Compartir
716 visitas
23
nov.
2020

Quin ha sigut l'impacte de la Covid-19 en la salut de les treballadores socials?

 


Després de la primera onada, el 27% reconeixi que el seu estat de salut era "dolent o regular".

El col·lectiu compta amb més signes de fatiga, dolor i estrès que abans de la pandèmia

Un dels sectors que ha estat a primera línia de la Covid-19 és el del treball social. Sovint invisibilitzades, les treballadores socials han fet front a la crisi sociosanitària derivada de la pandèmia i encara no en coneixíem la repercussió física i emocional que els hi ha comportat. Per constatar l'afectació de la voràgine que ha viscut la professió, la Fundació Galatea va dur a terme una enquesta resposta per 291 col·legiades en actiu del Col·legi de Treball Social de Catalunya el mes de juliol per recollir les dades de la primera onada. Els resultats són colpidors: mentre que 53,7 van assegurar "no poder més" durant la pandèmia, el 27,1% van admetre que el seu estat de salut era "dolent o regular" (un 14,4% més que abans de la pandèmia).

Amb més signes de fatiga, dolor i estrès

Des d'abans de la pandèmia fins a la primera onada, la fatiga els va augmentar un 36%; el dolor, un 25% i l'estrès, un 31,3%. Amb tot, el juliol el 55% encara patia fatiga, mentre que gairebé un 40% seguia notant l'estrès. Durant la primera onada, un 80% patia esgotament personal, mentre que al juliol, aquesta xifra va baixar fins al 66.5%.

L'insomni, un problema agreujat

De la mateixa manera que altres professions també n'han patit les conseqüències augmentant les seves jornades laborals, el 21,7% de les enquestades asseguren que, durant la primera onada, van treballar més de 50 hores. En relació a aquesta dada, si bé abans de la crisi l'11,3% de les enquestades dormia menys de sis hores, al juliol la xifra va oscil·lar fins al 24,1%. Aquesta dada també pot fer referència a l'alta feminització de la professió, on la càrrega de cures i tasques domèstiques és molt major. Amb tot, el 53,8% de les treballadores socials d'entre 35 i 44 anys, durant la primera onada de la Covid19, es despertaven espontàniament durant la nit, mentre que abans de la pandèmia, només el 14,3%. En conseqüència, durant el mes de juliol, un 25,8% d'entre 45 i 54 anys de les enquestades prenia medicació per dormir.

Cal constatar que les treballadores socials han patit, com la resta de la ciutadania, les conseqüències personals i familiars que ha provocat aquesta pandèmia: un 18,9% s'ha hagut d'aïllar mentre que un 6,9% ha sofert la pèrdua d'un familiar. Malgrat tot, la resiliència i vocació de la professió no té aturador, i el 77,6% no es va plantejar deixar la professió.

Compartir