Pestanyes primàries

"Hem de prendre consciència que no podem tolerar i acceptar tot"

<p>.</p>

Israel Ureña, coordinador del servei "T'acompanyem"

Malauradament, les situacions violentes en l'àmbit del treball social es donen amb més freqüència del que pensem i molt més del que ens agradaria. Per això, amb la voluntat d'oferir un camí, una alternativa, per a les i els professionals que conviuen amb aquesta realitat, el Col·legi ha posat en marxa "T'acompanyem".

Un nou servei que neix per acompanyar i assessorar a les treballadores i treballadors socials que facin consultes en relació a la seva preocupació per aquestes situacions en el seu context laboral. Una manera de donar visibilitat i resposta a aquesta realitat. 

11
febr.
2021

Diplomat en Treball Social. Llicenciat en Sociologia i Màster en Teràpia Familiar Sistèmica. L’Israel és treballador social en el centre de Serveis Socials Franja Besòs de Barcelona, a més de treballar com a delegat en prevenció de riscos laborals a l’Ajuntament de Barcelona des de fa més de 10 anys. És membre de la Comissió d'Habitatge del Col·legi i, ara, coordinador del nou servei, "T'acompanyem". 

Entrevistem a Israel Ureña, coordinador del servei "T'acompanyem" 

 

1. Per què s’ha decidit des del Col·legi posar en marxa aquest servei?

D’una banda, crec que les situacions de violència que patim les professionals del treball social han augmentat els darrers anys i sembla una tendència a l’alça. Paral·lelament hem detectat que hi ha molts contextos de feina en l’àmbit del treball social que no disposen ni de protocols de prevenció ni de mesures en la gestió de les agressions. Finalment, creiem que és necessària una feina de conscienciació en la línia que no s’han d’acceptar ni tolerar determinades agressions (verbals, físiques, amenaces, etc.) que a vegades patim en la nostra tasca diària i que, malauradament en alguns casos, hem normalitzat o, fins i tot, relativitzat.

 

2. Actualment es produeixen moltes d’aquestes situacions de risc o de violència a la feina? Es tenen quantificades?

Hi ha sectors (ajuntaments grans, departaments de la Generalitat, entitats del Tercer Sector grans, etc.) que les tenen quantificades i, des de fa anys, fan informes de seguiment, cosa que permet anar millorant les mesures preventives. Però hi ha àmbits de l’administració més petits o entitats i fundacions que no recullen aquesta informació ni tampoc tenen un bagatge a l’hora d’aplicar mesures preventives o de gestió de les agressions. És molt difícil quantificar o fer una foto de la realitat actual d’aquestes situacions. De fet, això és un dels altres motius per endegar aquest servei: tenir la possibilitat de conèixer la realitat d’aquestes situacions de violència al nostre territori.

 

3. Quan parlem de situacions de violència a la feina, a què ens referim?

No necessàriament ha de ser una agressió greu i física, que són malauradament les tenen més ressó als mitjans de comunicació, xarxes socials, etc. Per dir-ho d’una forma senzilla seria quan la/el professional s’ha sentit agredit per qualsevol motiu (insult, amenaça, difamació, etc.). Té un component també subjectiu que s’ha de reconèixer i les administracions, entitats o empreses han de prendre mesures per cuidar als/les professionals.

 

4. Quins són els motius pels quals es produeixen?

El treball social es desenvolupa en contextos de necessitat social, de desigualtat i, en alguns casos, d'angoixa, en els quals els professionals actuem amb rigor i màxim respecte envers la dignitat de les persones. Malauradament, aquesta voluntat i actitud no és sempre percebuda per la ciutadania, que cada cop amb més freqüència responsabilitza als professionals del seu patiment i de la no resolució de la seva problemàtica.

 

5. És una realitat que va a més? Si és que sí, per què creus que passa? Creus que tota la crisi social derivada de la Covid-19 també pot acabar generant més casos d’aquest tipus?

Crec que és una realitat que anirà a més i amb la crisi del Covid-19 s’agreujarà. Hi ha una vessant econòmica i de garantia d’ingressos molt important. Si l’administració en un sentit ampli (Estat, Generalitat i Ajuntaments) no és capaç d’articular un conjunt de drets subjectius que puguin garantir uns mínims per viure, molt em temo que els professionals que estan a primera línia acabaran rebent el patiment de la ciutadania.

 

6. Quins mecanismes existeixen avui en dia per ajudar les i els professionals davant d’aquestes situacions?

Jo crec que hi ha dos vessants. La primera correspon a les mateixes i mateixos professionals i és prendre consciència que no podem tolerar i acceptar tot. Encara que puguem entendre els motius d’una agressió concreta no ho podem acceptar com a part de la nostra feina. I la segona és que en els diferents contextos laborals es prenguin tant mesures preventives, per tal d’evitar aquestes situacions en la mesura que sigui possible, així com establir mecanismes de cura dels professionals quan aquestes es produeixen.

 

7. Quin és l’objectiu d’aquest Servei? Diries que omplirà un buit pel que fa a l’abordatge d’aquestes situacions?

Aquest servei té com a principal objectiu oferir un assessorament i acompanyament per aquells professionals que han patit o estan patint aquestes situacions i que no disposen de la informació ni de les eines necessàries per a fer-hi front. No sabem si tindrà èxit i si omplirem cap buit. Simplement volem iniciar un camí que fins ara no existia com a Col·legi i la veritat no sabem on ens portarà, però hem valorat que era necessari iniciar-ho.

 

8. Quina és la tasca que es farà des del Servei?

Principalment es tracta d’un acompanyament i assessorament a professionals que facin consultes en relació amb la seva preocupació per aquestes situacions en el seu context laboral. No cal necessàriament que hagin patit una agressió, potser volen informació del que s’està fent en altres contextos En funció de la resposta, les peticions que rebem, etc. potser caldrà modificar el servei i fer-lo més protocol·litzat, però, ara per a ara, intentarem oferir un suport el més individualitzat possible en relació amb les peticions que ens arribin. Potser hi ha peticions que només queden en consultes i assessoraments i d’altres que s’ha de realitzar una atenció més personalitzada.

 

9. Quins són els punts forts i diferencials d’aquest Servei? Què pot aportar a les professionals que es troben en aquestes situacions?

Crec que el punt fort d’aquest servei és que parteix de la dignificació de la professió del Treball Social. Al final és una cosa de tots/es. Prendre consciència que tot i que la nostra tasca és escoltar, connectar emocionalment, motivar, contenir el patiment, etc. Hi ha unes línies vermelles que com a professionals hem de tenir clares. És per això que des de la humilitat i compartir experiències, volem com a Col·legi oferir aquest suport als i les professionals.

 

Acte de presentació del servei "T'acompanyem" celebrat el 28 de gener de 2021