Compartir
595 visitas
22
jul.
2021

El TSCAT manifesta la desigualtat creixent en el sensellarisme durant el toc de queda

 


La Comissió de Serveis Socials Bàsics i la Comissió d’Habitatge exigeixen recursos especialitzats per a les persones sense llar i descongestionar els albergs

El segon toc de queda s’ha imposat a Catalunya per fer front a la incidència de COVID-19 de la cinquena onada acarnissant-se, especialment, amb gent de franges d’edat més joves que en anteriors ocasions. La mesura dràstica va arribar el passat 17 de juliol i durarà més de tres setmanes, segons les últimes indicacions del Govern.

Malgrat ser una mesura per frenar la pandèmia que s’aplica només a 165 municipis del territori català hi ha ciutadans que en queden exempts: les persones en situació de sensellarisme. Les comissions de Serveis Socials Bàsics i d’Habitatge del TSCAT exigeixen recursos especialitzats per a les persones sense llar, que sovint viuen en una doble vulnerabilitat: la social, perquè no disposen d’un lloc on viure i evitar el contagi, i la sanitària, perquè en molts casos pateixen malalties cròniques, com la drogodependència i  malalties de salut mental, segons la membre de la comissió Encarna Roldán. De fet, la treballadora social assegura que “molts graons previs han fallat abans que aquesta persona arribi a aquesta situació”.

Amb el confinament nocturn, la invisibilitat de les persones en situació de sensellarisme augmenta al quedar doblement exposades, per una banda al no tenir llar on poder quedar-se i per l’altra perquè s’incrementa la seva sensació d’inseguretat, segons Amparo Alcoverro, membre de la Comissió d’Habitatge.

De fet, en el primer toc de queda de l’octubre, entitats i fundacions del tercer sector ja van reclamar que no aïllessin de les restriccions les persones sense llar, atès que havien de servir per frenar la transmissió del virus. És per això que, des del TSCAT, s’exigeix un pacte de país per erradicar aquesta problemàtica social perquè “no serveix de gaire ni 30 places noves en un alberg, ni un alberg amb moltíssima gent perquè no hi ha atenció personal”, explica Roldán.

Durant el temps de confinament -especialment l’any 2020- diferents municipis de Catalunya van articular recursos específics per a la seva atenció: era cabdal en un context d’urgència i de situació extraordinària. Aquests recursos van desaparèixer amb la recuperació d’una falsa normalitat, “però l’atenció continuada de les persones en situació de sensellarisme implica fer-los visibles de forma permanent, incorporar aquesta necessitat específica a polítiques socials garants del dret a l’habitatge i ser protagonistes, per la magna vulnerabilitat en la qual viuen, en les estratègies coordinades entre administracions i entitats del tercer sector”, explica Alcoverro.

El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya s’ofereix a liderar, amb les diferents forces polítiques i institucions, una estratègia transversal per erradicar el sensellarisme.

Compartir