Compartir
800 visitas
18
des.
2014

El primer debat del cicle sobre treball social comunitari convida els professionals a col·laborar amb els moviments socials

 


El director de la Fundació Desenvolupament Comunitari, Carles Riera, va ser el passat dia 17 de desembre el ponent de la primera sessió del cicle ‘Treball social comunitari a debat: Reflexions i propostes en el context actual’, celebrada al Palau Macaya de Barcelona amb el títol 'Com hem de llegir el context actual?'. La vicedegana del Col·legi, Marga Garcia Canela, va donar la benvinguda a la quarantena de participants celebrant “l’eclosió de les comissions” i Bet Bàrbara, referent de la Comissió de Treball Comunitari, que organitza el cicle, va presentar els debats com una invitació a “ordenar les idees, pensar i avançar” en aquesta vessant del treball social.

Per contextualitzar-lo en el marc de la crisi, Carles Riera va començar explicant com la gestió política de la crisi està complint tres objectius bàsics imposats pels poders econòmics i financers: transferir una enorme quantitat de diner públic al sector privat, precaritzar el mercat laboral i generar atur per mantenir els nivells de benefici del capital, i desmuntar l’Estat del benestar. Així, el desballestament del model de protecció social no seria un efecte secundari sinó “l’aplicació d’una agenda política”, i la situació actual no seria conjuntural i passatgera sinó “on s’ha decidit que ens toca estar”.

Però “la partida no està acabada” i, en la lluita per revertir la tendència, i avançar cap a una societat més igualitària, Riera va instar els presents a treballar en xarxa, “de tu a tu i des de baix”, amb els moviments socials. “En la situació actual no canviem res, amb prou feines fem contenció. No actuem amb una lògica redistributiva que modifiqui les estructures socials, només podem atendre situacions de precarietat i supervivència”. No obstant, els treballadors i les treballadores socials continuem estant “a l’epicentre del terratrèmol, junt amb personal de salut i ensenyament”, i som “un factor de canvi molt important, potencials protagonistes” perquè estem en un punt estratègic del sistema.

Segons Carles Riera, en aquest context el treball social comunitari torna a adquirir una gran centralitat i és la millor aposta per modificar estructures i generar oportunitats. A diferència de fa dues o tres dècades, quan fruit de l’aliança entre administracions, entitats veïnals i ONG compromeses emergien projectes comunitaris o s’aplicava un enfocament comunitari en bona part de les intervencions socials, “en el nou escenari les aliances, les oportunitats i el potencial de canvi estan en els moviments socials, no al tercer sector”.

El director de la Fundació Desenvolupament Comunitari creu que la innovació, l’avantguarda, la creativitat i el gruix dels recursos del treball social comunitari estan en els nous col·lectius que “amb discurs crític i una lògica molt militant i polititzada, tiren endavant iniciatives, sovint entroncades amb lluites de barri i de solidaritat amb les persones excloses, que marquen camí i generen pràctiques estructurades”. Davant d’aquesta realitat, els professionals que aposten pel treball social comunitari han d’acostar-se als moviments socials “amb reconeixement i respecte”, ja que aquests “obriran la porta si s’hi entra d’igual a igual. No accepten jerarquies ni formalitats”.

Riera es mostra optimista davant la proliferació d’aquestes experiències vinculades al moviment crític altermundialista que, en lloc d’esperar que el canvi es faci des de les institucions, el protagonitza des de baix modificant condicions de vida quotidianes i relacions entre les persones, i sosté que “si volem identificar bones pràctiques, acompanyar-les i aprendre”, ens hi hem d’acostar. “Com el vell cooperativisme dels anys 30, les iniciatives d’economia social es converteixen en espais de solidaritat i ajuda mútua”, i la manera d’apropar-s’hi des de la professió passa per “sortir al carrer, transgredir les normes de la institució i subvertir les regles del joc”.

En el torn obert d’intervencions, moderat pel membre de la Comissió de Treball Social Comunitari Ferran Cortés, es va expressar força acord amb la visió del ponent i es van posar de manifest preocupacions com el risc que les pràctiques d’arrel comunitària acabin suplint la funció de les administracions i eximint-les de la seva responsabilitat; o la desorientació dels professionals, avui “tocats” i gairebé “mal vistos” perquè com a col·lectiu “no estem polititzats” i se’ns associa a uns serveis socials incapaços de donar resposta i de transformar.

Es van plantejar també reflexions sobre el que pot comportar la transgressió des del treball social, la necessitat que la desobediència es produeixi també a la universitat i la doble direcció en la qual s’hauria de manifestar en l’àmbit dels serveis socials: “cap amunt elevant el que toqui i amb els moviments treballant el que es pugui”. El gran repte que va quedar sobre la taula és com s’articula la col·laboració, començant per “aprendre a dialogar” amb reconeixement mutu i confiança. Marga Garcia i Ferran Cortés van recollir el guant en nom del Col·legi apel·lant al compromís amb la ciutadania “que no podem eludir”.

Compartir