Compartir
1828 visitas
01
des.
2014

Intervenció amb infància i adolescència en risc: recerca i col·loqui

 


Intervenció amb infància i adolescència en risc: recerca i col·loqui

Una trentena de professionals van participar el passat dia 26 de novembe a la presentació del projecte de recerca “La intervenció amb la infància i l’adolescència en risc des dels Serveis Socials Bàsics. Experiència d’un municipi”, de Carlos Alarcón Zwirnmann, treballador social i membre de la Comissió d’Infància i Famílies del Col·legi de Treball Social. El coordinador de la Comissió, David Nadal, va donar la benvinguda a la primera sessió d’un cicle de col·loquis al voltant de l’atenció a la infància que es prolongarà al llarg de 2015.

El projecte de recerca d’Alarcón s’ha realitzat en el marc del Màster d’Intervencions Socials i Educatives de la Universitat de Barcelona i el seu autor va destacar que es tracta d’un treball de caire qualitatiu, amb resultats no extrapolables però que van donar peu a un interessant debat  a l’entorn de les mancances i els obstacles amb què es troben els equips de Serveis Socials Bàsics. Entre les dificultats destaquen l’excés de càrrega laboral, l’horari i les qüestions organitzatives.

Els resultats de la recerca posen de manifest per una banda l’alt coneixement del concepte d’infància i adolescència en risc, dels instruments per valorar-lo i dels circuits d’atenció per part dels professionals, però per l’altra reflecteixen la manca d’un únic instrument consensuat de valoració del risc, que les persones assistents ahir van corroborar. En el torn obert de paraules es va subratllar la importància de protocolitzar i tenir indicadors comuns, no només per a la gestió del cas sinó també per “justificar la intervenció de cara a la família i fer una devolució correcta”. Sense perdre de vista, tal com va assenyalar una companya, que “la realitat és molt complexa i no arribarem mai a poder unificar-ho tot, ni preveure i regular tots els matisos”.

Durant el col·loqui es va alertar també dels riscos de “convertir-nos en controladors del compliment de les accions, al marge de si la intervenció serveix o no” i de “convertir els usuaris en consumidors de recursos”. Per evitar-ho, “cal un professional de referència que integri tot el treball que es fa i pensi en clau de globalitat”, així com “dialogar i escoltar més la família”.

Carlos Alarcón va apel·lar a la capacitat d’autocrítica com a eina de millora davant la constatació que la manca d’una bona planificació de les intervencions, sense objectius clars ni indicadors de resultats, fa que després no hi hagi tampoc un procés d’avaluació sistemàtica. “És més fàcil avaluar accions que objectius –va assenyalar— i el procés d’intervenció és, en general, poc pautat, sistematitzat i documentat”. La voluntat de millora per part dels professionals és, però, una de les conclusions del treball de recerca, que també ressalta  l’alt grau d’expertesa i responsabilitat de les tècniques dels Serveis Socials Bàsics en infància i adolescència en risc, i la necessitat de cercar l’eficàcia i l’eficiència en la intervenció.

L’exposició del projecte la va tancar amb una frase d’un dels participants en els grups de discussió de la recerca: “L’increment de les mesures de guarda o de tutela no indica un èxit del sistema de protecció i de l’equip, sinó un fracàs en la política social”.

Compartir