Esteu aquí

Compartir
721 visitas

"Els grans reptes són el reconeixement del treball social sanitari com a professió sanitària i generar coneixement propi des d'aquest àmbit"

<p>.</p>

Un any més, el Col·legi ha entregat el seu guardó més emotiu i significatiu: la Medalla d'Or. Aquest premi, lliurat en un multitudinari acte el 27 de març, té tres categories: trajectòria professional, significació en el treball social en el moment actual i entitat d'acció social. El que fa especial aquesta Medalla és que és un reconeixement de companyes i companys a una col·lega que, com la protagonista d'aquesta entrevista, es distingeix per la seva significació en la professió. 

01
abr.
2019

.

Dolors Colom Masfret, guanyadora de la Medalla d'Or 2019 a la Significació del Treball Social en el moment actual

La Dolors (Barcelona, 1957) té una llarga trajectòria professional i és una de les pioneres del treball social sanitari al nostre país. Formada a Barcelona i Nova York, ha exercit com a treballadora social a hospitals catalans. Com a docent, ha treballat a l'Escola Universitària de Treball Social i actualment és professora associada i directora científica del Màster Universitari de Treball Social Sanitari a la Universitat Oberta de Catalunya, dins dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i professora associada al Grau de Treball Social a la Universitat de Barcelona. Ha fundat la revista especialitzada Agathos, Atención Sociosanitaria y Bienestar i ha publicat vuit assajos i dues novel·les. Ha impulsat la creació de la Societat Científica Espanyola de Treball Social Sanitari (SCETSS). És membre del Consell Social i de Participació de l'Institut Guttman i al 1994 va fundar l'Institut Serveis Sanitaris i Socials S.L. 

Iniciem l'entrevista amb la Dolors Colom Masfret, guanyadora de la Medalla d'Or per la seva significació en el treball social a l'actualitat:

 

1. Com se sent després de rebre aquest reconeixement?

Molt agraïda i molt motivada per continuar en la mateixa línia. La meva vocació m’ha portat a tenir una vida molt solitària, escriure, revisar textos, preparar propostes, llegir molt, cercar materials d’estudi a biblioteques i bases de dades. A vegades puc pensar que no serveix per res o de poc... Aquest tipus de reconeixements són al·licients per seguir i mostren que sí que serveix, al menys per a una part de la professió.

 

2. La seva trajectòria professional vinculada al treball social sanitari està molt marcada per la lluita per aconseguir el seu reconeixement com a professió sanitària. Com valora les darreres notícies que mostren més a prop aquesta fita? 

Molt contenta i satisfeta de veure que l’estratègia que vaig començar al 2008 era encertada i ha estat determinant per posar, de facto, la maquinària del reconeixement del Treball Social Sanitari en marxa. Cal senyalar que és el Treball Social Sanitari, no el Treball Social el que serà reconegut com a professió sanitària. Ha estat un camí llarg, sempre dins dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Primer crear un Postgrau de Treball Social Sanitari, després convertir-lo en el Máster Universitari de Treball Social Sanitari (MUTSS-UOC), tot seguit impulsar la creació de la Societat Científica Espanyola de Treball Social Sanitari (SCETSS). Després de dos anys de gestions, el setembre passat, la Direcció General de Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat ens va dir que veien clar l’informe SCETSS i MUTSS-UOC, que el passaven a Serveis Jurídics del Ministeri. El 23 de gener sortia la nota de premsa del Ministeri de Sanitat informant del reconeixement però amb l’avançament electoral tot ha quedat en espera. Vull posar en relleu el paper clau de la Sra. Neri Iglesias Fernández, presidenta de la SCETS. I per descomptat he d’agrair als Estudis de Ciències de la Salut de la UOC el seu suport incondicional.

 

3. Com ha anat evolucionant la professió i, en concret, l’àmbit sanitari des de que vostè va començar?

La idea “evolució de la professió” és molt maca perquè posa de manifest la dinàmica professional marcada per la generació de coneixement, aplicació d’aquests coneixements, l'avaluació dels resultats i, altre cop, generació de nous coneixements. És un cercle virtuós, diria additiu. A grans trets resaltaria que no hi havia Atenció Primària. Molts hospitals no tenien Treballador Social Sanitari. Això ja és passat. Per descomptat, el canvi important, perquè possibilita el reconeixement professional, va arribar al 2013 amb la validació del Máster Universitari de Treball Social Sanitari MUTSS-UOC, re-acreditat al 2017. Disposar de un títol oficial ha canviat tot el panorama. Ara, moltes organitzacions sanitàries inclouen en el perfil d’oferta laboral que es valorarà la formació de Postgrau o Màster en Treball Social Sanitari.

 

4. I el paper de les treballadores socials, també ha canviat molt?

Sí. Quan vaig començar al 1984 el Treball Social Sanitari era equivalent a cercar recursos. Per alguns encara ho és avui, però per sort els professionals ja saben com resoldre aquest prejudici. Actualment s’està generant molt coneixement en Treball Social Sanitari, l’alumnat del MUTSS-UOC és llavor de noves iniciatives i innovacions sobre el terreny que contagia a altres professionals amb anys d'experiència a tot Espanya i alguns a Llatinoamèrica. Des de la UOC som conscients d’aquesta responsabilitat que suposa tenir l’únic programa.

 

5. El seu currículum ens permet veure una persona innovadora i que ha impulsat molts projectes novedosos. Amb quins es quedaria? 

Gràcies, molt amable! Amb quedo amb tots. Totes les iniciatives i innovacions que he desenvolupat al llarg de la meva carrera professional i acadèmica s’encadenen, els primers projectes estan dins dels últims. Desconec els últims a on em portaran, però et puc dir que estic molt centrada en investigar i desenvolupar competències professionals per promoure el Treball Social sanitari dins les plataformes digitals de salut, el e-Health en Treball Social Sanitari. Crec que aquest és un repte al qual no es presta atenció i el tenim a sobre. Des de el MUTSS-UOC estem desenvolupant una modalitat de pràcticum clínic virtual per aquesta finalitat.

 

6. Quina és la seva vinculació al Col·legi?

Em vaig col·legiar de seguida, nomes acabar els estudis. Vaig ser corresponsal de la Catalunya central a la RTS sota la direcció de la Beneta Llopis, una època meravellosa. Vaig aprendre molt de tots els membres del comitè de redacció, la Rosa Romeu hi era. No sóc membre actiu del Col·legi però sempre que se m'ha demanat algun tipus de col·laboració, he estat disponible i disposada. Ho he fet amb molt de gust. I aquestes han estat moltes. També penso que els col·legis s’hauran de reinventar. Com tots els sectors. Com? Diversificant i prestant nous serveis al col·legiat. També digitalitzant el funcionament, dic digitalitzant, no robotitzant: per exemple no cal haver de venir per entregar un paper si el puc enviar, el mateix paper via correu-e. I sobretot, promovent formació i supervisió online per tal de trencar les barreres espai temps o creant aplicacions interactives que permetin als col·legiats fer consultes en temps real.

 

7. Quins reptes té per davant la professió?

Els grans reptes, sota el meu punt de vista, passen primer pel reconeixement de Treball Social Sanitari com a professió sanitària, que surti al BOE. Després per generar coneixement propi des del treball social sanitari a partir de la informació generada en el dia a dia. També desenvolupar competències per exercir dins de plataformes de salut. Cal publicar i divulgar els resultats de les recerques.Tot això però, està relacionat amb les estructures jeràrquiques, la Unitat de Treball Social Sanitari ha de dependre de la màxima autoritat, de la gerència. No entenc que encara hi hagi Unitats de Treball Social Sanitari depenent de la direcció d’infermeria. Algú s’imagina que fos al revés? Que infermeria depengués de la Unitat de Treball Social Sanitari? Oi que no? Doncs és el mateix.

 

8. A la gent que comença ara el seu camí professional, quins consells els donaria?

Que quan algú els digui que alguna aspiració o projecte és impossible que no se’l creguin. És qüestió de temps i voluntat. I que malgrat que tinguin tota la tecnologia i APPS del món, no perdin mai el vincle amb la part humana de la professió. La malaltia desfà mons i les persones sempre necessitarem de persones que ens ajudin a sentir la vida, si a sobre aquestes persones són professionals, no es pot demanar més. També que escriguin, que publiquin les seves recerques, que el treball de camp diari és una font inacabable d'informació, i ara amb el Big Data no podem perdre el tren. Les generacions que vénen han de millorar el que troben, no pas depreciar-ho, però si millorar-ho.