“Hem detectat un important volum d’ofertes laborals a l’estranger de Treball Social”

<p>.</p>

Juan Manuel Rivera, Referent de la Comissió de Relacions Internacionals.

Jove i incansable, Juanma Rivera (Barcelona, 1985) treballa com a referent comunitari de dependència a les comarques del Garraf i de l’Alt Penedès i és supervisor en Treball Social. Diplomat en Treball Social a la UB, ha desenvolupat la seva trajectòria professional en diferents àmbits; com les entitats amb afany de lucre gestores de serveis; promoció econòmica i ocupació; docència i serveis socials bàsics, entre altres.
Resident a Barcelona, des del 2009 és membre de la Comissió de Relacions Internacionals del Col·legi i Vicesecretari de la Junta de Govern.

28
nov.
2015

La Comissió de Relacions Internacionals del Col·legi, establerta l’any 2009, té com a objectius principals el suport a la mobilitat internacional, la obertura amb les diferents agrupacions professionals de Treball Social i conèixer l’estructura dels serveis socials dels països de la UE. Tota la col·legiatura està convidada a participar.

Des de quan existeix la Comissió de Relacions Internacionals?
La Comissió en sí va renéixer al 2009, com a encàrrec de la nova Junta. Tot i això, abans al Col·legi hi havia hagut un grup molt potent composat per grans referents com Teresa Rossell, Montse Feu o Pepita Cabiscol. El seu objectiu havia estat durant molt de temps fer una obertura del Treball Social al món i conèixer altres realitats.

 

 

Encara compteu amb algunes d’aquestes referents en l’actual Comissió?
Quan vam constituir la Comissió ja vam decidir tenir membres referents, com Montse Feu o Àngels Renom. També hem pogut comptar amb l’experiència de Glòria Rubiol i Maria Teresa Massons en moments en què les hem necessitat. Creiem que és important mantenir viu i aprofitar tot aquest capital de coneixement que elles ens poden oferir.

 

 

I ara, com descriuries els membres de la Comissió actual?
Crec que, tot i que som pocs membres, som un equip plural amb moltes ganes de tirar endavant aquest projecte. Un equip molt dinàmic i compromès que sempre està disposat a escoltar totes les propostes que arriben per part de la col·legiatura. Tenim molt clar que no podem entendre el que fem sense tenir en compte als col·legiats i col·legiades. Aprofito per dir que estem oberts a acollir a totes les persones col·legiades que estiguin interessades en formar part de la Comissió.

 

 

Quins objectius teníeu a l’hora d’engegar la Comissió?

Al principi volíem obrir-nos cap enfora, veure què podíem conèixer. Però, a la vegada, també volíem explorar l’entorn més immediat per buscar oportunitats als col·legiats i col·legiades. Sobretot ens preguntàvem què podíem oferir al col·legiat a través de la Comissió. Per això ens vam enfocar en buscar informació, assessorament i oportunitats a l’estranger. Val a dir que en aquell moment eren els inicis de la crisi i vam estar buscant oportunitats i aliances amb l’entorn. Vam parlar amb Heures, la Xarxa de Treball Europeu, i vam establir aliances amb entitats gestores i impulsores de la Beca Leonardo, perquè les treballadores socials amb poca experiència poguessin marxar a treballar tres mesos fora i coneguessin altres realitats.

 

 

 

I actualment, en què està treballant la Comissió?
Seguint amb la línia de què podem oferir als col·legiats, totes les aliances que vam establir en el seu moment, com la Beca Leonardo o Nexes, ja van finalitzar. Tot i això, en aquests darrers temps hem detectat un important volum d’ofertes laborals a l’estranger, sobretot al Regne Unit i França. Conseqüentment, el que ens hem estat plantejant com a Comissió és intentar filtrar aquestes ofertes de manera que les podem oferir a la col·legiatura, així com facilitar informació i assessorament als possibles candidats. És a dir, informar de quines són les passes que s’han de fer per poder presentar-se i marxar a treballar en determinat país. D’altra banda, estem oberts a moltes propostes que ens puguin arribar per part dels col·legiats i col·legiades.

 

 

Hi ha països amb més demanda de treballadors socials que altres?
Un dia va venir un noruec al Col·legi i ens va comentar que en el seu país necessitaven treballadores socials, que quasi no en tenien. Però, es clar, l’idioma és un handicap. És
un repte que s’ha d’enfrontar, ja no des de l’espai col·loquial, sinó professional. Hi ha un diccionari que va elaborar fa molts anys la Maria Teresa Massons, que era una de les persones que va encapçalar aquest equip de membres referents que abans he esmentat. Potser ara s’hauria d’actualitzar, però, en tot cas, s’hauria de potenciar més l’anglès especialitzat en Treball Social.

 

*Podeu contactar amb la Comissió de Relacions Internacionals a través del correu relacionsinternacionals@tscat.cat.