Compartir
667 visitas
13
oct.
2014

Presentació de la Plataforma per la defensa de l’atenció pública en salut mental a Catalunya

 


El passat divendres, 10 d´octubre de 2014, coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental, el Col·legi de Treball Social va participar en l’acte de presentació de la Plataforma per la defensa de l’atenció pública en salut mental a Catalunya, de la qual forma part. La degana, Núria Carrera, va reivindicar la presència de la mirada social en la millora de l’atenció i l’acompanyament dels usuaris i els familiars de persones amb malaltia mental, i ha subratllat la necessitat d’activar la Plataforma per abordar “el retrocés en la qualitat democràtica que estem patint” a causa de l’impacte de les retallades i la manca d’informació. “Estan passant moltes coses per la porta del darrera i no tenir informació ens priva de poder reaccionar”, va alertar.

La Plataforma neix impulsada per la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) amb el suport en el grup promotor de dos altres col·legis professionals, el de Psicòlegs de Catalunya (COPC) i el d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), així com de la Societat Catalana de Teràpia Familiar (SCTF), l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental (ASCISAM) i la Federación Española de Asociaciones de Psicoterapeutas (FEAP). Tot i que la Secció de Psiquiatres del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB, on es va celebrar l’acte) ha donat suport al Manifest fundacional de la Plataforma, el COMB no s’hi ha adherit de moment perquè no s’hi sent identificat, la qual cosa ha generat malestar entre diversos metges presents a l’acte.

Àngels Vives, presidenta de la FCCSM, va definir la Plataforma com “un acte de responsabilitat individual i col·lectiva davant situacions que es donen en el camp del nostre exercici professional a la xarxa pública de salut mental”. La psicoterapeuta Regina Bayo-Borràs va denunciar la “degradació de l’atenció pública” en aquest àmbit i la destrucció del “model integral biopsicosocial pel qual hem lluitat durant anys”. Actualment “els professionals es veuen envaïts per encàrrecs institucionals o gerencials, la situació està tensionada i no és fàcil tenir constància del que està passant; volem transparència, canalitzar el malestar silenciós –però que fa símptomes— i que els professionals expliquin el que estan vivint”, va afegir.

Privatització de la salut

A més de la manca de transparència, el Manifest per la creació d’una plataforma en defensa de l’atenció pública en salut mental denuncia manca de respostes adequades a la realitat assistencial, manca de suport als professionals i empitjorament de les ja precàries condicions laborals, manca d’atenció psicoterapèutica durant l’internament i el seguiment psiquiàtrics, manca d’informació respecte a les llistes d’espera, pèrdua de qualitat relacional entre pacient i professional, riscos derivats de la privatització de encoberta de la sanitat pública i ambigüitat del Departament de Salut, que permet la progressiva aparició d’interessos lucratius, entre ells els d´empreses que vénen a colonitzar les estructures sanitàries europees”.

Davant d’aquesta situació, la Plataforma vol ser un espai de contenció i mobilització dels professionals que també serveixi per recollir informació. En aquest sentit, s’ha demanat la compareixença del conseller Boi Ruíz i de la directora del Pla Director de salut mental i addicions de la Generalitat, Cristina Molina, a la Comissió de Salut del Parlament per conèixer amb dades l’estat actual, i un debat al Parlament amb tots els actors implicats per “avaluar de manera realista la situació i plantejar propostes”.

Davant les repetides peticions per part d’assistents a l’acte d’obrir la Plataforma als usuaris i als seus familiars, així com a professionals a títol individual, el director de la FCCSM, Víctor Martí, va clarir que l’adhesió al manifest es pot fer de manera individual o col·lectiva, com a entitat. Així mateix, va reconeixer “l’esforç i la trajectòria de moltes entitats privades sense ànim de lucre”, que no formen part del tipus de privatització que el manifest denuncia.

Model biopsicosocial vs. model biocomercial

El degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana, va reivindicar la complementarietat de les plataformes i les institucions –“les plataformes poden agilitzar si les institucions són compromeses i les plataformes, transparents”—, va fer una crida a “donar el pas següent a l’escandalització” i es va mostrar sorprès pel fet que “els polítics tinguin dificultat per comparèixer a explicar qüestions relacionades amb la seva gestió, quan és la seva obligació”.

Núria Cuixart, directora de programes del Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona, va expressar la voluntat d'“activar consciències” i va demanar "una reflexió acurada de l’impacte en la ciutadania i en els col·lectius professionals dels canvis adoptats” en els darrers anys, que “atempten greument contra responsabilitat i el compromís vers la societat”.  En relació a la manca de transparència, va carregar contra les dificultats amb què es troben els professionals per explicar el que està passant: “Hem vist augmentar la por i se’ns demana reiteradament mantenir l’anonimat quan es donen determinades informacions. En algun cas s’han donat instruccions per no parlar amb la premsa i derivar preguntes d’estricta resposta personal als gabinets de comunicació”.

Entre les intervencions del públic es va sentir repetidament que “ja era hora” que es creés una plataforma com aquesta, i es va demanar reflexionar també sobre el model de concertacions público-privades implantat a Catalunya. Un assistent va afirmar que “el model biopsicosocial s’ha substituït pel model biocomercial, basat en la indústria i la venda de productes”, i un dels psiquiatres que va celebrar la creació de la Plataforma va advertir que “les autoritats sanitàries catalanes i espanyoles ens porten al model dels Estats Units de MediCare i MediHealth: una medicina pública només per a pobres”. Va recomanar, a més, fer un exercici d’observació a les sales d’espera dels centres d’atenció primària i dels hospitals per constatar l’“experiència devastadora” que s’hi viu.

Compartir