La realitat assistencial ens mostrava que els casos que atenem són cada vegada més complexos des del punt de vista social. Els professionals del Treball Social Sanitari ens enfrontem diàriament a situacions amb una elevada càrrega emocional, on cal prendre decisions complexes, comunicar-nos amb famílies en moments molt difícils i coordinar-nos amb múltiples equips. Tot això requereix entrenar competències que difícilment es poden adquirir només amb formació teòrica.

A més, l'ampliació de la cobertura horària del Treball Social Sanitari ens va fer veure la importància que tots els professionals disposessin d'eines per afrontar amb confiança situacions molt diverses de gran complexitat social. La simulació clínica ens permet entrenar aquests escenaris en un entorn segur, reforçar la presa de decisions, unificar procediments i criteris d'intervenció, i afavorir una major cohesió de l'equip. D'aquesta manera, garantim una resposta més homogènia, coordinada i de qualitat als pacients i les seves famílies.

La simulació és una metodologia àmpliament consolidada en altres disciplines sanitàries, però pràcticament inexistent en el nostre àmbit. Volíem generar evidència científica que demostrés que també és una eina útil per al Treball Social Sanitari i que contribueix a millorar la qualitat de la intervenció professional. Al cap i a la fi, quan els professionals estan més preparats i tenen més confiança, això també es tradueix en una millor atenció per als pacients i les seves famílies

L'estudi s'ha basat en formacions realitzades al Centre de Simulació Clínica Avançada des del 2024. Quins han estat els àmbits d'intervenció concrets que s'han simulat?

Hem treballat tres grans àmbits que formen part de la pràctica habitual en un hospital d'alta complexitat. D'una banda, les violències masclistes, on és fonamental entrenar la detecció precoç, l'acollida de la víctima i l'activació dels circuits de protecció, partint de la violència de gènere com un problema de salut pública de primer ordre.

També les violències envers la infància, especialment situacions de sospita de maltractament o agressions sexuals, un àmbit en què Vall d'Hebron és centre de referència i que ens ha permès aprofundir en la detecció precoç des d'una perspectiva integral.

I finalment, les altes hospitalàries conflictives, que impliquen prendre decisions complexes tenint en compte factors clínics, socials, familiars i emocionals, treballant la valoració del risc i la presa de decisions compartida, sempre prioritzant la seguretat del pacient. Tots aquests escenaris reprodueixen situacions reals perquè els professionals puguin entrenar en un entorn segur abans d'afrontar-les en la pràctica clínica.

Quins són els principals beneficis que la simulació clínica aporta al treballador social sanitari en comparació amb altres mètodes formatius?

El gran valor és que permet aprendre fent. La simulació recrea situacions molt properes a la realitat i ofereix un espai segur on equivocar-se, reflexionar i millorar, cosa que difícilment es pot fer només amb formació teòrica. No entrenem només coneixements tècnics, sinó també habilitats comunicatives, raonament diagnòstic social, presa de decisions, treball interdisciplinari i gestió emocional.

A més, el debriefing posterior és un element molt potent: permet analitzar les decisions preses, compartir criteris entre professionals i construir aprenentatges comuns que després es traslladen directament a la pràctica assistencial.

Els resultats de l'estudi mostren nivells molt alts de satisfacció i autoconfiança entre els 29 professionals participants. Com impacta aquesta seguretat personal en la qualitat de l'atenció al pacient?

Quan un professional se sent més preparat i més segur, pren decisions amb més criteri i afronta les situacions complexes amb més serenitat. Els nostres resultats mostren una correlació molt alta entre la satisfacció amb la formació i l'autoconfiança professional (r = 0,975): com més satisfacció, més confiança percebuda.

Aquesta confiança no significa actuar amb més seguretat només des d'un punt de vista personal, sinó intervenir de manera més reflexiva, més estructurada i més coordinada amb la resta de professionals. En definitiva, això repercuteix en una millor valoració de la complexitat social, un diagnòstic social sanitari més acurat i un tractament social més ajustat a les necessitats del pacient i la seva família.

Com diria que influeix aquest entrenament en la relació amb els equips interdisciplinaris de l'hospital?

La simulació facilita la construcció d'un model d'intervenció compartit i la unificació de criteris davant de situacions de gran complexitat social. Quan els professionals entrenem conjuntament casos reals, reforcem la coordinació, la presa de decisions i la manera com ens integrem amb la resta de disciplines. Això és fonamental en un hospital d'alta complexitat, on una bona intervenció interdisciplinària només és possible quan cada professional aporta el seu coneixement específic des d'un objectiu comú.

Alhora, la simulació reforça la cohesió del propi equip de Treball Social Sanitari. Ens permet compartir procediments, consensuar la manera d'abordar situacions especialment sensibles i aprendre els uns dels altres. Aquesta cohesió dona més seguretat als professionals i garanteix una intervenció social més homogènia, coordinada i de qualitat, independentment del professional o del torn que atengui el pacient.

En definitiva, també contribueix a fer més visible el valor que aporta el Treball Social Sanitari dins dels equips interdisciplinaris, incorporant el diagnòstic social sanitari i els determinants socials de la salut en la presa de decisions, per oferir una atenció veritablement integral i centrada en la persona.

Sent una publicació pionera en una revista com "Educación Médica", quin missatge voldria enviar als seus companys i companyes del Col·legi (TSCAT) respecte a la recerca?

Crec que el Treball Social Sanitari necessita continuar generant evidència científica que faci visible el seu impacte dins del sistema de salut. Durant molts anys hem desenvolupat una pràctica d'enorme valor, però ara també hem de ser capaços de demostrar-la amb recerca.

Publicar en revistes científiques ens permet compartir coneixement, donar visibilitat a la professió i consolidar el nostre posicionament dins dels equips assistencials.

Animaria tots els professionals a atrevir-se a investigar, publicar i compartir les seves experiències, perquè només així continuarem fent créixer la disciplina. La recerca no és un complement de la pràctica assistencial; és el camí perquè el Treball Social Sanitari sigui cada vegada més reconegut, més influent i més imprescindible dins del sistema de salut. És també la base per consolidar una pràctica professional fonamentada en l'evidència, que garanteixi intervencions més rigoroses, una millor presa de decisions i una atenció integral, coordinada i centrada en el pacient i la seva família.

Finalment, quina és l'aposta estratègica de Vall d'Hebron de cara al futur en relació amb la simulació i el treball social?

La simulació clínica ja forma part del Pla Estratègic de Treball Social Sanitari de Vall d'Hebron com una línia estable de formació especialitzada, articulada juntament amb l'impuls de la recerca i la divulgació científica. La nostra voluntat és continuar ampliant els escenaris de simulació, incorporar noves situacions de complexitat social i seguir investigant l'impacte d'aquesta metodologia.

L'objectiu final és contribuir a formar professionals cada vegada més competents, reflexius i preparats per donar resposta als reptes socials que condicionen la salut dels pacients. Al mateix temps, volem continuar posicionant el Treball Social Sanitari com una disciplina basada en l'evidència, compromesa amb la innovació i amb una atenció integral centrada en la persona.