Pestanyes primàries

"La societat delega sobre les treballadores socials múltiples responsabilitats, que a vegades resulten contradictòries i que sovint són impossibles d’assolir"

<p>.</p>

Sergi Sánchez Castiñeira, premi Dolors Arteman en la categoria de “Millor Treball de Recerca Finalitzat”

El passat 18 de febrer, el Col·legi va lliurar els guardons del 10è Premi de Recerca en Treball Social Dolors Arteman. L'entrega és va fer en un acte online molt especial, on també es van commemorar les 10 edicions (20 anys) d'aquest prestigiós guradó que convoca cada dos anys el Col·legi i que compta amb el suport de la Generalitat, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat.

El nostre entrevistat va ser el premiat en la categoria de “Millor Treball de Recerca Finalitzat” amb el treball "El trabajo social en acción. Prácticas profesionales en los Servicios sociales básicos". Un interessant treball que explora com les i els professionals del treball social busquen la manera de donar suport i capacitar les persones usuàries que arriben amb greus problemàtiques econòmiques i socials. 

25
febr.
2021

En Sergi és tècnic de polítiques socials a la Diputació de Barcelona i professor associat de Treball Social a la Universitat de Barcelona. És doctor en Sociologia i, prèviament, havia obtingut la diplomatura de Treball Social i les llicenciatures d'Antropologia i de Sociologia.

Ha realitzat visites d'estudis a les universitats de Nàpols, París V i Kent. Ha estat treballador social als serveis socials municipals de Barcelona i de Londres i tècnic del Pla Local d'Inclusió de Tarragona. També ha participat en la recerca etnogràfica del B-Mincome, un projecte que avaluava l’eficàcia i la justícia de combinar rendes bàsiques amb polítiques actives en barris desafavorits de Barcelona.

Entrevistem a Sergi Sánchez Castiñeira, premi Dolors Arteman en la categoria de “Millor Treball de Recerca Finalitzat” 

 

1. Com se sent després de saber que és el guanyador d’aquest prestigiós Premi de Recerca?

Molt content perquè el meu esforç per fer avançar la professió del treball social rep un reconeixement públic. D’altra banda, el premiat soc jo però una recerca com aquesta és, en bona part, una obra col·lectiva. En realitat, l’estudi es construeix a partir de la veu de les professionals dels serveis socials de la ciutat de Tarragona i s’ha beneficiat de les aportacions d’altres col·legues així com de la complicitat (i la paciència) de la família i de les amistats. I això, em satisfà molt.

 

2. Per què va decidir presentar-s’hi?

Principalment, perquè em donava l’oportunitat de revisar en profunditat i de donar forma de llibre una part de la meva tesi doctoral, que tractava sobre les experiències quotidianes de les professionals en primera línia d’intervenció dels serveis socials. Estava convençut que valia la pena escriure un monogràfic que fos útil per a les estudiants i les professionals que desitgen reflexionar sobre la realitat del treball social.

 

3. Ha guanyat amb el projecte "El trabajo social en acción. Prácticas profesionales en los Servicios sociales básicos". Expliqui’ns una mica quina és la temàtica que tracta.

L’estudi explora com les treballadores socials tracten de donar suport i de capacitar a persones usuàries que es troben en situacions dramàtiques de vulnerabilitat econòmica i social. Les professionals despleguen una riquesa (que no sempre resulta evident) de coneixements i d’habilitats per respondre a situacions urgents i extremes. Malgrat aquest nivell de compromís i de creativitat, l’escassetat i a vegades la ineficàcia dels recursos i serveis, així com un context socio-econòmic difícil, fan que moltes vegades la intervenció professional tingui un caràcter més pal·liatiu que empoderador. En última instància, moltes famílies romanen en una mena de zona gris de falta d’oportunitats i d’un benestar limitat, entre la inclusió i l’exclusió.  

 

4. Quines grans conclusions s’extreuen del seu treball de recerca?

En primer lloc, que existeix marge de canvi institucional per afavorir la potencialitat inclusiva i empoderadora de les treballadores socials als serveis socials. Per això, cal establir polítiques de rendes bàsiques al marge dels serveis socials així com incrementar l’autonomia professional enfront de dinàmiques burocràtiques i de la pressió assistencial. En segon lloc, que l’objectiu manifest de posar al centre la persona ha de significar també que les experiències de les usuàries esdevinguin un aspecte central en el processos de millora de la qualitat dels serveis socials. Per últim, que la pràctica real del treball social no pot reduir-se a aspectes tècnics o relacionals, ja que l’acció professional sempre té un impacte en termes de justícia i d’opressions socials.

 

5. Què creu que pot aportar a la pràctica i al coneixement científic de la professió amb la seva recerca?

La meva recerca vol esclarir aquells factors normatius, organitzatius, econòmics o culturals que condicionen les pràctiques quotidianes de les treballadores socials i que a vegades poden passar desapercebuts. En realitat, la societat delega sobre les treballadores socials múltiples responsabilitats, que a vegades resulten contradictòries i que sovint són impossibles d’assolir. Aquestes expectatives no realistes poden comportar frustració per les professionals i nous patiments per a les usuàries, així com relacions de rivalitat, de picaresca o de renúncies mútues. Cal que siguem capaces de comprendre aquestes constriccions com aspectes sistèmics que van més enllà de les característiques o motivacions individuals.

 

6. Què ha suposat per a vostè fer aquest treball de recerca? 

Aquest treball de recerca m’ha ajudat a conciliar les dues vessants, professional i acadèmica, que han caracteritzat bona part de la meva trajectòria professional. Per una banda, l’aplicació de conceptes de les teories socials m’ha permès comprendre que allò que succeeix als serveis socials està connectat amb forces externes que sovint  escapen a la voluntat de professionals i usuàries, i que poden generar resultats ambigus des d’un punt de vista de les desigualtats socials. Per altra, la mirada sistemàtica a realitat concreta del treball social m’ha evidenciat que, a vegades, el món acadèmic genera unes explicacions i unes metodologies desconnectades de la realitat. Certament, davant unes necessitats socials complexes que es presenten amb caràcter d’urgència, les intervencions realment disponibles sovint tenen un caràcter imperfecte i a vegades transgressor. Les professionals m’han expressat aquests límits del treball social amb una lucidesa extraordinària, potser propiciada pels dilemes ètics i les tensions emocionals derivades d’haver d’intervenir a diari en situacions humanes complicades i desesperades.

 

7. A els i les professionals del treball social, que els diria perquè s’animessin a fer un treball de recerca com el seu?

Els hi diria que és important que, d’una manera o una altra, tractin d’incorporar elements de reflexió que els permetin dimensionar i donar sentit a la seva professió. Tot i que el dia a dia de l’atenció directa pot ser frenètic i saturador, és important trobar temps per a l’intercanvi de visions i experiències, la reflexió ètica en grup, l’escriptura d’un diari de camp o l’autoavaluació crítica de pràctiques o programes específics. Cal exigir que s’institucionalitzin  aquests espais en la pròpia organització, potser buscant aliances amb agents externs com les universitats, els col·legis professionals o els moviments socials.