Compartir
919 visitas
28
oct.
2014

El Congrés de Serveis Socials Bàsics arrenca amb ple absolut posant l’ètica i la recerca en el centre del debat

 


La primera edició del Congrés de Serveis Socials Bàsics (#CSSB14), fruit de disset anys de col·laboració entre els col·legis de Treball Social, Educació Social i Psicologia per organitzar conjuntament unes jornades anuals, va arrencar ahir al recinte Fabra i Coats de Barcelona amb el lema ‘Vides en crisi(s). Ètica, recerca i creativitat. Transformem el present construint el futur’ i més de 500 professionals inscrits. Maria Jesús Uriz, professora del departament de Treball Social de la Universitat de Navarra, va obrir el debat amb una ponència al voltant de les ‘Qüestions ètiques als serveis socials’ en què va instar els professionals a ser “activistes ètics”.

La degana del Col·legi de Treball Social, Núria Carrera, va insistir en l’ètica i el compromís amb la ciutadania per “fer un camí nou incorporant des de l'expertesa professional el saber de la gent” i va afegir que “els professionals som vincles i els serveis socials tenim el repte de mantenir el model d’Estat del benestar, avui amenaçat". El president del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials, Paco Gea, va celebrar la consolidació de la trobada anual coorganitzada pels tres col·legis i el degà del Col·legi de Piscòlegs, Josep Vilajoana, va afirmar que "avancem en el procés de ser consistents i útils” i va convidar a debatre durant aquests tres dies sobre “quin lloc ocupem els professionals entre els polítics i usuaris”.

L’ètica va ser ahir el tema central dels diferents espais, que van abordar-lo des del punt de vista dels comitès d’ètica dels col·legis i dels Serveis Socials de Catalunya, les problemàtiques en relació a l’ús de les xarxes socials, el tractament de la informació per part dels mitjans de comunicació, la reflexió en les administracions i i l’atenció social des dels moviments socials.

Aquest matí, la jornada s’ha iniciat amb una provocadora i estimulant ponència del consultor social Fernando Fantova, que ha convidat els professionals a trair “els dogmes més sagrats dels serveis socials”: l’atenció integral, la voluntat transformadora i la focalització en els col·lectius vulnerables. Ho ha fet apel·lant a una frase del científic Jorge Wagensberg: “La més antiga tradició científica és la de trair tradicions”. El gran repte per als serveis socials és, segons Fantova, definir “un objecte per a la nostra funció i acotar-nos a ell. No podem ser el camió-escombra de l’Estat del benestar i la indefinició és un llast”, ha afirmat. La seva proposta, postular-nos com a encarregats de la interacció entre les dues cares d’una mateixa moneda: l’autonomia funcional de la persona (capacitat de desenvolupar-se) i la integració relacional (els vincles que ajuden a desenvolupar-se). Tenint en compte aquesta possible definició de l’objecte i la reivindicació del sector com a motor d’activitat econòmica, Fantova ha demanat un discurs centrat en la universalitat dels serveis (perquè no ens “arraconin com a pobres serveis socials per als pobres”), la sectorialitat (“no ens podem ocupar de tot, només d’una part”) i el valor afegit (“som un sector estratègic, no un mur de contenció”).

El Congrés continuarà aquesta tarda amb una jornada més centrada en la recerca i finalitzarà demà divendres a les 14 hores en un acte en què intervindran els màxims representatns dels tres col·legis organitzadors –Pep Vilajoana, Paco Gea i Núria Carrera— i la comissionada del #CSSB14, Maria Rosa Monreal.

Compartir