Esteu aquí

Compartir
576 visitas

"El Postgrau és una oportunitat per a les treballadores socials que perceben el món de la infància i l'adolescència com un entorn professional on aportem mètode, saber, experiència i suport"

<p>.</p>

Després d'una exitosa primera edició, a mitjans novembre està previst que s'iniciï la segona edició del Postgrau "Adolescents i Joves Migrants No Acompanyats. Persones en trànsit a la recerca d'una vida digna" que organitzem conjuntament la Universitat de Barcelona, la Fundació Idea i el Col·legi. 

Si estàs interessada en cursar aquesta formació universitària, encara estàs a temps de matricular-te. Consulta tota la informació.

24
oct.
2019

.

David Rodríguez i Violeta Quiroga, coordinador i coordinadora del Postgrau

David Rodríguez, treballador social, habilitat com educador social i format en teràpia i intervenció familiar sistèmica. Vocal de la Junta de Govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya i referent de la Comissió de Cooperació i Solidaritat. Fa més de 30 anys que treballa amb infants, adolescents i joves en situació de vulnerabilitat i les seves famílies i en projectes de cooperació internacional. Membre fundador de les fundacions MAIN, IDEA i EVEHO; professor associat de la Universitat de Barcelona. Director Tècnic de la Fundació IDEA. 

Violeta Quiroga, doctora i llicenciada en Antropologia Social i Cultural, i diplomada en Treball Social. Experta en infància i adolescència en risc social, principalment en contextos migratoris. La seva tesi doctoral sobre “Los pequeños Harraga. Menores migrantes irregulares no acompañados de origen marroquí en Cataluña” va ser la primera a Espanya sobre aquest fenomen. Actualment, és directora de la UFR de Treball Social de la UB.

David Rodríguez i Violeta Quiroga, coordinadors del Postgrau "Adolescents i Joves Migrants No Acompanyats. Persones en trànsit a la recerca d'una vida digna", ens expliquen tots els detalls d'aquesta formació. 

 

1. Quin és l’objectiu d’aquest Postgrau?

(V.Q) Amb aquest Postgrau volem posar a l’abast de professionals vinculats al món de la infància i l’adolescència, i altres persones interessades, coneixement, informació i espais de debat crític al voltant de la realitat dels adolescents i joves migrants no acompanyats que arriben a Catalunya. La idea és que puguin tenir un marc general sobre les motivacions, expectatives, propòsits, dificultats i oportunitats que suposa aquesta arribada de joves.

 

Per altra banda, entenem que és imprescindible disposar del coneixement, no només del com intervenir, sinó també, i sobretot, de la realitat d’aquests adolescents i joves en origen, quines han estat les motivacions per iniciar aquest procés migratori, saber contextualitzar el fenomen dins el marc social, cultural i polític, tant d’origen com del territori de rebuda (en aquest cas Catalunya), com s’estructura l’itinerari en l’atenció i protecció d’aquests joves un cop arriben i quins són els punts forts i aquells que encara cal enfortir del nostre sistema de protecció.

 

2. En poques setmanes encetarem la segona edició del Postgrau, quina valoració en feu de la primera?

(D.R) La primera va ser exitosa. Pel nombre d’alumnes que el van cursar, un total de 16, pel nivell d’aprofitament assolit, amb una qualificació mitja de 8’3, per les valoracions del propis alumnes, amb una puntuació mitja del 8’8, per la valoració del professorat, arribant a un 8’9, i especialment per les múltiples ofertes de treball als alumnes participants. Ofertes que van acabar sent contractacions definitives en el cas de 7 dels alumnes.

 

3. Per què neix aquest Postgrau? Davant de quina realitat social?

(V.Q) El Postgrau neix en un moment d’afluència significativa d’adolescents i joves migrants, sobretot durant el 2017 i 2018, que van fer esclatar totes les costures del sistema de protecció que tenien a veure amb la detecció, acollida, estada i procés d’emancipació d’aquest col·lectiu. A més, va posar en qüestió els mecanismes vinculats a la interdepartamentalitat, el procés diagnòstic definit per als infants/adolescents/joves tutelats, el tipus de centres i serveis i els requisits dels mateixos, les llacunes d’atenció i intervenció, i la redefinició dels perfils professionals que hi intervenen  i les responsabilitats que els són vinculades.

 

4. Els joves migrants no acompanyats tornen a estar en el focus mediàtic i social relacionats sovint amb informacions negatives. Com valoreu aquesta situació?

(D.R) Mantenim una línia de mirada crítica, però sempre assertiva, sobre l’encaix de la realitat dels adolescents i joves migrants en un entorn social que és sensible a situacions que poden ser enteses com a crítiques i que acaben afectant als entorns més primigenis de la societat, els barris, les escoles, les comunitats de veïns...

Si més no, el curs pren com a àncora de fixació els objectius del treball per a la desestigmatització i la possibilitat de donar a conèixer i fer surar totes aquelles experiències que, des d’una mirada realista, posicionen en el camp constructiu, la presència d’aquests joves al territori català.

En aquest sentit, els alumnes entren en contacte directe amb tots els serveis relacionats amb aquesta realitat, des de centres d’atenció integral, centres de protecció i d’atenció a l’emergència, centres i serveis d’acolliment, els recursos residencials, els dispositius d’acollida vinculats a la fiscalia i al sistema judicial o els serveis que atenen els processos d’emancipació i autonomia. En aquests moments, ens cal facilitar una mirada apreciativa del fenomen, que tot i ser menor en dimensió, suposa encara una mitja de 230 adolescents i joves migrants que encara  arriben mensualment a Catalunya,

 

Per altra banda, destacar que ara la població en general és molt més sensible, potser perquè és més coneixedora de la realitat d’aquest col·lectiu. Això és confirma amb iniciatives de suport, com el programa de mentoria, que està arrelant amb força arreu del territori, en un esforç compartit entre institucions i entitats, i que suposa una oportunitat de socialització per a molts joves acollits.

 

5. En el Postgrau es parla d’aquestes situacions? De com afrontar-les i prevenir-les?

(V.Q) Certament, el Postgrau és un espai on debatre, contrastar i conèixer totes aquestes situacions. A més, ho fem no només des de la mirada purament acadèmica, sinó que hi participen professionals en actiu de diferents disciplines (advocacia, sociologia, medicina, responsables de recursos, acadèmics, els propis joves...) i podent també evidenciar les intervencions a partir de visites als diferents recursos i al contacte directe amb professionals i usuaris. No oblidem que una part important del Postgrau també es focalitza en el col·lectiu de noies, que sovint, per minoritari, passa desapercebut, però vers el que cal mantenir una mirada atenta i analítica, sobretot per les circumstàncies que els són afegides o per les causes que les fan presents a Catalunya, com per exemple el tràfic d’éssers humans.

 

Així mateix, incorporem la mirada dels referents familiars de tots aquests joves, i per això organitzem un viatge que permet als alumnes fer l’itinerari al Marroc, Ceuta i Melilla, pel qual sovint decorren molts d’aquests joves. Aquest viatge ajuda a contextualitzar, a conèixer moltes de les motivacions que després escoltem en boca dels popis joves i, sobretot, ens ajuda a configurar un marc conclusiu de les expectatives dels joves i de les resistències a romandre al país d’origen.

 

6. A qui s’adreça el Postgrau?

(D.R) A professionals vinculats a aquesta realitat o amb interès per la mateixa: metges, educadors socials, treballadors socials, pedagogs, psicòlegs, criminòlegs, juristes, integradors socials, mediadors socioculturals, tècnics municipals,...però també a persones que volen conèixer, endinsar-se, entrar en contacte amb aquesta realitat. També és adient per a professionals o no que volen ser part activa i implicada en l’atenció (voluntaris, empresaris, mentors,...) i a estudiants que, havent acabat o no el Grau, cerquen un coneixement especialitzat en aquest col·lectiu.

 

7. Com s’estructura?

(V.Q) S’estructura en sis mòduls que recorren tots els àmbits de coneixement i intervenció amb el col·lectiu. Hi ha mòduls de coneixement del fenomen des del context històric i des de el moment actual; d’aprofundiment del perfil des de diferents àmbits, salut, salut mental, educatiu, comunitari; de coneixement dels recursos actuals, com s’estructuren i organitzen, quins, com, on i quants existeixen actualment, de com és la intervenció tècnica que es duu a terme; de conèixer la mirada dels propis joves; i de coneixement en viu dels diferents recursos.

Per altra banda, s’inclouen tres seminaris especialitzats que reforcen algunes de les mirades i objectius del Postgrau, com l’ètica, la resiliència i la mirada internacional del fenomen.

 

8. Què diríeu a treballadores i treballadors socials per animar-les a fer el Postgrau?

(D.R) Cada vegada més, els dispositius amb caràcter especialitzat que es vinculen als diferents serveis i programes dirigits a infants/adolescents/joves i les seves famílies, configuren equips de treball multidisciplinaris que incorporen, com no podia ser d’altra manera, la figura del treball social.

Aquesta presència és imprescindible, en la seva tasca de reconnexió familiar, coordinació amb els serveis socials internacionals, connexió amb els serveis de territori que hauran de ser suport per als joves atesos un cop es trobin fora del sistema de protecció... Però també per aquells que des d'altres esferes d’intervenció, com serveis sanitaris i de salut, serveis socials d’atenció primària, dispositius educatius, formatius i d’inserció laboral, espais de suport a l’emergència, dispositius de suport jurídic i d’habitatge, oficines d’atenció als joves, responsables de centres i serveis,...entren en contacte amb aquest col·lectiu i vers els quals hauran de vestir respostes a demandes de recolzament.

 

Per tant, entenem que aquest Postgrau és una oportunitat per aquelles treballadores socials que, amb una mirada oberta, perceben el mon de la infància, l’adolescència i la joventut com un entorn professional al qual aportem mètode, saber, experiència i suport. És una oportunitat més per reconnectar la professió amb allò més cabdal, restar atents als canvis socials i necessitats sobrevingudes de la població i mantenir el compromís de ser sensibles als col·lectius més desfavorits de la nostra societat. Atendre les necessitats de la infància, l’adolescència i la joventut en treball social no és una opció, és una prioritat.