"Hi ha molts drets reconeguts per a les persones amb discapacitat però la realitat és que massa sovint hi ha dificultats per exercir-los"

<p>.</p>

Isabel Macarulla, referent de la Comissió de disCapacitat del Col·legi

El 3 de desembre es va celebrar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, una data necessària per posar el focus i visibilitzar totes aquelles situacions que els afecten dia rere dia i, com no, per reclamar una societat més inclusiva i amb igualtat d'opotunitats. Per abordar la realitat d'aquestes persones des de la mirada del treball social, el Col·legi compta amb la Comissió de disCapacitat que, a través de la seva referent, en repassa en aquesta entrevista les principals reivindicacions en relació a aquest col·lectiu.

04
des.
2019

Diplomada en Treball Social per l’ ICESB i formada en Teràpia Familiar Sistèmica en el Centre de Teràpia Familiar de Barcelona, la Isabel des de fa quasi 20 anys és treballadora social i responsable d’Acció Social de la Federació ECOM, moviment associatiu de persones amb discapacitat física. Allà atén i orienta consultes individuals i professionals, elabora documents divulgatius, fa formacions i xerrades en relació als drets de les persones amb discapacitat i planifica i realitza actuacions en educació, salut i benestar social de les persones amb discapacitat física. La Isabel és referent de la Comissió, abans Grup de Treball, des de l'any 2002. 

1. Hem celebrat fa un parell de dies el Dia Internacional de les persones amb Discapacitat, quins serien actualment els grans reptes d’aquestes persones?

Des de la Comissió considerem que el col·lectiu de persones amb discapacitat tenim dos grans reptes. Un, que s’avanci en el desplegament de la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. I, l’altre, la reconversió dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat i/o dependència i els serveis socials, per tal que es gestionin des del model d’Atenció Centrada en la Persona (ACP).

 

2. Quines són les principals reivindicacions que hi ha a dia d’avui a l’entorn d’aquest col·lectiu?

Una de les reivindicacions principals és que s’acompleixi tota la normativa aprovada i que, en gran part, no s’està aplicant. En aquest país, actualment, tenim reconeguts molts drets, en diferents legislacions i normatives, però la realitat és que massa sovint hi ha dificultats per exercir-los. Això suposa una vulneració dels drets i una sensació absoluta d’indefensió per part de les persones amb discapacitat i de les seves famílies. Una altra reivindicació és el finançament adequat dels serveis d’atenció a les persones amb discapacitat, per garantir l’acompliment de la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de la ONU, i que es gestionin des del model de l’ACP.

També, és important destacar la necessitat de millorar el finançament de les administracions locals, especialment Ajuntaments i també alguns Consells Comarcals), que tenen moltes competències i porten serveis de gran complexitat, en gestió i cost, i tenen greus mancances de finançament per arribar a cobrir la totalitat de les demandes del seu territori.  Finalment, també demanem que s’augmenti el pressupost de la Generalitat en serveis socials, per arribar a la mitjana europea.

 

3. Explica’ns quina és la feina que es fa des del treball social amb les persones que tenen alguna discapacitat? Quines dificultats us trobeu en el dia a dia a l’hora d’acompanyar aquest col·lectiu?

Tot i que pot variar una mica en funció de la tipologia del servei en el qual s’està treballant, bàsicament, la tasca del treball social amb les persones amb discapacitat i les seves famílies és acompanyar-los, transmetre’ls informació en relació als seus drets, però també als ajuts i recursos que tenen, i, finalment, donar-los suport en el seu projecte de vida. En algunes ocasions, la nostra feina també passa per fomentar l’empoderament i aquest és un aspecte que cada vegada s’ha de promoure més. Pel que fa a les dificultats, una que ens trobem en el nostre dia a dia és el ritme de treball i el volum de feina. I la manca de possibilitats de tenir un espai per “parar” i poder reflexionar, acció absolutament imprescindible per poder avaluar, millorar i  innovar la nostra feina.

 

4. Fa un any la Comissió vau fer un manifest per demanar un desplegament real de la Convenció dels Drets de les persones amb discapacitat de la ONU i un Pla Estratègic que ho possibiliti. S’ha avançat en aquest tema?

Malauradament segueix sent un tema pendent. En tot cas, s’han desenvolupant algunes iniciatives per avançar en l’acompliment d’aquesta Convenció, però no de forma generalitzada i sense un Pla Estratègic. Així que seguim manifestant aquesta necessitat.

 

5. Parlem ara de la Comissió, quins són els vostres objectius principals?

Són intercanviar coneixements i informacions sobre els recursos de les persones amb discapacitat, debatre temes d'interès comú, elaborar documents i treballs relacionats amb continguts propis de la nostra professió i, per suposat, defensar i reivindicar els drets de les persones amb discapacitat.

 

6. En quins projectes o iniciatives esteu treballant?

Ens trobem un cop cada mes i mig i fem un seguiment especial molt acurat de tota la legislació relativa a les persones amb discapacitat i el desenvolupament de la "Llei de promoció d'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència”. També estem molt atentes a tots els recursos i informacions que puguin ser d’interès pel col·lectiu i, per això, també assistim i/o participem en jornades.

 

7. Què diríeu a les persones que llegeixin aquesta entrevista perquè s’animin a participar en la Comissió?

En molts casos les treballadores i treballadors socials treballem soles i sols en el nostre servei, per això, aquest és un espai ideal per compartir, traspassar informació i, també, com espai de supervisió de casos. També, dins de la Comissió podem “parar” i reflexionar, qüestió absolutament necessària i molt complicada en el nostre dia a dia.