Esteu aquí

Compartir
486 visitas

“La mediació és una bona eina per generar canvis culturals en la manera com mirem els conflictes i com els gestionem”

<p>.</p>

Acabem de celebrar el Dia Europeu de la Mediació, en concret el passat 21 de gener. Una data assenyalada que la Comissió de Mediació del Col·legi sempre aprofita per fer alguna acció que doni visibilitat a la mediació, continuant així amb la tasca que realitzen durant tot l’any. Parlem amb la referent de la Comissió per saber quina feina fan i per conèixer de primera mà quina és la situació actual de la mediació.  

 

24
gen.
2019

.

Roser Caba, referent de la Comissió de Mediació del Col·legi

Roser Caba és, des de 2017, referent de la Comissió de Mediació del Col·legi, de la qual ja en formava part en forma part en els seus inicis, quan era un grup de treball dins del Col·legi encapçalat per la Rosa M. Carrasco. Treballadora social amb 25 anys d’experiència en l’àmbit de la salut mental, també és des del 2002 mediadora familiar habilitada pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya. La Roser, a més, és membre del Grup de Salut Mental del Col·legi des dels seus inicis.  

1. Quin diria que és l’estat de “salut” de la mediació avui en dia?

Podem dir que està millorant. Hi ha més difusió i coneixement entre la població. No obstant, la salut millora lentament, tenint en compte el que s’utilitza actualment i tot el que pot oferir a les persones, però la millora és favorable ja que com a professió la mediació ha crescut, comptem amb mediació familiar, de salut, mediació comunitària, formació, gestió alternativa de conflictes, etc. Tot i això, encara cal treballar molt per generar canvis de cultura entorn a la mirada que fem del conflicte i de la seva gestió i resolució alternativa al sistema judicial.

 

2. S’usa cada vegada més? Hi ha més interès per part de les treballadores socials?

Considerem que s’usa poc per part de les treballadores socials. A vegades per desconeixement del procediment, expectatives, interessos professionals, falta d'experiències que generin confiança, quedar-se en una situació habitual i coneguda a causa de la càrrega professional que ja es té... En poblacions petites el contacte, comunicació i col·laboració entre els professionals és pròxima i constant. Així és possible apostar per col·laborar i prestar l'atenció en conflictes, però en poblacions grans, la coordinació és mes complexa. Sí que és cert que mica en mica s’utilitza per a més coses que la mediació familiar o comunitària,  per exemple per a accidents de trànsit, per a l’administració, etc., però a un ritme molt lent.

 

3. Què es podria fer per incrementar-ne l’ús?

Caldria que les administracions apostessin per un canvi de cultura. Des de la Comissió hem plantejat que de la mateixa manera que es dóna informació prèvia abans d’iniciar un procés judicial, és podria fer una sessió informativa sobre mediació, per garantir que la població estigui informada sobre les opcions que té a l'hora d'entomar un conflicte fora de la via judicial.

 

4. Què aporta l’ús de la mediació? Per què és important que s’utilitzi?

La mediació permet que les persones prenguin les seves pròpies decisions i trobin solucions als seus conflictes sense anar al sistema judicial en primera instància. Si comparem les dues vies, la mediació és més ràpida, més econòmica i promou que totes les parts del conflicte resolguin la situació per si mateixes i d’acord amb els seus interessos i necessitats, generant satisfacció per totes les parts.

 

5. Cada vegada se’n parla més del coordinador de parentalitat. En què consisteix? 

És aquell/a professional, mediador/a amb formació específica que ha estat assignat  per un jutjat o per acord entre les parts per facilitar el compliment del pla de parentalitat  per part dels progenitors i altres familiars en situacions d’alta conflictivitat familiar, vetllant pels interessos dels menors. Mitjançant mètodes de gestió positiva de conflictes dona suport als progenitors i manté contactes continuats amb el jutjat informant-li de l’avançament de la situació i fa arribar propostes quan no són possibles els acords.

 

6. Quina feina fa la Comissió de Mediació del Col·legi?

El nostre objectiu és ser referent i motor del desenvolupament de la gestió de conflictes i de la mediació per part de les treballadores socials, tant a dins com fora de la col·legiatura. Vetllem per la presència i defensa d’aquest nou rol professional en organismes i institucions i també per la qualitat de les professionals que fan aquesta tasca. A més, afavorim que les treballadores socials coneguin aquest recurs i com els pot beneficiar en la seva pràctica professional, treballem per la difusió, representació institucional, impartir formació específica, facilitar informació, etc.

 

7. Per què és interessant participar-hi?

Per enriquir-se, aportar, col·laborar i créixer com a professional de la mediació.  Ens agradaria ampliar el nombre de persones mediadores per poder garantir un conjunt d’accions al llarg de l’any, per aportar diferents expectatives i experiències i per anar creant material d’utilitat als treballadors socials en relació a la mediació.

 

8. De quins recursos disposa el col·legi per a aquelles persones que els hi pugui interessar especialitzar-se en aquest camp?

A banda de participar a la Comissió de Mediació, s’ofereix informació i orientació, supervisió, formació continuada i universitària i es generen activitats per potenciar, difondre i vetllar per la mediació i els seus professionals col·legiats mediadors.

 

9. També disposem del Servei d’Informació Mediadora.

Sí, el SIM és un servei gratuït per a les persones que es trobin en situació de conflicte. Bàsicament informem a aquelles persones que volen gestionar els seus conflictes (divorcis, conflictes veïnals, etc.) a través de la mediació. Els expliquem durada, característiques, preus, horaris, etc. i tramitem la demanda al Centre de Mediació perquè els assignin un/a mediador/a.

 

10. Si una treballadora social vol ser mediadora. Quines passes ha de seguir?

Primer realitzar formació homologada, Màster i/o Postgrau i si és possible amb pràctiques. Segon, registrar en el Col·legi la Certificació de la formació homologada. Tercer, tenir una assegurança de responsabilitat civil. I, després, cada dos anys, s’ha de fer una formació reglamentària i obligatòria i registrar-la al Centre de Mediació per seguir homologat/a com mediador/a.