"En el nostre àmbit és essencial l’actitud d’aprenentatge constant, ja que la realitat social canvia molt ràpidament i no ens podem encallar en les formes d’actuació"

<p>.</p>

Ramona Torrens, guanyadora de la Medalla d'Or 2021 del Col·legi per la Significació del Treball Social en el moment actual

La Ramona Torrens ha estat la treballadora social escollida per les col·legiades i col·legiats per ser guardonada amb la Medalla d'Or del Col·legi 2021 en la categoria de Significació del Treball Social en el moment actual, la major distinció que otorga el Col·legi.  

Un premi que va recollir, el passat 6 d'abril, en el marc de l'emotiu acte d'entrega de les Medalles d'Or del Col·legi, celebrat a l'Ateneu Barcelonès a porta tancada i que es va poder seguir a través del nostre canal de Youtube

22
abr.
2021

La Ramon és treballadora social i doctora en Antropologia Social. Ha fet recerca i assessorament sobre l'estructura i el desplegament dels serveis socials. Ha dedicat la seva vida professional a construir el Treball Social dins de la Universitat Rovira i Virgili, tant a nivell personal com professional. Ha liderat plans d'estudi de Grau i de Màster dins la URV, i ha acompanyat la creació d'un doctorat interuniversitari en Treball Social, tasca que ha dut a terme amb la certesa que el bagatge professional s'ha de portar a les aules i que la recerca i el coneixement han de revertir en la pràctica professional.

Entrevistem a Ramona Torrens, guanyadora de la Medalla d'Or 2021 del Col·legi per la Significació del Treball Social en el moment actual. 

 

1. Com se sent després de rebre un reconeixement com la Medalla d’Or del Col·legi?

Sento una gran satisfacció i agraïment a tots el i les col·legiades per haver-me proporcionat l’oportunitat de pensar en com la meva trajectòria laboral ha influït en el creixement del Treball Social. Alhora m’interpel·la per continuar treballant de forma activa i en equip per, tant des de dins de la universitat com en connexió amb els i les professionals del Treball Social, per construir aliances que ens permetin transformar les realitats socials emergents.

 

2. La seva trajectòria professional està molt centrada en construir el treball social des del món universitari, no?

És cert, la meva trajectòria laboral sempre ha estat vinculada a la docència i recerca en Treball Social. Sovint es diu que el món de l’acadèmia està desvinculada de l’exercici professional. La meva experiència no ha estat aquesta. Crec que la universitat és el primer contacte amb el Treball Social que tenen els futurs professionals. Com sempre dic, les aules representen un microcosmos de la ciutadania i des de la universitat contribuïm a crear consciència de les situacions que afecten ara i en el futur als ciutadans. Els estudiants són joves que arriben a la universitat amb diferents percepcions del món actual i amb poc coneixement del que implica ser treballador i treballadora social. La nostra responsabilitat, com a docents, és diversa: en primer lloc, contribuir a ser crítics amb els discursos generals sobre diferents fenòmens socials, en segon lloc, proporcionar-los eines, tècniques i models d’intervenció social ajustats a les necessitats socials i, en tercer lloc generar en elles i ells consciència de col·lectiu, de pertinença a una professió constantment en canvi. Tot això ho hem d’articular des dels dissenys dels plans d’estudis, des dels discursos fonamentats en els continguts de les assignatures, fins a la nostra actitud com a docents que esdevenim referents a partir de l’atenció personalitzada com a metodologia d’aprenentatge.

 

3. Què creu que aporta aquesta mirada més acadèmica al desenvolupament de la professió?

Estic convençuda que els enfocaments teòrics, la sistematització de la pràctica, la descoberta de capacitats i habilitats personals i professionals, la capacitat de reflexió i debat sobre fenòmens socials i models d’intervenció, que us asseguro, es produeixen en la formació, aporten una mirada de la professió més enllà de les constriccions institucionals i el dia a dia en que els i les professionals es troben immersos per la pressió assistencial.

Aquesta reflexió és una constatació dels professionals que participen en les accions de formació i espais de reflexió que oferim des de la universitat.

 

4. I ara li faig la pregunta en l’altre sentit, que pot aportar la mirada des de la pràctica professional al món acadèmic?

Molt! Els i les professionals tenen el coneixement i la praxis. I ho han de compartir amb la societat. El primer lloc, és a les aules dels futurs professionals, per això defensem la docència a dos nivells: la del professorat associat que exerceix la seva activitat professional en un sector especialitzat i que com a docent transmet a l’alumnat, però també són essencials les pràctiques externes que els estudiants realitzen al llarg de la seva formació. Nosaltres som els responsables de garantir als estudiants un model de bones pràctiques professionals, i això implica conèixer les institucions, els serveis i els referents professionals més adequats als interessos formatius de cada un del estudiants.

 

5. Vostè defensa la investigació com a pràctica inherent a la pràctica professional. En l’àmbit del treball social, creu que es fa poca recerca? Cal incentivar molt més aquesta pràctica? Com es podria fer?

Efectivament, defenso i he intentat sempre incorporar en la docència de grau i de màster, la recerca com una activitat inherent a la praxis professional. Sempre dic als estudiants que els professionals de Treball Social, tenim molt de coneixement de la realitat social i de les necessitats emergents i que és la nostra obligació fer-ne difusió i incidir en el disseny de les polítiques socials. Certament, fem poca recerca en Treball Social, fem poca difusió dels nostres sabers i de les nostres praxis.

Com es pot fer per estimular aquesta recerca?. La meva experiència em diu que tenim opcions. En primer lloc, en la formació dels futurs professionals s’ha d’inculcar aquesta necessitats oferint formació tècnica per a la recerca i la seva difusió. Nosaltres ho fem des del nivell de grau fins al nivell de màster, ho entenem com una innovació en la intervenció social.

En segon lloc, com a professorat de Treball Social estem formats en tècniques de recerca i d’anàlisi de la realitat social i, de forma col·laborativa amb institucions i equips podem compartir accions de recerca. De fet, aquesta ha estat la meva trajectòria. Des de l’acadèmia podem generar coneixements a partir de la recerca bàsica, però en el nostre àmbit s’ha de prioritzar la recerca aplicada, aquella que a més de generar coneixements porta implícita estratègies i línies de transformació i millora de la realitat social i la qualitat de vida de les persones, que sempre han de ser l’eix de la nostra recerca.

 

6. Segons el seu punt de vista, quins són els reptes principals té per davant la professió?

Som una professió viva i sempre tenim reptes, això ens ha de caracteritzar. Quins reptes destaco? No caure en el parany de l’assistencialisme, la resposta i gestió immediata de les problemàtiques. Evitar el clientelisme en les nostres actuacions. Ser proactius davant les necessitats inherents als cicles vitals de les realitats de la població. Ser conscients que el Treball Social necessita de la perspectiva interdisciplinar. El treball en equip, en xarxa i coordinat a nivell professional i institucional. Fer-nos visibles, expandir el nostre coneixement fonamentat i sustentat per la recerca empírica i teòrica.

 

7. A la gent que comença ara el seu camí professional, quins consells els donaria?

No sé si puc donar consells, però si que crec que l’eix són les actituds amb les que afrontem un camí professional. En el nostre àmbit, crec que és essencial l’actitud d’aprenentatge constant, ja que la realitat social canvia molt ràpidament i no ens podem encallar en les formes d’actuació. Tenir consciència de que ens trobem amb necessitats que són de responsabilitat social i no individual, i que per tant, hem d’elevar i reclamar la resposta a nivell social, institucional i polític. Compromís, perseverança i creativitat, són actituds que ens fan estar en alerta i en lluita constant per millorar tot el que fem i que impactarà en el conjunt de la societat.