Esteu aquí

Compartir
4771 visitas

“La feina d’un PADES dóna constantment noves lliçons de vida”

<p>.</p>

El Grup de Treball de PADES del Col·legi està format per una desena de membres i suposa un espai de trobada i posada en comú dels diferents aspectes de la realitat laboral dels professionals que treballen en l’àmbit de les cures pal·liatives. Una feina molt valorada per als usuaris però, a la vegada, molt desconeguda i poc reconeguda a nivell institucional. Parlem amb Dolors Molina, qui fins el passat mes de febrer ha estat la referent del Grup.

03
març
2016

.

Dolors Molina, ex referent del Grup de Treball PADES
PADES

Treballadora social del PADES de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona), Dolors Molina viu i treballa a la mateixa població. Un fet que, segons la col·legiada, comporta avantatges pel tema proximitat, però també desavantatges quan li toca anar a algun domicili d’una persona coneguda. Recorda especialment quan va començar, fa més de 20 anys, que va haver d’atendre a la mare d’una íntima amiga seva, o quan va tractar a un company amb qui havia anat a l’escola. “De totes aquestes experiències sempre s’aprèn”, explica Molina, qui assegura que “la feina d’un PADES sempre és enriquidora i dóna constantment noves lliçons de vida”. Fins el passat mes de febrer Dolors Molina ha estat referent del Grup de PADES del Col·legi, càrrec que ha passat a ocupar Ana Maria Freixes. Tot i això, Molina seguirà formant part del Grup com a una membre més.

Què és exactament el PADES?

El PADES o ‘Programa d´Atenció Domiciliària, Equip de Suport’, es va concebre originalment com un equip humà interdisciplinari conformat per un metge, tres infermers/es i un treballador/a social per atendre en el seu propi domicili aquells malalts que, per la seva patologia, fossin malalts oncològics, convalescents o malalts amb pluripatologia tributaris d’un tractament pal·liatiu. Resumidament, un PADES és un equip que atén al seu domicili als malalts pal·liatius amb l’objectiu que els malalts puguin tenir la millor qualitat de vida possible i que puguin ser atesos a casa seva i envoltats per la seva família fins la seva mort.

 

Quan i per què es va formar el Grup PADES del Col·legi?

Ja farà uns quinze anys que vam començar a reunir-nos al Col·legi. Ho vam fer perquè teníem la necessitat de, per una banda, recolzar-nos entre nosaltres, ja que treballem en equips sanitaris, i d’altra banda per enriquir-nos, treballar la nostra metodologia específicament i posar-nos al dia sobre noves tècniques i recursos. En fi, per  treballar conjuntament  i també per donar a conèixer la nostra feina.

 

Quins objectius teniu actualment?

Ara mateix ens estem dedicant a aportar la vessant social en diferents grups de treball en cures pal·liatives, com ara l’estudi de la complexitat, i esdevenir un espai on intercanviar informacions del nostre dia a dia professional. També ens estem formant, perquè el reciclatge en treball social ha de ser continu. Penso que ara som un grup consolidat, ja que hem treballat força la nostra documentació, hem fet aportacions noves i tenim una metodologia comuna.

 

Què és el que més us uneix a les integrants?

Crec que són totes unes excel·lents persones i unes molt bones professionals. No ha estat fàcil treballar en equips, on la part més potent i més dotada en tots els aspectes, incloent-hi l´econòmic, era personal sanitari, en un rati que normalment és de 1 a 4. O sigui que una cosa que ens uneix molt és que som unes supervivents. L’altra cosa que més ens ha unit és la nostra especificitat, donat el tipus d’atenció assistencial que fem. Nosaltres treballem en el domicili del malalt, en un moment de crisi total, i la nostra tasca se centra molt més en les relacions interpersonals que no en la tramitació de recursos.

 

                                 Membres del Grup de Treball PADES.

 

En quines complicacions se sol trobar una persona que es dedica al món del PADES?

Jo no diria exactament “complicacions”, però sí que hi han elements que hi són i cal tenir-los en compte si treballes en aquest camp. Hi ha elements culturals, com el tabú generalitzat a parlar de la mort, o la conspiració de silenci que fan les famílies intentant protegir al pacient del patiment. També existeixen les dificultats econòmiques afegides, on es nota bastant el pes de la crisi actual, que és molt més llarga que la crisi del 93 o del 98, i que sembla no tenir fi. I per últim, també s’ha de saber que hi ha molta burocràcia per accedir a les ajudes i recursos socials. Jo trobo a faltar uns recursos més àgils i específics en el cas dels malalts terminals.

 

Què és el que més t’agrada i el que menys de la teva feina?

El que més m’agrada és, sense dubte, l’atenció domiciliària: el contacte amb els malalts i les seves famílies. Penso que només així coneixes a les persones en estat pur, sense estructures rígides pel mig que poden esbiaixar la teva mirada com a professional. El que menys m’agrada és que trobo que la feina que fem està molt reconeguda per la població que atenem, però és molt desconeguda i poc reconeguda a nivell institucional.

 

Quin missatge li voldries donar a la col·legiatura en nom del Grup?

Primer de tot, voldria felicitar a les col·legiades i col·legiats per haver escollit aquesta professió tant maca i tant útil per a la societat. En segon lloc els diria que no tinguin cap dubte en contactar amb nosaltres si necessiten informació o assessorament referent al món de les cures pal·liatives, tant a nivell professional com personal. I, finalment, els hi donaria molta força per poder continuar fent la feina i reivindicar el treball social allà on treballin.

 

Podeu contactar amb el Grup de PADES a través de dels següents correus: afreixesp@gencat.cat o dmolina.bnm.ics@gencat.cat.

Per Laura Saula.