Pestanyes primàries

“En temps de covid-19 s’ha fet encara més evident la importància de tenir una llar i la necessitat d’estar al costat de les persones més vulnerables”

<p>.</p>

Ferran Busquets, director de la Fundació Arrels, entitat guanyadora de la Medalla d'Or 2020 del Col·legi

Des de 1987, la Fundació Arrels, ha acompanyat més de 14.700 persones sense llar en el seu camí cap a l’autonomia, oferint orientació i serveis útils d’allotjament, alimentació i atenció social i sanitària. Una tasca indispensable per afrontar el sensellarisme, les causes que el provoquen i, també, per visibilitzar-lo davant la societat. L'entitat compta amb el suport de 68 treballadors i treballadores, prop de 400 persones voluntàries i més de 5.700 persones sòcies i donants que col·laboren per fer possible #ningúdormintalcarrer.

Per tot això, per la feina que fan i per tot el que aporten a la societat, la Fundació Arrels ha estat l'entitat guardonada amb la Medalla d'Or del Col·legi d'aquest any. 

08
oct.
2020

Ferran Busquets va néixer a Barcelona el 1974. Es va formar professionalment com a enginyer informàtic, però reconeix que sempre s’ha sentit atret pel tracte amb les persones. Es va iniciar en el món del voluntariat a la presó de la Trinitat Vella, fins que l’any 1988 va començar a col·laborar amb Arrels i s’hi va vincular fins a ocupar-ne finalment la direcció l’any 2012.

Entrevistem a Ferran Busquets, director d'Arrels Fundació, entitat guanyadora de la Medalla d'Or 2020 del Col·legi

 

1. Què suposa per a vosaltres haver rebut aquesta distinció del Col·legi?

És un honor per a Arrels rebre aquest reconeixement i una oportunitat per visibilitzar la problemàtica del sensellarisme i la dura situació que pateixen les persones que dormen al carrer. En temps de covid-19 s’ha fet encara més evident la importància de tenir una llar i la necessitat d’estar al costat de les persones més vulnerables.

 

2. Expliqui’ns quina és la tasca principal de la Fundació?

Des de 1987, atenem les persones que viuen als carrers de Barcelona. Les acompanyem per aconseguir una vida el més autònoma possible cobrint necessitats bàsiques, proporcionant atenció social i garantint allotjament a aquelles que es troben en una situació més cronificada. També treballem per sensibilitzar la ciutadania, denunciar drets vulnerats i aportar solucions per fer possible que ningú dormi al carrer.

 

3. Fa més de 30 anys que atenen a persones que viuen al carrer. Ha canviat molt el perfil de persona que es troba en aquesta situació?

Quan vaig començar a col·laborar amb Arrels et trobaves gent gran i deteriorada, però ara moltes persones que viuen al carrer estan bé físicament i també ens trobem gent cada vegada més jove. L’impacte social de la pandèmia espanta i ha abocat encara més gent al carrer: persones que vivien en pensions, que no poden pagar habitacions, etc.

 

4. Quantes persones sense sostre teniu censades a Barcelona?

A Barcelona, cada nit dormen més de 1.200 persones al carrer. El 14 de maig, durant l’estat d’alarma, vam sortir a comptar-les i en vam localitzar 1.239, un 88% més que fa deu anys. Desgraciadament, la màquina que avoca gent al carrer és més forta que la capacitat de resoldre i absorbir la situació.

 

5. Com acaba una persona al carrer? Quins factors poden portar a aquesta situació?

Ningú viu al carrer per decisió pròpia. Un dia et veus dormint al carrer i no saps ben bé què ha passat; la situació es va deteriorant amb el temps i perds la confiança en els altres. Té a veure amb la suma de moltes causes i en com es gestionen. Hi ha motius personals però també estructurals: l’atur, el preu de l’habitatge, els moviments migratoris, la rigidesa dels serveis socials i dels mecanismes d’ajut, un divorci, la mort d’una persona estimada, la formació, la salut…

 

6. Com treballeu amb les persones que viuen al carrer? De quina manera les acompanyeu?

Acompanyem i orientem les persones sense llar que viuen als carrers de Barcelona, prioritzant l’atenció a aquelles que fa anys que estan al carrer i es troben en una situació més vulnerable. Creiem que els recursos s’han d’adaptar a les persones i amb aquest objectiu hem buscat diferents solucions residencials durant anys. Des del 2014, Arrels aposta pel model Housing First, que prioritza l’accés des del primer moment a un habitatge individual, digne i estable posant la persona al centre i tenint en compte la seva opinió.

 

7. És difícil sortir d’aquesta situació?

És difícil, però una persona dorm al carrer perquè no té un dret bàsic com un habitatge. Si el tinguessin, ningú no hi dormiria. El primer pas és restablir la confiança i això és un procés llarg que pot durar mesos o anys. Un cop assolit, quan la persona decideix deixar de dormir al ras, comença un llarg i feixuc treball de reconstrucció personal i reptes importantíssims com millorar l’estat de salut, tenir ingressos suficients, aconseguir una llar estable, ocupar el temps d’una manera útil, etc.

 

8. També feu tasques de prevenció d’aquest fenomen? De quina manera?

A banda de l’acompanyament a les persones, la sensibilització i la incidència també formen part de la missió d’Arrels. Treballem per explicar la problemàtica a les escoles, les empreses, la ciutadania, les administracions... fer-los veure que el fet de tenir més de 1.200 persones a Barcelona vivint al carrer és una absoluta barbaritat i es pot solucionar.

 

9. En el vostre equip teniu treballadores socials, no? Quina tasca desenvolupen dins de l’entitat?

Formen part dels equips de suport a les persones que viuen en diferents recursos d’Arrels. Treballen des del vincle i l’acompanyament, respectant el procés i les decisions de la persona, oferint suport social i acompanyament en tràmits i gestions. Durant l’estat d’alarma aquest acompanyament emocional ha estat imprescindible per afrontar la soledat, l’angoixa i la incertesa.

 

10. Quina és la percepció social que es té de les persones sense llar? Ha variat al llarg del temps?

Fa tres anys vam enquestar la ciutadania per saber la seva percepció sobre les persones que dormen al carrer. La ciutadania va considerar el sensellarisme com a una problemàtica destacada i que s’ha d’abordar de manera efectiva i coordinada. Quatre persones de cada cinc, per exemple, van afirmar que cal recuperar els drets de les persones perquè viure al carrer no és normal. La percepció ha canviat perquè la gent és més conscient però encara queda molta feina per fer.

 

11. Quins reptes teniu per endavant?

El repte més urgent és l’habitatge. Des d’Arrels, obrirem noves places d’allotjament habilitant més pisos i creant un nou centre de baixa exigència, seguirem aprofundint en la realitat de les persones sense llar per detectar noves necessitats i incidir en l’àmbit social i polític, ampliarem l’equip de carrer per visitar de manera continuada a tots els districtes de Barcelona, oferirem assessorament jurídic al carrer i reforçarem l’orientació a la ciutadania.