El Col·legi de Treball Social proposa situar la professió com a eix estratègic en les polítiques públiques arran de l’Informe Social 2025
La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) s’ha reunit avui amb el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, per abordar els principals reptes socials del país i reivindicar el paper clau del treball social en la resposta pública.
La trobada s’emmarca en el diagnòstic que recull l’Informe Social 2025, que dibuixa una Catalunya en transformació, amb creixement econòmic però també amb una pressió creixent sobre les condicions de vida, especialment pel que fa a l’habitatge, l’envelliment, la desigualtat social i l’augment de la vulnerabilitat.
El treball social, clau davant l’augment de la desigualtat i la complexitat social
La Junta de Govern, encapçalada per la degana Laura Morro, ha posat en valor que les treballadores socials són un actor essencial per entendre i abordar l’impacte real d’aquests canvis en la ciutadania. Des dels serveis socials, la salut, la infància o la justícia, la professió detecta diàriament situacions de vulnerabilitat vinculades a la pobresa, les dificultats d’accés a l’habitatge o la fragilitat de les xarxes de suport.
En aquest sentit, el Col·legi ha defensat la necessitat de reforçar el treball social com a peça estructural del sistema de benestar per garantir drets i millorar la cohesió social.
Habitatge, pobresa i infància: prioritats en les polítiques socials
Durant la reunió, el TSCAT ha destacat l’impacte de l’habitatge com a factor clau de desigualtat i ha reclamat que el treball social s’incorpori en la planificació de les polítiques d’habitatge, pobresa i garantia d’ingressos.
També ha situat la pobresa infantil i la igualtat d’oportunitats com una prioritat de país, apostant per reforçar la intervenció amb infància i famílies des d’una mirada preventiva i comunitària, amb més presència professional en àmbits com l’educació i la salut.
Col·legiació professional
El Govern i el Col·legi treballaran de manera conjunta per aconseguir la col·legiació de les treballadores socials de l'Administració pública, en compliment de la Llei, i es treballarà per implementar projectes pilot d'introducció de treballadores socials en diferents àmbits on actualment la seva presència és mínima.
En aquest sentit, s'ha posat en valor el Col·legi com a espai de protecció dels i les professionals, de formació continuada, així com de defensa de les garanties socials de la població.
Reforçar el treball social sanitari i les polítiques de cures
Un altre dels eixos centrals ha estat la necessitat d’enfortir el treball social sanitari per incorporar els determinants socials en el sistema de salut. El TSCAT ha proposat avançar cap a un reconeixement estructural d’aquest àmbit amb una cartera de serveis definida, ràtios i presència en els espais de decisió.
A més, s’han abordat els reptes vinculats a l’envelliment, la dependència, la salut mental i les cures, que requereixen una resposta integral i coordinada.
Mediació, justícia i emergències: el treball social com a eina de cohesió social
El Col·legi també ha defensat el paper del treball social en la mediació i la gestió de conflictes per afavorir la convivència i prevenir la judicialització. En l’àmbit judicial, ha reivindicat el reconeixement del peritatge social forense per garantir decisions més ajustades a la realitat social.
Pel que fa a les emergències, les dues parts han acordat recuperar el conveni amb Drets Socials, que es signarà durant el mes de juliol, per assegurar una atenció psicosocial especialitzada davant situacions d’alt impacte com incendis, catàstrofes o crisis sanitàries.
Cap a una agenda compartida amb el Govern de Catalunya
Finalment, el TSCAT ha proposat impulsar una agenda estable de treball amb el Govern de la Generalitat per reforçar el treball social en àmbits clau com els serveis socials, la salut, l’habitatge, la infància, la justícia i les emergències.
El Col·legi ha conclòs que, davant una societat cada vegada més complexa, reforçar el treball social és clau per garantir drets, prevenir situacions de vulnerabilitat i avançar cap a una Catalunya més cohesionada i equitativa.
