En el context actual, marcat per l’envelliment, la cronicitat i les desigualtats socials, és més necessari que mai incorporar la dimensió social en l’atenció sanitària, així ho va reivindicar ahir la degana del TSCAT, Laura Morro, durant la presentació de l’Informe per al desenvolupament professional del treball social sanitari en el sistema de salut de Catalunya, un document estratègic que analitza la situació actual de la professió i defineix propostes per reforçar el seu paper dins del sistema sanitari.
El text ha estat elaborat pel les comissions de Salut i Salut Mental del TSCAT amb la col·laboració del Gabinet d'Estudis Col·legials del Col·legi de Metges de Barcelona.
Durant la trobada, en la que van assistir una trentena de professionals del treball social, Morro va defensar el paper del treball social: “Aportem una mirada professional que permet comprendre la persona en el seu context, orientar la intervenció, acompanyar la persona i la família i defensar els drets de les persones ateses.”
La degana va insistir que aquesta aportació és essencial per avançar cap a un model assistencial realment integral: “Aquesta aportació no és complementària en un sentit menor, sinó que forma part d’una atenció realment integral.” També va destacar la contribució del treball social sanitari a la qualitat, l’equitat i la sostenibilitat del sistema.
En aquest marc, l’informe identifica diversos reptes estructurals, com la manca de reconeixement del treball social sanitari com a professió sanitària, l’absència d’una cartera de serveis comuna o el desplegament desigual al territori. Davant d’aquesta realitat, Morro va remarcar que les propostes plantejades responen a una visió de sistema: “No s’han d’entendre només com a reivindicacions professionals, sinó com a condicions necessàries per avançar cap a un sistema de salut més integral i equitatiu.”
Entre les principals línies d’actuació que planteja l’informe, destaca la necessitat de consolidar una presència estable i estructural del treball social sanitari en tots els àmbits assistencials, amb equips integrats als circuits de salut. El document també proposa definir ràtios i criteris de dimensionament propis, adaptats a la complexitat social i no només al volum de població, així com superar la fragmentació dels equips, reduint les dedicacions parcials i la dispersió professional.
Una altra línia estratègica és reforçar la participació del treball social sanitari en els espais de planificació, decisió, recerca, innovació i avaluació del sistema de salut, amb l’objectiu d’incorporar de manera efectiva la dimensió social en el disseny de les polítiques sanitàries.
L’informe també planteja la necessitat de desenvolupar una cartera de serveis pròpia i compartida, que permeti ordenar la intervenció, reduir desigualtats territorials i reforçar el reconeixement professional, així com millorar el registre de la intervenció social en els sistemes d’informació clínica, per fer visible l’activitat i demostrar-ne l’impacte.
Finalment, es posa l’accent en el paper clau del treball social sanitari en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària, connectant les dimensions clínica, social, familiar i comunitària.
La sessió es va completar amb una taula rodona amb professionals referents del treball social sanitari: Conchita Peña; directora Línia Social a la Fundació Hospitalàries; Elisabeth Barbero, de l’Institut Català d’Oncologia; Berna Villarreal, del Pere Claver Grup; Mercè Gil, de l’EAP Via Roma (ICS); Anna Grau, de l’Atenció Primària de Girona i vicedegana del TSCAT a Girona; Neus Jové, de l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, i Vicente Melo, del HAI Isabel Roig. La taula va ser moderada per Helena Martínez-Alonso. Totes les professionals van destacar que aquest document és fruit d'un procés col·lectiu que recull moltes veus, moltes experiències i moltes hores de treball compromès amb el present i el futur del treball social sanitari.
L'informe neix amb la voluntat de fer visible, ordenar i projectar el paper del treball social sanitari dins del sistema de salut. Parteix d'un primer treball tècnic i s'ha ampliat amb la participació de professionals dels diferents àmbits assistencials: l'atenció primària i comunitària, la salut mental i les addiccions, l'atenció hospitalària, l'atenció intermèdia i l'atenció a la malaltia crònica avançada i el final de vida.
La degana va tancar l’acte recordant el sentit últim de la professió: “Quan parlem de treball social sanitari, parlem de salut, però també parlem de drets, d’equitat, de cura, de comunitat i de dignitat.”
