El passat 28 de maig es va fer pública la sentència del Tribunal Constitucional que declara inconstitucionals els articles 6.4 i 9.4 de la Llei 24/2015, una norma que ha estat clau per a la prevenció de la pobresa energètica i la protecció de les llars en situació de vulnerabilitat a Catalunya.
Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya expressem la nostra preocupació davant una resolució que pot comportar una reducció significativa de les garanties de protecció de les persones i famílies amb més dificultats per accedir als subministraments bàsics. Aquesta decisió genera incertesa tant per a les persones afectades com per als equips professionals dels serveis socials, que han treballat durant anys amb les eines que la llei posava al seu abast per prevenir situacions d'exclusió residencial i energètica.
Què regulaven els articles anul·lats?
Principi de precaució: mecanisme preventiu per evitar la interrupció dels subministraments bàsics d'aigua, llum i gas a les llars en situació de vulnerabilitat o en casos d'impagament.
L'obligació de consulta prèvia: L'article 6.4 obligava a les empreses subministradores a sol·licitar als serveis socials municipals un informe de vulnerabilitat abans de procedir a qualsevol tall de subministrament amb l'objectiu de determinar si la persona o unitat familiar es trobava en situació de risc d'exclusió energètica.
La presumpció de risc per al transcurs del termini: Per la seva banda, l'article 9.4 establia que, si transcorregut el termini legal els serveis socials no havien pogut emetre l'informe corresponent, es presumiria l'existència de risc d'exclusió, garantint així la continuïtat del subministrament mentre es valorava la situació.
Quin era el criteri utilitzat? Aquest sistema es basava en criteris objectius vinculats als ingressos de la unitat familiar i a l'Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), assegurant una resposta ajustada a les situacions de vulnerabilitat acreditades.
Segons dades publicades l'any 2021 per l'Aliança contra la Pobresa Energètica, aquest marc normatiu va permetre evitar més de 200.000 talls de subministrament entre els anys 2015 i 2020, contribuint de manera significativa a la protecció de milers de llars catalanes.
Conseqüències socials de la sentència
La resolució del Tribunal Constitucional planteja nous reptes per a la garantia efectiva del dret als subministraments bàsics i pot incrementar les dificultats de moltes famílies que ja es troben en situacions de fragilitat econòmica i social.
Entre les principals conseqüències destaquem:
Retorn de tall com a norma per defecte:
La desaparició d'aquests mecanismes preventius pot augmentar l'exposició de moltes llars vulnerables a situacions de tall de llum, aigua o gas, amb l'impacte que això comporta sobre les condicions de vida, la salut i el benestar de les persones. Aquesta sentència aboca a les persones a la incertesa i la por diària a patir talls d'aigua, gas i llum.
Retallada de drets socials
Com a treballadores socials que afrontem diàriament aquesta realitat, ens trobem de nou sense la possibilitat d’oferir una resposta ràpida i humana, adreçada als col·lectius que més pateixen la pobresa energètica, i per extensió, correlacionada amb altres problemàtiques com l’habitatge o la salut. Parlem de situacions tan crítiques com la inseguretat alimentària, provocada per impossibilitat de refrigerar aliments, o el greu risc d’incendi que comporten les sobretensions en instal·lacions irregulars. Els professionals del treball social coneixem de primera mà l'impacte acumulatiu d'aquestes situacions sobre les persones i les famílies.
El Bo Social estatal com a únic recurs
Tot i la importància del Bo Social estatal, l'experiència acumulada mostra que una part significativa de les persones potencialment beneficiàries no hi accedeixen a causa de la complexitat dels tràmits i dels requisits administratius. Aquesta realitat fa necessari continuar avançant cap a sistemes de protecció més accessibles, àgils i efectius, i no una protecció temporal amb una data de caducitat imminent i sense mecanismes estructurals per eixugar els deutes acumulats.
Per això, al TSCAT reclamem:
Reactivació immediata de la Taula de Pobresa Energètica
Exigim el Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya a convocar amb caràcter urgent aquest espai de treball compartit amb les administracions, les entitats socials i els agents implicats, amb l'objectiu d'identificar alternatives que garanteixin la protecció efectiva de les llars vulnerables i eviti qualsevol retrocés dels drets conquerits amb la ILP de 2015 amb més de 150.000 signatures.
Aplicació automàtica del Bo Social
Considerem necessari avançar cap a mecanismes d'assignació automàtica del Bo Social per a les persones que compleixen els requisits econòmics establerts, reduint les barreres administratives que actualment dificulten l'accés a aquesta prestació. Ha estat una reivindicació històrica que mai s'ha fet efectiva.
Preservar la funció pròpia del treball social
És imprescindible que la resposta a la pobresa energètica no es tradueixi en un increment de les càrregues administratives que desplaci els equips professionals de la seva funció principal: l'acompanyament, la valoració social, la intervenció i la garantia de drets. Els serveis socials han de poder dedicar els seus recursos a l'atenció integral de les persones i no veure limitada la seva capacitat d'intervenció per una creixent complexitat burocràtica.
Exigència de nous convenis de condonació
Cal promoure fórmules estables que evitin que els deutes derivats dels subministraments bàsics es converteixin en factors cronificadors de la pobresa i l'exclusió social. És essencial que la Generalitat promogui de manera urgent noves alternatives.
Defensa del dret d'accés a una energia mínima com a dret humà
L'accés a l'energia, l'aigua i el gas és una condició indispensable per al desenvolupament d'una vida digna. Per aquest motiu, reclamem que les polítiques públiques continuïn avançant en la protecció efectiva d'aquests drets, especialment per a les persones en situació de vulnerabilitat i els reconegui com a béns comuns inalienables.
Promoció de la participació dels serveis socials en comunitats energètiques locals
Valorem positivament les iniciatives de comunitats energètiques locals que faciliten l'accés a una energia més sostenible i assequible. La participació dels serveis socials en aquests projectes pot contribuir a ampliar oportunitats i reduir situacions de desigualtat energètica.
Finalment, volem recordar que darrere de cada decisió normativa hi ha persones i famílies que afronten situacions complexes i que requereixen respostes públiques eficaces. La lluita contra la pobresa energètica és una qüestió de drets humans, de cohesió social i de compromís col·lectiu amb la dignitat de totes les persones.
S'oblida massa ràpidament que el preu d'aquestes decisions burocràtiques tenen noms i cognoms reals. El cas de la Rosa de Reus, com bé ens recorda el comunicat de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, que va perdre la vida en un incendi causat per una espelma després que li haguessin tallat la llum de manera indiscriminada.
Des del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya continuarem defensant polítiques públiques que garanteixin la protecció social, la igualtat d'oportunitats i l'accés efectiu als drets bàsics.
