política de dependència és aquella que permet a les persones continuar vivint allà on volen viure, amb autonomia, dignitat i els suports que necessiten.

 

Comparteix a xarxes