Des del Col·legi volem expressar el nostre suport a l’escrit presentat al Parlament de Catalunya pels i les professionals del Servei de Valoració de la Prestació per a Joves Extutelats —SEVAP Barcelona i SEVAP Àrea Metropolitana de Barcelona—, així com al posicionament sostingut per diferents entitats del sector social i de protecció a la infància i la joventut, entre les quals FEPA i FEDAIA, que alerten de l’impacte que l’actual gestió de les prestacions i dels processos administratius té sobre els itineraris d’emancipació dels jovent extutelat.
Compartim la preocupació expressada pels equips professionals davant una situació que no pot ser llegida únicament com una dificultat administrativa o de gestió econòmica. Les prestacions per a joves extutelats són una eina essencial per garantir habitatge, alimentació, continuïtat formativa, inserció laboral i estabilitat emocional en una etapa vital especialment sensible. Quan aquests suports es retarden, es revisen amb criteris canviants o generen incerteses sobre possibles deutes, l’impacte recau directament sobre joves que, en molts casos, no disposen de xarxa familiar ni de recursos alternatius.
Com a col·legi professional, volem posar especialment el focus en les condicions en què els equips desenvolupen la seva tasca. Els serveis d’acompanyament a joves extutelats no poden veure reduïda la seva funció a la tramitació documental, al control administratiu o a la gestió d’incidències derivades de criteris poc clars. La seva funció principal és socioeducativa, relacional i d’acompanyament integral. Quan els procediments esdevenen excessivament burocràtics, quan els criteris no són estables ni prou formalitzats, o quan es trasllada als professionals una responsabilitat de verificació que no poden exercir amb garanties, es debilita el sentit mateix del servei.
També ens preocupa l’efecte que aquesta situació té sobre la qualitat de la intervenció professional. Les ràtios elevades, la manca de resposta àgil, les revisions retroactives, els canvis de criteri i la pressió derivada de situacions econòmiques greus dels joves generen desgast en els equips i dificulten una intervenció planificada, propera i ajustada a les necessitats reals de cada persona. No és acceptable que els professionals hagin de sostenir el malestar dels joves sense disposar, alhora, d’un marc normatiu, administratiu i institucional prou clar per donar-hi resposta.
Per això, considerem imprescindible reforçar la seguretat jurídica, la transparència dels procediments i l’estabilitat dels criteris aplicats. Cal garantir que qualsevol revisió administrativa sigui comprensible, previsible i proporcional, i que no situï els joves en escenaris d’angoixa, endeutament o interrupció dels seus projectes formatius, laborals i vitals. La prevenció de cobraments indeguts no pot acabar produint noves formes de vulnerabilitat ni desvirtuar la finalitat protectora i emancipadora de la prestació.
El sistema de protecció té una responsabilitat que no finalitza automàticament amb la majoria d’edat. L’acompanyament a la transició cap a la vida adulta és una peça central de les polítiques públiques d’infància, joventut i inclusió social. Per aquest motiu, donem suport a les demandes orientades a garantir circuits més àgils, criteris escrits i estables, resolucions en termini, coordinació efectiva entre administracions i recursos suficients per als serveis i professionals que acompanyen aquests processos.
Des del Col·legi reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets dels joves extutelats i amb el reconeixement de la tasca dels professionals que els acompanyen. Ens sumem, per tant, a la necessitat que el Parlament i les administracions competents escoltin les aportacions del sector i adoptin les mesures necessàries per preservar el sentit educatiu, social i emancipador d’aquestes prestacions.
