Esteu aquí

Altres Notícies

Al voltant de 300 persones han participat, el 3 i 4 de juliol, en el II Congrés Inclusió.cat, organitzat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat i per la Universitat de Vic (UVic) i que s'ha centrat en la promoció de l'autonomia personal i atenció des de la proximitat.El Col·legi ha tingut una participació activa en aquest esdeveniment, amb l'objectiu de copsar idees, compartir coneixements i veure cap a on van les línies d'actuació en l'àmbit de l'atenció i la promoció de l'autonomia personal.Primer, en el mateix comitè científic del Congrés, amb la presència, en representació del TSCAT, de la Sonia Baceiredo. I, després, amb l'assistència de la degana, Conchita Peña; la referent de la Comissió de Dependència, Lluïsa Moncunill; la membre de la Comissió de Salut, Carme Castells, i la membre de la Comissió de Serveis Socials Bàsics, Bárbara Vega. [[{"fid":"16307","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]També, les sessions paral·les celebrades durant en el Congrés han comptat amb les ponències de diverses treballadores socials, fins i tot, dues professionals del nostre àmbit, com la Josefina Fernández i el Xavier Pelegrí, van moderar dues sessions el dia 3 de juliol. [[{"fid":"16308","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]] [[{"fid":"16309","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"3":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"3"}}]]Presentació del document de bases del Pla Estratègic de Serveis SocialsEn la sessió inaugural del Congrés, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, va assegurar que s'ha d'apostar per una atenció preventiva i comunitària. "Hem d'atendre abans i millor i en l'entorn comunitari. No hem d'institucionalitzar a les persones en la resposta que els donem perquè al final cronifiquem situacions", va dir.[[{"fid":"16310","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"4":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"4"}}]]En la seva presentació, també va explicar les línies que s'estan treballant en el document de bases del Pla Estartègic de Serveis Socials, on hi ha 5 palanques de transformació: Persones i professionalsVertebració i reorganització Acció comunitària i prevencióGovernança i coneixement Intersectorialitat  Aquest document ha de servir per encetar un debat ampli, que tindrà lloc en els propers mesos, i que acabi donant com a resultat un nou full de ruta dels Serveis Socials de Catalunya.    
04/07/2019
Vols estar al dia de l'actualitat del Col·legi i de la professió? Saber quins actes fem? Quins cursos programem? Quins serveis posem al teu abast? Descobrir quines publicacions fem o quins articles surten a la Revista de Treball Social (RTS)? O veure els vídeos de les jornades que realitzem?Segueix-nos a xarxes socials i podràs estar informada de tot això i molt més! Estem a Facebook (@TSCAT.cat), Twitter (@treballsocial1) i Youtube (TSCAT).  
01/07/2019
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, a través de la Comissió d'Habitatge, hem enviat una nota de premsa als mitjans de comunicació en la qual reclamem major contundència i més recursos públics per fer front a la greu situació d'emergència habitacional. El Col·legi reconeixem l'esforç col·lectiu per denunciar la situació, acompanyar les persones afectades i impulsar lleis que garanteixin els drets socials, i donem suport a les mobilitzacions ciutadanes que denuncien públicament la situació d'emergència habitacional dia a dia, així com la insuficiencia del Decret 9/2019 per fer-hi front.També posem en valor la tasca invisible dels i les professionals del treball social, sovint absorbides per l'atenció directa ja sigui des de l'administració o des de les entitats socials, però sempre al costat dels qui lluiten per l'accés a l'habitatge i el compliment dels drets. Així mateix, fem una crida a continuar teixint aliances amb tots el agents implicats.Llegeix la nota de premsa completa  
28/06/2019
La Comissió de Peritatge Social del Col·legi va organitzar, el 26 de juny, una interessant xerrada per donar a conèixer les principals diferències entre l'informe social i l'informe pericial. La referent de la Comissió, Eva Giralt, va donar la benvinguda a la vintena d'assistents explicant l'objectiu de la jornada: "La sessió d'avui ens ha de servir per aclarir dubtes, ja que sabem de les dificultats en les quals ens podem trobar les treballadores socials quan un jutge ens interpel·la per fer un informe, fer de pèrit o anar de testimoni", va comentar. Núria Colomer i Josep Antoni Aparicio, treballadores socials i membres de la Comissió de Peritatge, van ser les encarregades d'aportar una mica de llum, amb la teoria però també amb exemples pràctics, sobre les particularitats de cadascun dels informes. "D'entrada podria semblar que els dos informes són similars, però no ho són ni en contingut, ni en extensió o en terminologia", indicava Colomer. Això ve donat, en gran part, per la diferent finalitat dels dos informes. Tal i com van explicar la i el ponent, el pericial és un prova dins d'un procès judicial i el social està relacionat amb una acció i amb generar un canvi i serveix per intervenir i actuar davant d'una situació.  Durant la xerrada també es va parlar sobre com actuar davant d'un requeriment judicial, on es pot ser convocat com a pèrit social o com a testimoni especialista. "El pèrit és l'expert especialista que ha d'ajudar al jutge a prendre una desició però que no està involucrat o té un coneixement previ de la situació, mentre que el testimoni especialista és el professional coneixedor del cas, l'opinió del qual té valor com a expert involucrat", explicava Aparicio. Tant Colomer com Aparicio van coincidir en afirmar que, majoritàriament, les confusions o dubtes que es generen en aquests casos en els quals des de l'àmbit judicial es demana la intervenció d'una professional del treball social són fruit del desconeixement de la figura del pèrit social i, per això, van afirmar que "encara s'ha de fer molta pedagogia i generar cultura del peritatge social". 
27/06/2019
Presència destacada del treball social dins del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions. La treballadora social i membre de la Comissió de Salut del Col·legi, Tina Ureña, que ja representava el TSCAT dins d'aquest organisme, liderarà i coordinarà una de les branques de treball del Consell. Juntament amb Jordi Peris, portaran l'àmbit del Nous Reptes, en el qual s'hauran de definir aquests nous reptes i organitzar grups de treball al voltant de cadascun d’ells. Això suposarà una molt bona oportunitat per incorporar la mirada del treball social als diferents grups de treball.Què és el Consell Assessor de Salut Mental i Addicions?És l'òrgan assessor del Departament de Salut de la Generalitat en l’àmbit de les malalties mentals i les addiccions, en les actuacions que es derivin del procés d’elaboració, implementació, avaluació i actualització del Pla Director de Salut Mental i Addiccions. 
20/06/2019
El 28 de juny, el Col·legi organitzem un taller que us permetrà endinsar-vos en una novedosa metodologia per treballar amb famílies: la conferència de grup familiar (FGC).De la mà de Martina Erpenbeck, llicenciada en Pedagogia Social, supervisora i coach facilitadora de FGC, coneixereu aquesta tècnica d’intervenció familiar, importada de Nova Zelanda, que es pot usar en diferents àmbits professionals (protecció de menors, justícia, etc.).La seva principal característica és que és una metodologia d’apoderament familiar, que compromet a tots els actors i que genera una major autonomia en les famílies, en els seus recursos i les seves xarxes.Aquesta formació, de 4 hores, està adreçada a un ampli ventall de professionals de l'acció social i l'àmbit socioeducatiu (treballadors/es socials, pedagogs/gues, psicòlegs/gues, educadors/es socials, etc.) i està homologada com a formació contínua pel Centre de Mediació del Dret Privat de Catalunya​.Inscriu-te al curs 
19/06/2019
Vols saber tot allò que t'ofereix el Col·legi a nivell individual i col·lectiu? Informa’t a la nostra Guia de Serveis, on trobaràs tots els avantatges que tens per estar col·legiada. Participar en Comissions i Grups de Treball, la nostra Borsa de Treball i l'assessorament professional, accès a publicacions que eet permetran tenir una visió del treball social des de diferents perspectives, formació, jornades i conferències, entre moltes altres coses. Consulta la Guia de Serveis i descobreix tot el que el Col·legi pot fer per a tu.  
19/06/2019
El passat 15 de juny, es va celebrar la III Trobada de Comissions del Col·legi, en la qual hi van participar una trentena d'integrants de les diferents Comissions, així com del Seminari Permanent d'Història i de la Revista de Treball Social (RTS).  La degana del Col·legi, Conchita Peña, va donar la benvinguda a la jornada avançant els principals temes que s'estan abordant actualment des de la Junta i posant l'accent en la reflexió que s'està duent a terme "entorn a la necessitat d’anar cap a un model organitzatiu més participatiu". [[{"fid":"16106","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]Els coordinadors de la trobada i membres de Junta, Arantza Rodríguez i Juan Román, van contextualitzar la sessió i van explicar els propòsits establerts, seguint les peticions expressades en anteriors reunions per les diferents Comissions. Per aquest motiu, es va decidir tractar com a tema principal i transversal l'ètica.  En aquest sentit, la treballadora social i membre de la Comissió de Serveis Socials Bàsics, Mercè Ginesta, va ser l'encarregada d'oferir el col·loqui "Ètica per aixecar la moral. Transformem malestars en compromís: reflexió i acció en el marc de les Comissions del TSCAT", en el qual va parlar de com arribar a la col·legiatura, fomentar la participació, motivar la responsabilitat, com usar les noves tecnologies, entre d'altres temes d'interès.    Més coneixement entre Comissions: sumant aliancesSeguidament, es va dividir les assistents en tres grups de treball per abordar tres temes: Què s’ha fet? Què ha funcionat? CompromisosQuè es podria fer? PropostesCom mantenir més vives les Comissions? Treballar el compromís, augmentar els membres, etc.  [[{"fid":"16107","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"2":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"2"}}]]Aquesta dinàmica va donar fruit a diferents propostes relacionades amb la necessitat de fomentar el coneixement entre les Comissions, establir mecanismes de comunicació, d’enfortir-les com a manera d'enfortir el Col·legi, així com reflexionar sobre el paper de les Comissions com a gents de canvi en el panorama polític actual.Finalizada la posada en comú de ls propostes, es va iniciar la segona dinàmica titulada: què i amb qui, quan i com!, on van sorgir possibles projectes de treball intercomissions.  
19/06/2019
El passat 13 de juny, la Comissió d'Habitatge va realitzar la III Jornada de Treball sobre Habitatge que va congregar una setantena de professionals d'arreu de Catalunya que van compartir experiències, reflexions i propostes a l'entorn de la situació actual de l'habitatge. Israel Ureña i Gemma Barba, membres de la Comissió, van iniciar la jornada posant context a les problemàtiques actuals de l'habitatge i explicant la dinàmica de la trobada. Dividides en 4 grups, les assistents van tractar dificultats, bones pràctiques i propostes al voltant de tres eixos: l'emergència habitacional, el treball social i la seva relació amb el sistema judicial i el treball social amb les famílies. [[{"fid":"16084","view_mode":"default","fields":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false},"link_text":null,"type":"media","field_deltas":{"1":{"format":"default","field_file_image_alt_text[und][0][value]":false,"field_file_image_title_text[und][0][value]":false}},"attributes":{"class":"media-element file-default","data-delta":"1"}}]]De la feina realitzada durant la jornada, van sortir unes conclusions que es donaran a conèixer més endavant, però la Comissió vol compartir algunes de les primeres idees que van sorgir: És clau poder treballar des de la prevenció per evitar el maltractament a les famílies i el desgast professional.És cabdal acompanyar en els processos de pèrdua.  Els col·lectius més vulnerables estan doblement afectats.Emfatitzar en la importància de treballar amb la infància perquè sino també són doblement afectats quan es produeixen situacions de pèrdua d’habitatge. Posar l’atenció en les situacions de pobresa, com a població amb especial risc d’exclusió residencial (treballadors en situacions precàries, pensionistes amb rentes precàries, persones amb renda garantida, etc.).Valorem que l'habitatge ha d’estar a les agendes polítiques i que ha de ser una voluntat política.Demanar una legislació i normativa ajustada a la realitat socioeconòmica actual que reguli el mercat d’habitatge. És necessari legislar per facilitar una oferta esglaonada de mercat de lloguer, emergència social, mercat accessible, mercat lliure, entre d'altres.Important millorar la coordinació entre l’administració local i l’administració de justícia. Polir els mecanismes per apropar els serveis socials i l'administració de justícia.Millorar el treball conjunt entre l’administració i el tercer sector.Les aliances amb moviments socials, administració, ciutadans i entitats del tercer sector són claus per tractar qualsevol situació de manca o de manca d’accés a un habitatge.Clarificar rol del treball social per no assumir el que no ens toca.Tenir protocols consensuats entre sistema judicial, oficines d'habitatge, agència habitatge, on la i el professional del treball social tingui veu i vot.Seria important que des de la Generalitat es contemplessin mesures als contractes programa que se signen amb els municipis per atendre situacions de sense llarisme i altres situacions a l'entorn de l’habitatge.  
18/06/2019
Conèixer de primera mà el testimoni d'una persona refugiada en procés d'acollida. Aquest va ser l'objectiu de la jornada "En primera persona, resiliència, acollida i refugi" que va organitzar, el 17 de juny, la Comissió de Migracions i Interculturalitat del Col·legi, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, que se celebra el 20 de juny. "Amb aquest acte, volem compartir la vivència d'una persona que està vivint aquesta realitat i mirar més enllà de la primera acollida. Volem conèixer els suports que ha rebut al nostre país i analitzar com millorar el sistema d'acollida i d'acompanyament en qüestions tant importants com la recerca de feina, d'habitatge, i, en definitiva, en el seu projecte vital", indicava Eloisa Fernández, membre de la Comissió i conductora de l'acte. Aquest testimoni en primera persona va venir de la mà de Sara Flores, activista LGTBI, procedent d'Hondures i que ha sol·licitat asil a Espanya per estar amenaçada de mort al seu país. "Mi país no me quiso y me tuve que ir. Dejé muchas cosas atrás", explicava. A través del diàleg amb la Clàudia Erill, membre de la Comissió, Sara va anar desgranant com s'ha anat sentit des de la seva arribada, les dificultats que ha d'anar superant i com està vivint el seu procès d'acollida. "He tenido la suerte de encontrarme con trabajadoras sociales que me han hecho sentir apoyada, querida y dignificada", va assegurar. Més enllà dels recursos, Flores va posar l'accent en la importància de les relacions humanes, destacant que el més important per a ella és que "las personas que se dedican a esto tengan vocación y ganas de ayudar". També va resaltar que "hay que trabajar para empoderar" a les persones que estan en aquest procès d'asil i que les professionals que les atenen "conozcan la realidad de los paises de donde proceden las personas refugiadas". Durant la jornada també es va projectar una xerrada TED de 2017 on es mostrava una altra experiència d'acollida, en aquest cas a través del testimoni de Luma Mufleh, una refugiada siriana que també va deixar el seu país per motius d'orientació sexual. Finalment, es va fer un interessant col·loqui amb les i els assistents.   
18/06/2019