"Cal conversar amb els joves, sinó aquests només trobaran retrets i rebuig a tot el que fan, alienant-los d’un futur que és més seu que de ningú"

<p>.</p>

Mati González, referent de la Comissió d'Infància i Família del TSCAT

El passat 20 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Infància, un dia que serveix per recordar i posar en l'agenda pública la necessitat de respectar els drets d'infants, adolescents i joves. 

Aprofitant aquesta efemèride, hem entrevistat a la referent de la Comissió d'Infància i Família del Col·legi, amb l'objectiu de conèixer de primera mà i des de la visió de la nostra professió com ha afectat la pandèmia a infants i joves, quins són els reptes a abordar, com estan els drets dels infants o quin és el paper del treball social a l'hora d'acompanyar a aquest col·lectiu tant important per a la construcció de la nostra societat i que, realment, encara és poc escoltat i té poca presència en els àmbits de participació i decisió. 

24
nov.
2021

La Mati és diplomada en Treball Social i té un Postgrau en Intervenció Social Sistèmica i un altre en Mediació Relacional Sistèmica. El seu recorregut professional va començar en serveis socials bàsics de diferents municipis fent diverses tasques (serveis socials, gent gran i inserció laboral, entre d’altres) i va col·laborar en la posada en marxa del primer Punt de Trobada de Barcelona. Actualment és treballadora social de l'Equip d'Assessorament Tècnic de Família (EATAF) de Barcelona, del Departament de Justícia, fent avaluacions i seguiments de famílies en situacions de conflicte. És la referent de la Comissió d'Infància i Família del Col·legi i col·labora en la coordinació i en la formació del Postgrau de Peritatge Social que impulsen el Col·legi i la Universitat de Vic.

1. En línies generals, i des de la mirada del treball social, com han afectat aquests mesos de pandèmia al col·lectiu d’infants i joves?

Hem observat dos tipus de repercussions. En primer lloc, aquelles conseqüències directes en la quotidianitat derivades de la primera etapa de confinament i que tenien a veure amb la transformació o la pèrdua de relacions (familiars, amics, entorns de lleure, etc.); l’afectació de l’esfera emocional (situacions de tensió i/o de violència en les llars; dificultats en la regulació emocional, incertesa, temor, etc.); la pèrdua temporal d’espais de relació positius i de seguretat i d’espais de socialització; l’afectació a l’entorn educatiu (formal i no formal); etc. 

També, hi ha una afectació derivada de problemes i dèficits que ja existien i que s’han intensificat amb la pandèmia. Parlem de l’augment de la pobresa de les llars i tot el que això comporta en el desenvolupament d’aquest col·lectiu; de l’afectació en l’àmbit en la salut mental que tant es parla últimament i que s’ha agreujat encara més; i de les situacions de violència i delictes sexuals contra la infància, que s’han vist afectades i que ens preocupa força i, entenem que s’han d’abordar amb la major celeritat possible.

Malgrat això, el que sí que s’ha evidenciat clarament són les dificultats per generar respostes concretes, funcionals i ajustades a les necessitats d’aquest col·lectiu i per incorporar-los en les decisions que s’han pres i es prenen. Sense oblidar-nos que treballar amb infants i joves, també implica treballar amb llurs famílies.

 

2. I alguna "afectació" en positiu?

Tot i això, també ha tingut efectes positius, perquè ha ofert una oportunitat a moltes famílies per recuperar temps a compartir. També hem vist com hem pogut crear nous espais i noves formes de resoldre qüestions i d’abordatge; també hem pogut veure mecanismes resilients en aquests infants i joves que ens han fet qüestionar-nos algunes coses. Per exemple, la visibilització de la importància de l’escola. El confinament fa que ens preguntem sobre la importància d’una institució com l’escola, en aquest sentit, s’ha pogut veure que no tothom accedeix en les mateixes condicions a l’oferta educativa. Però també com l’escola és un punt de convergència per cobrir moltes de les necessitats dels infants (relacions socials, figures de referència, aprenentatge, detecció, etc.).

 

3. Tot plegat dóna per fer una anàlisi profunda!

L’anàlisi d’aquestes conseqüències l’anirem veiem de forma progressiva i haurem de participar en totes les iniciatives possibles que ajudin a conèixer en profunditat la situació i que ens ajudin a repensar les accions. Altrament, aquesta pandèmia també ens ha recordat les conseqüències que té per la infància i l’adolescència les situacions de malaltia de les figures de referència, d’atur, de pèrdua de referents, etc. I no ens oblidem dels infants i joves migrants i com han vist agreujada la seva situació pels tancaments de fronteres, per la ralentització d’alguns tràmits, per la major exposició a situacions de dificultats i de mancances i major probabilitat de patir situacions d’abús i de perill.

 

4. Com es poden abordar des de la nostra disciplina tots els reptes que suposa l’escenari plantejat per la covid-19 per als infants i joves?

Des del treball social hauríem de fer d’altaveus de les dificultats, necessitats i situació d’aquest col·lectiu, des d’una perspectiva holística i, mantenint una actitud proactiva en la defensa dels seus drets i en la participació, creació i reclamació de les accions que siguin necessàries per poder donar resposta. Els treballadors/es socials estem presents en molts àmbits i podem tenir un lloc privilegiat per conèixer les dificultats i necessitats i treballar per reduir-les.

Des de la Comissió pensem que les àrees i els reptes de la nostra professió se centrarien en: l’àmbit de la pobresa i els efectes que aquesta té en els infants i joves, dur a terme les accions necessàries que promoguin i garanteixin un entorn educatiu accessible i igualitari, l’educació en el lleure, facilitar a les famílies els recursos i les competències per afavorir un entorn familiar segur i amb suficients recursos, de la mateixa manera que és important posar en relleu el proporcionar un espai un acompanyament educatiu familiar.

També hem de considerar les falles que hem copsat en el sistema i que tenen a veure no només amb la manca de recursos materials o personals, sinó amb situacions que han posat en evidència com sense un bon sistema de detecció s’aboca als infants i joves a una major vulnerabilitat. En definitiva, continuar treballant per a la garantia dels seus drets.

 

5. Recentment vau publicar un article al Social.cat on es deia que els joves eren els grans oblidats de la pandèmia i que cal revisar els models d'intervenció amb la infància i l'adolescència que no està en risc. Què es podria fer en aquests casos?

La infància que no està en risc també necessita ser atesa, escoltada i acompanyada, essent la primera acció per tal de prevenir precisament, el risc. En aquests casos seria necessari que passin a ser prioritàries accions professionals que incloguin treballar per superar estereotips, centrant la intervenció en la potencialitat dels joves i així empoderar-los per a la pràctica responsable i crítica de la ciutadania. Si no els proporcionem espais on el jovent pugui expressar el qüestionament de l’acció social actual, no creuran que són part d’ella.

Tal com diu Federico Mayor Zaragoza, neuropsiquiatre especialitzat en infància i adolescència, conviure significa compartir vivències, és “donar voltes junts” (cum-versare) i cal conversar en societat per tal de sumar esforços i construir una societat sana. Per tant, cal que es generin dinàmiques que treballin per acompanyar a la societat adulta a atendre les trajectòries transitòries que tot jove pateix com a procés de construcció de la seva identitat. I cal que conversem amb els joves. Sinó, aquests només trobaran retrets i rebuig a tot el que fan, alienant-los d’un futur que és més seu que de ningú.

 

6. Més enllà de la pandèmia, quins són els temes principals que cal abordar en quant als drets i l’atenció a infants i joves?

Si parlem de Drets d’infants i adolescents tots els àmbits són cabdals i necessaris i des del treball social hauríem de vetllar per a que no es vulnerin. Un dels temes a destacar és la posada en pràctica d’una protecció i una defensa real d’aquests mateixos drets. Pensem que la prevenció i la tasca educativa és molt important, per no dir pràcticament imprescindible perquè aquests drets es puguin assolir. Com va mencionar el Ramon Buscalla i Corominas, director general de DGAIA “els infants encara no tenen, a causa de la seva feblesa, un tractament preferent per part de tota la societat i dels marc legislatiu i administratiu, perquè sigui possible una assistència i una protecció eficaces”.

És per a aquest motiu, que s’ha de fer revisió sobre la situació actual. Hem avançat en el marc legislatiu i administratiu, però encara podem qüestionar-nos si els nostres infants i joves estan suficientment protegits i considerats en àmbits tant particulars com podem ser el judicial i en situacions que estan en el debat públic en aquests moments com són els abusos sexuals infantils o les conductes delictives o la violència masclista.

Serà imprescindible garantir i promocionar el dret a ser escoltats en condicions òptimes i afavorir la participació en els espais de reflexió i presa de decisions per convertir-los en actors principals del seu present i futur i fer prevaldre així el fet que són subjectes de ple dret, tal com s’emmarca en la Convenció dels Drets del infants (1989).

 

7. Quin és el paper de les treballadores socials en aquest àmbit? 

Hem de tenir present la nostra capacitat de transformació i de promoció de canvis; però també cal aturar-se, reflexionar, repensar sobre la situació que tenim al davant i el context que ens emmarca. Ens aquests moments necessitem aquesta reflexió conjunta, de tots els actors del sector social, que ens permeti conèixer en quin punt estem i estan aquests drets vulneratso no i quin és el camí que s’ha de seguir.

També creiem necessari una mirada multidisciplinar a l’hora d’abordar els reptes d’infants, adolescents i joves; de reclamar les estratègies polítiques i l’acció social necessària que prioritzi aquest col·lectiu i llurs famílies. Entenem que és fonamental aquesta necessitat d’anàlisi i de reflexió i continuar treballant per cercar les millores que necessita aquest col·lectiu; per tal de poder garantir que els drets de la infància s’estan respectant i vetllant.

 

8. Actualment des de la Comissió, en quins projectes esteu treballant?

L’objectiu principal de la Comissió és visibilitzar la funció del treball social en l’àmbit d’infància i família i, des d’aquesta perspectiva els nostres projectes van dirigits a aconseguir aquesta fita i a intentar oferir elements que puguin enfortir la disciplina. Actualment, a més a més de la participació en diversos espais de representació, estem treballant en fer un dictamen que analitzi les polítiques públiques des de la perspectiva d’infància. És un projecte ambiciós i tot just estem iniciant-l'ho. Cal fer una revisió del punt en què estem, perquè ens ajudi a pensar quins punts forts són els que necessitem treballar i en els quals hem d’aprofundir. Per això encoratgem a tota la col·legiatura a què faci arribar la seva opinió sobre aquest àmbit de treball. També animem, a qui tingui interès, a participar en la Comissió.