Compartir
472 visitas
10
des.
2014

El cicle de xerrades de Jaume Botey s’inicia animant a que les iniciatives de transformació “conflueixin cap a l’horitzó d’un canvi global”

 


Dijous passat, 4 de desembre, vam iniciar un nou cicle de debats amb el professor d’Història dels Moviments Socials i de Pensament del Món Actual Jaume Botey que, al llarg de set sessions –fins al juny de 2015—, repassarà diferents aspectes de la realitat actual en clau de transformació social. El seminari dóna continuitat a les set conferències que el mateix Botey va impartir entre el 2013 i el 2014 i que el Col·legi de Treball Social ha recollit al monogràfic El col·lapse del sistema. Bases per a pensar el nou mil·leni.

 

 

La degana del TSCAT, Núria Carrera, va donar la benvinguda a la primera sessió, que amb el títol ‘Xarxes i Moviments Socials Alternatius. Anàlisi de diferents experiències de transformació social’ va aplegar una quarantena de persones a l’Escola Industrial de Barcelona. Podeu consultar el programa complet del cicle en aquest enllaç (PDF).

El professor Jaume Botey va voler destacar que, “malgrat tot, existeixen multitud d’experiències boniques que sorgeixen des de baix, amb molta dificultat de sortir endavant i tenir visibilitat, que plantegen en conjunt una proposta política de canvi”, i va assegurar que “cal ajudar-les a interconnectar-se i fer xarxa”. A banda de l’oportunitat que representen des del punt de vista social i ciutadà, es tracta en molts casos d’iniciatives que presenten un gran “potencial de recursos per als treballadors socials” i que són de caràcter molt divers: econòmic, ecològic, financer, polític, de denúncia... Al llarg de les properes sis sessions, entre el 15 de gener i el 4 de juny de 2015, tindrem ocasió de conèixer protagonistes i experts que, convidats per Botey, exposaran en primera persona les seves vivències i aprenentatges.

Segons el professor Jaume Botey,  en els darrers anys “hi ha hagut larvadament un creixement de les consciències” gràcies en part a que la crisi “ha posat en evidència de manera diàfana certes realitats i oportunitats: ara veiem qui són els rics i qui són els pobres de manera més clara”, va afirmar. Però, alhora, sorgeixen noves maneres de mesurar el progrés més enllà del PIB i els criteris purament econòmics, i prenen força moviments i campanyes ciutadanes com les que denuncien del frau fiscal, la corrupció o el TTIP (tractat de lliure comerç que “posa la política al servei dels mercats i els interessos de les multinacionals”, actualment en procés de negociació entre la Unió Europea i els Estats Units).

En aquest sentit, Botey afirma que “els espais d’intervenció i de canvi social mai queden buits” i que “si uns no responen –en aquest cas, els partits polítics—, l’ocupen d’altres”. En clau de present i de futur, “el canvi no passarà, doncs, per les institucions, i tan important serà arrelar-se al territori com tenir sentit internacional”. En el cas de Catalunya, Botey va insistir que estem davant “un planter d’experiències nascudes en els àmbits més variats: món cooperatiu, finances ètiques, alternatives mediambientals, atenció a les persones, etc., i des de referències ideològiques ben diferents” que constitueixen un “magma en creixement”.

El professor va reivindicar el paper dels treballadors i les treballadores socials com a professionals amb oportunitats d’entrar en contacte amb aquesta realitat i va subratllar que “necessitem que totes aquestes iniciatives conflueixin cap a l’horitzó d’un canvi global”.

Compartir