La Revista de Treball Social (RTS) publica en el número 230 l'article “El cicle psicosocial i estructural de la violència masclista”, signat per la psicòloga Alessandra Caprari Ayala i la professora de Treball Social de la Universitat de Barcelona Sara Gómez. El treball aporta una nova perspectiva per comprendre els mecanismes que mantenen moltes dones atrapades en relacions de violència i convida a repensar la intervenció professional des d'una mirada més integral.
A partir de la seva experiència d'acompanyament a dones supervivents de violència masclista, les autores descriuen un fenomen que han identificat reiteradament en la pràctica professional: la sensació de paràlisi i de captivitat que impedeix sovint que les dones puguin trencar amb la relació violenta, fins i tot quan en són conscients.
Per explicar aquesta realitat, Caprari i Gómez proposen el concepte de “cicle psicosocial i estructural de la violència masclista”, una visió que amplia el conegut model del cicle de la violència formulat per Lenore Walker l'any 1979. Segons expliquen, l'objectiu és incorporar factors que van més enllà de l'àmbit individual i que permeten comprendre millor la complexitat del fenomen.
Tal com assenyalen les autores, “ho denominem ‘el cicle psicosocial i estructural de la violència masclista’ per la sensació de paràlisi i d’estar capturades que senten les dones que es troben en una relació de violència, i que explica per què és tan difícil sortir-ne”.
L'article analitza simultàniament dues dimensions. D'una banda, l'àmbit microsocial, relacionat amb els processos mentals i emocionals que experimenten les dones. De l'altra, l'àmbit macrosocial, que inclou els factors psicosocials, culturals i estructurals que sostenen les desigualtats de gènere i contribueixen a perpetuar la violència.
En aquest sentit, les autores remarquen que la violència masclista és “un fenomen tan complex i multidimensional que produeix que ens quedem atrapades i sostenint, de vegades durant massa temps, tanta violència”. Aquesta mirada amplia la responsabilitat més enllà de les decisions individuals i posa l'accent en els condicionants socials que operen sobre les dones.
L'aportació resulta especialment rellevant per als i les professionals del treball social, la psicologia i altres disciplines d'intervenció social, ja que facilita eines conceptuals per identificar millor els processos que viuen les dones i per desenvolupar estratègies d'acompanyament més ajustades a les seves necessitats.
Segons expliquen Caprari i Gómez, la voluntat del treball és que “tant els i les professionals que acompanyem les dones en els processos de recuperació, com qualsevol persona, sigui capaç de detectar-los, identificar-los i poder reflexionar com a societat en l’impacte i el mal que patim les dones”.
Amb aquesta contribució, les autores reforcen la necessitat d'abordar la violència masclista des d'una perspectiva integral, que combini l'atenció als processos personals amb l'anàlisi crítica de les estructures socials que la fan possible. Una reflexió especialment pertinent per continuar avançant cap a una intervenció social compromesa amb els drets de les dones i amb l'erradicació de totes les formes de violència masclista.
